Resultats de la cerca

Formada a Torí, debutà a Milà Scala el 1957 És una de les mezzosopranos més cèlebres del món S'ha centrat més en el repertori romàntic italià Verdi, sobretot i francès Bizet, Saint-Saëns Debutà a Barcelona el 1962 amb La cenerentola Rossini i hi ha actuat gairebé cada any des d’aleshores

Estudià amb Halévy El 1857 guanyà, ex aequo amb Bizet, un concurs d’operetes patrocinat per Offenbach Assolí grans èxits amb obres lleugeres i refinades, com La fille de Madame Angot 1872, Giroflée-Girofla 1874, Le petit duc 1878 i La Camargo 1878, i amb òperes còmiques i ballets, com Le cygne 1899

Reformat i decorat per Fèlix Cagé 1865, hom hi representà fins el 1868 principalment òpera còmica francesa Adquirit per Evarist Arnús 1881 i reformat de nou, fou anomenat Teatre Líric-Sala Beethoven Aquest mateix any hi fou executada en primera audició a Barcelona l’òpera Carmen , de Georges Bizet Desaparegué el 1901

El 1851 anà a París com a mestre de cant de l’emperadriu Eugenia de Montijo Més tard passà a Cuba i a Madrid, on fou professor del conservatori Deixà cançons i peces de ball, com ara l’havanera La Paloma , que es féu cèlebre mundialment Bizet emprà una altra havanera seva, El arreglito , per a l’òpera Carmen

Estudià amb Cherubini a París Influït per Gluck i per Spontini, rivalitzà amb Meyerbeer com a autor d’òperes de gran espectacle, com La Juive 1835 estrenada a Barcelona el 1859, Charles VI 1843, etc També escriví òperes còmiques, com Le val d’Andorre 1848, Le nabab 1853, etc Fou mestre de Gounod, de V Massé i de Bizet

Durant prop de trenta anys actuà amb èxit a Europa i a Amèrica Carmen, de Georges Bizet, fou una de les seves millors interpretacions Retirat de l’escena, es dedicà a l’ensenyament del cant a Peterburg, a Barcelona, a Buenos Aires on fundà una acadèmia amb Joan Goula i a Tucumán Deixà inèdit un Método para la impostación de la voz

El seu nom real era Miguel Burro Fleta Estudià a Barcelona i a Itàlia debutà a Trieste 1919 amb Francesca da Rimini , de Zandonai Actuà a tot Europa, a Amèrica i a l’Extrem Orient El 1925 es presentà a Barcelona amb Carmen , de Bizet, i el 1926 estrenà Turandot , de Puccini, al Teatro alla Scala de Milà Es retirà el 1935

D’acció tràgica, realista i antiretòrica, contribuí, a Itàlia, a la superació del teatre romàntic i a la implantació del verisme El 1890 Pietro Mascagni en féu una òpera en un acte, amb llibret de GMenasci i GTargioni-Tozzeti, estrenada al teatre Costanzi de Roma el 1890, i que inicià el verisme operístic musicalment, Mascagni utilitzà fórmules de Carmen , de Bizet, i d’altres de wagnerianes

La tradició remet el seu origen a la Grècia clàssica, d’on sembla que fou portada pels mariners fenicis a les costes de Marsella, i des d’aquí s’estengué a les regions meridionals franceses i també al País Basc i Catalunya Ha estat utilitzada evocativament per V D’Indy Suite , opus 91, D Milhaud Suite provençale , opus 152a, i Suite française , opus 248, G Bizet L’Arlésienne i C Gounod Mireille

Es formà com a cantaire de sinagoga, i no es dedicà a l’òpera fins el 1942 Debutà al Metropolitan de Nova York amb La Gioconda 1945, i fou titular d’aquest teatre des d’aleshores El 1947 es presentà a Itàlia, i actuà en diversos països a Barcelona el 1965, el 1966 i el 1974 Duia en repertori Verdi, Gounod, Bizet, Giordano, etc, i s’especialitzà en el paper d’Eleazar de La juive , de Halévy, que cantà per darrer cop a Barcelona desembre del 1974