Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
pic de Tempestats
Cim
Un dels cims (3 295 m) del massís de la Maladeta, al SE del pic d’Aneto, del qual és separat per la bretxa de Tempestats (3 130 m).
És el punt culminant de la cresta de Tempestes , que separa la vall de Llosars de les de Barrancs i de Salenques Al NE de la bretxa hi ha la important glacera de Tempestes El nom fou donat per Rusell el 1881
slotline
Línia de transmissió impresa sobre un substrat dielèctric metal·litzat només per la cara superior.
Consisteix en una bretxa d’una amplada determinada en funció de la seva impedància característica, practicada sobre la metallització anterior, de manera que la propagació té lloc al llarg de la bretxa i entre les dues superfícies metàlliques separades per la bretxa
vall de Llosars
Una de les capçaleres de la vall Hiverna (Ribagorça), a la qual aflueix per la dreta.
S'origina de la fosa de la glacera de Llosars , al vessant meridional de l’Aneto L’erosió remuntant de la conca de recepció de l' estany de Llosars 2493 m alt ha obert pregons esvorancs en el massís granític, prolongat al SE per la cresta de Llosars , entre la bretxa alta de Llosars i la bretxa de Llosars El barranc de Llosars , però, té un pendent suau, que esdevé gairebé nul a la pleta de Llosars 2250 m alt, entre la qual i la Vallhiverna hi ha un lloc per al campament de Llosars El principal immissari a l’estany procedeix de l' estany petit de Llosars
pic del Bom
Cim
Cim (3 006 m) de la zona axial pirinenca, al límit del municipi de Benasc (Ribagorça) amb la vall gascona de Lis.
El coll del Bom 2 900 m alt el separa, a l’oest, del pic de Malpàs, i una bretxa, a l’est, del mall Barrat La primera ascensió hi fou efectuada el 1858
la Maladeta
El massís de la Maladeta
© Fototeca.cat
Massís
Massís dels Pirineus axials catalans, els contraforts del qual voregen territoris gascons (conca del riu de la Pica) i aragonesos (conca de l’Éssera), el més robust i elevat dels Pirineus, tot i que no forma part de la divisòria d’aigües entre la Garona i l’Ebre.
La carena del massís estricte s’inicia a la tuqueta Blanca 2704 m alt i la tuca Blanca 2851 m segueix al SE del pic d’Alba 3105 m, la Dent d’Alba 3075 m, on s’inicia la cresta de la Maladeta , que passa pels pics occidentals de la Maladeta 3240, 3270 i 3220 m, el coll de la Rimaia i el pic de la Maladeta 3308 m Pel coll Maleït 3200 m i el pic Maleït 3330 m hom puja a la cresta del Mig, puntejada per la punta d’Astorg 3354 m i el pic del Mig 3345 m Pel coll del Mig 3230 m es passa al pic de Corones 3310 m i l’estany Coronat, en el coll de Corones 3173 m, accés al pic d’Aneto 3403 m, el cim…
Arnold Winkelried
Història
Heroi nacional suís.
Senzill camperol, decidí la victòria dels suïssos contra les tropes de Leopold III d’Àustria a la batalla de Sempach 1386 La seva mort heroica després d’obrir una bretxa en les files austríaques tot sol amb unes quantes llances, bé que posada en dubte pels historiadors, n'ha fet un dels herois suïssos més famosos
Banagaus
Jaciment paleontològic
Jaciment paleontològic situat al terme des Mercadal (Menorca), de l’època del Plistocè inferior.
Els materials fossilífers procedeixen d’una bretxa responsable del reompliment d’antigues cavitats càrstiques Aquest jaciment és extraordinàriament ric en petits vertebrats com amfibis, rèptils i aus Així mateix es descriví l’espècie de bòvid exclusivament menorquí Myotragus binigauensis La seva importància rau en el fet que es tracta d’una espècie únic testimoni d’una línia evolutiva que progressà independentment dels seus congèneres de Mallorca
pic dels Gorgs Blancs
Cim
Cim (3 131 m) de la línia de crestes dels Pirineus axials, entre els ports d’Oo i de Gies.
La bretxa dels Gorgs Blancs 3 027 m alt, separa el cim del pic d’Oo 3 065 m, dit també pic d’Arland, en memòria del pirenaista Joan Arland, mort el 1938 prop del pic dels Gorgs Blancs El massís separa les valls de Benasc Alta Ribagorça, d’Astau Comenge i de Loron Bigorra Al vessant bigordà hi ha el circ lacustre dels Gorgs Blancs , que dóna nom al massís
Francesc Homedes
Escalada
Escalador.
Soci del Centre Excursionista de Catalunya, coronà diversos cims catalans com la punta d’Astorg per l’aresta de Cregüenya, el cilindre d’Ascobes per la paret nord, les agulles del Pallars, el Pedraforca, el pic petit Migdia d’Aussau, les Salenques, el Petit Encantat i l’Aneto per la bretxa de Tempestats Morí per l’impacte d’un llamp després d’aconseguir el cim del Gat 2300 m del Pedraforca per la paret nord, i per això aquesta via rebé el seu nom
Claudia Goldin

Claudia Goldin
© The President and Fellows of Harvard College
Economia
Economista nord-americana.
Llicenciada per la Universitat de Cornell, es doctorà en economia l’any 1972 a la Universitat de Chicago Experta en la bretxa de gènere al mercat laboral, publicà el seu primer estudi sobre el tema el 1990 Understanding the Gender Gap An Economic History of American Women Ha estat professora d’economia a les universitats de Wisconsin, Princeton i Pensilvània, i des del 1990 ho és de la de Harvard Membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units, presidí l’Associació Nord-americana d’Economia 2013-14 Ha estat guardonada, entre d’altres, amb el premi Fronteres del…