Resultats de la cerca
Es mostren 377 resultats
almesquí
Flors d’almesquí
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les amaril·lidàcies, de fulles linears i flors grogues amb corona.
Viu a les brolles i pastures seques de la muntanya mediterrània calcària
gatova fasciculada
Botànica
Arbust fortament espinós, de la família de les papilionàcies, d’un verd grisenc, amb fulles trifoliolades i amb flors grogues.
Pròpia de la mediterrània oriental, creix fent coixins a les brolles calcàries mallorquines
fonollassa groga
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 50 a 150 cm d’alt, de rizoma gruixut, de tija dreta, robusta, massissa i estriada, amb fulles grosses dos o tres cops pinnatisectes i amb flors grogues disposades en umbel·les.
Creix en boscs i en brolles de la muntanya mitjana de la península Ibèrica
ruac
Botànica
Mata de la família de les papilionàcies, de 15 a 40 cm d’alt, de tiges blanques i tomentoses, erectes o procumbents, de fulles trifoliolades, una mica carnoses i amb unes poques dents obtuses, de flors rosades, arramellades, i de fruits en llegum comprimit.
A Europa només es troba a la península Ibèrica, on creix en brolles gipsòfiles
candela de bruc
Candela de bruc
John Pitts (cc-by)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret ocraci clar, estès en forma d’embut amb mamil·la central, de 10 a 15 cm de diàmetre, amb làmines decurrents, de peu alt, una mica dilatat per baix, i de carn blanquinosa, bastant blana, amb una olor suau, com de fruita.
Viu en boscs planifolis roures, faigs, en brolles humides amb bruc, etc És comestible
llistó
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de 10 a 50 cm d’alçària, de rizoma reptant, de fulles estretes i divaricades i d’espigues de dues a cinc espícules pròximes.
Es fa en brolles, pinedes clares, timonedes, prats secs i, en general, terrenys secs i calcaris
argelaga
argelaga en flor
© Fototeca.cat
Botànica
Arbust de la família de les papilionàcies fortament espinós, grisenc, de fulles simples i escasses, i petites flors grogues, molt abundants i agrupades en ramells, que s’obren a la primavera.
Comuna a les brolles i a les pastures seques de la regió mediterrània, damunt sòl calcari
herba de les set sagnies
Herba de les set sagnies
Balles2601 (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Mata de la família de les boraginàcies, de 15 a 60 cm d’alt, de fulles linears híspides i de flors purpúries o blaves.
Calcícola, creix en garrigues i brolles En medicina popular és emprada per a rebaixar la sang
panical
panical de muntanya
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 20 a 70 cm d’alt, espinosa, d’un verd blanquinós, de fulles una o dues vegades pinnatipartides, de flors blanques reunides en capítols ovoides, i de fruits densament coberts d’esquames.
Es fa en llocs incultes, prats secs i brolles L’arrel té propietats diürètiques, aperitives i emmenagogues
pinya blava
Pinya blava
Ximenex (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, de 20 a 50 cm d’alt, de bulb tunicat, les fulles lanceolades, totes radicals, de flors generalment d’un blau pujat, arranjades en una inflorescència corimbosa, hemisfèrica, grossa i compacta, i de fruits capsulars.
Es fa en brolles, prats i terrenys humits, a la regió mediterrània occidental També és planta de jardí