Resultats de la cerca
Es mostren 126 resultats
Jaume de Cordelles
Educació
Cristianisme
Eclesiàstic i protector de l’ensenyament.
Ciutadà honrat de Barcelona Fou canonge de Barcelona, cabiscol de Tarragona i elegit bisbe d’Elna Llegà els seus béns per a la construcció del Collegi de Cordelles , del qual redactà els estatuts el 1572
xantre
Cristianisme
Cantor primer en una catedral o un monestir.
Avui dia tenen aquesta tasca un o més beneficiats, especialistes en el cant i amb bona veu El primitu xantre solia ésser a la vegada el primicer i cabiscol, i tenien una tasca pedagògica entre els qui formaven l’escola catedralícia
cantor
Música
A l’església reformada alemanya, persona a qui competeix la responsabilitat de la part musical dels oficis religiosos, generalment la interpretació a l’orgue i la direcció del cor.
En llocs petits, antigament, aquesta responsabilitat anava aparellada a la de mestre d’escola A les escoles protestants s XVI era professor de música i figurava com a segon del director A l’Església Catòlica, la persona que excerceix aquest càrrec rep el nom de cabiscol
Marià Oliveres i de Plana
Científic.
Era eclesiàstic i cabiscol de la catedral de Barcelona El 1784 fou un dels tres científics que dirigiren l’enlairament del primer baló aerostàtic dels Països Catalans, sis mesos més tard del dels germans Montgolfier, a París El 1786 ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on llegí diverses comunicacions, com Ventajas y utilidades del cultivo y uso de las patatas 1787
kantor
Música
A l’Església reformada alemanya, persona a qui competeix la responsabilitat de la part musical dels oficis religiosos, generalment la interpretació a l’orgue, la composició d’obres adients, l’assaig i la direcció del cor i de la capella.
Antigament, en llocs petits, aquesta responsabilitat anava aparellada a la de mestre d’escola A les escoles protestants segle XVI, el kantor era professor de música i figurava com a ajudant del director Un dels músics més coneguts que exercí aquest càrrec fou JS Bach, kantor de Sant Tomàs de Leipzig des del 1723 i fins a la seva mort A l’Església catòlica, la persona que exerceix aquest càrrec rep el nom de cabiscol
mestrescola
Cristianisme
Dignitat canonical dels capítols catedralicis estructurada al s XII com a successora dels scolastici o magistri del segle anterior.
Era diferent del caput scholae o cabiscol Els concilis lateranenses de 1162, 1215 i 1515 legalitzaren el càrrec en imposar la creació d’escoles separades de la catedral però sota el magisteri del mestrescola En les primeres universitats tingueren càrrecs importants, com en la de Lleida, de la qual foren els cancellers, prerrogativa que en part passà després a la Universitat de Cervera El concili tridentí manà que fossin ordenats d’ordes majors i nomenats doctors o llicenciats en teologia i dret canònic En crear-se els seminaris, foren normalment professors titulars de teologia
Berenguer de Cruïlles
Cristianisme
Bisbe de Girona (1349-62).
Probablement era fill de Bernat de Cruïlles i de Peratallada Clergue de la seu de Girona el 1321, canonge el 1330, cabiscol el 1336 i abat de Sant Feliu el 1342, fou promogut a bisbe pel papa Climent VI Sostingué amb energia l’excomunió del comte d’Empúries Ramon Berenguer, oncle del rei El 1357 sufragà l’acabament del retaule d’orfebreria de la catedral començat pel seu antecessor, el bisbe Gilabert de Cruïlles 1334-35 El 1359 fou elegit diputat de la generalitat en crear-se aquest organisme
xantre
Música
Cantor primer en una catedral o un monestir.
Entre els segles X i XIII exercia les funcions de cantor primer i era anomenat també precentor, primicer i cabiscol Escollia els membres del cor i els instruïa i, el diumenge i les festes assenyalades, era l’encarregat d’entonar determinats salms, antífones, himnes i responsoris, i també de donar el to al bisbe durant la missa En alguns monestirs el xantre feia, a més, de bibliotecari A partir del segle XIV moltes de les seves tasques passaren a ser exercides per beneficiats, tot i que la dignitat de xantre es mantingué A les catedrals anglicanes, és el clergue responsable del cor
Narcís Coll i Prat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Es formà a la Universitat de Cervera, d’on passà a la seu gironina com a cabiscol major Durant la invasió napoleònica formà part de la Junta de Defensa Nomenat arquebisbe de Caracas 1808, es trobà amb greus dificultats durant la lluita independentista, i la seva actuació comprensiva feu que el govern de Madrid el cridés a la metròpolis i restés sense efecte el nomenament per a la seu de Palència Era membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1796, on havia llegit una memòria sobre Los caracteres principales de los catalanes en tiempos de nuestros condes 1805