Resultats de la cerca
Es mostren 415 resultats
mutilació
Dret
Càstig consistent a mutilar el condemnat.
Fins a l’edat moderna la pràctica de la mutilació fou corrent per a la punició de determinats delictes i encara avui és vigent en alguns països d’Àsia i d’Àfrica
cobrar
Rebre (una bufetada, un càstig, un escarment, etc).
Butes
Mitologia
Personatge de la mitologia grega, fill de Bòrees.
Raptà Corònida, sacerdotessa de Dionís, que, com a càstig, el feu tornar boig
pena
Dret penal
En relació amb la justícia humana, efecte jurídic, degut a la comissió d’un delicte, entès com a expiació o retribució.
Una consideració individualitzada del càstig pretén, a més, concebre'l com a tractament amb vista a la reintegració social del delinqüent, tractament, però, que no deixa de presentar seriosos problemes, no solament econòmics, sinó sobretot d’ordre psicològic i social, amb uns resultats ben minsos i discutibles El càstig o la repressió, d’altra banda, només tenen caràcter de pena quan l’especifica concretament el codi penal o les lleis especials assenyalades per un tribunal ordinari Qualsevol altra sanció administrativa, disciplinària o laboral, imposada per l’…
Luci III
Cristianisme
Nom que adoptà Ubaldo Allucingoli en esdevenir papa (1181-85).
Reuní el concili de Verona 1184, que condemnà el neomaniqueisme i, d’acord amb Frederic I Barba-roja, decretà el càstig material dels herètics inquisitio , a cura dels bisbes
perdonar
Renunciar a imposar un càstig (per una falta comesa).
Ixió
Mitologia
Rei del poble mític dels làpites.
D’origen tessali, fou purificat per Zeus dels crims que havia comès Intentà, desagraït, de seduir Hera Engendrà el centaure , i per això fou lligat a una roda encesa que, com a càstig, vaga eternament pels aires
Beremund II de Lleó
Història
Rei de Lleó (982-999).
Fill d’Ordoni III, i proclamat rei pels gallecs aixecats contra Ramir III, aconseguí d’imposar-se ajudat per Almansor, amb el qual pactà Les seves temptatives per a desprendre's de les tropes califals provocaren diverses expedicions de càstig d’Almansor
superjò
Psicologia
Instància de la segona tòpica freudiana (1923) resultant de la interiorització de les normes socials durant la infantesa.
Té com a funció principal l’establiment d’un sistema de valors i la integració d’aquest en el jo ideal Com a conseqüència, exclou les actituds i les formes de conducta que no corresponen a aquest sistema, mitjançant la producció d’ansietat o càstig