Resultats de la cerca
Es mostren 346 resultats
farinera
Micologia
Bolet, de la família de les amanitàcies, de color blanc i d’olor lleugerament pútrida, de barret carnós, gruixut, de 10 a 20 cm d’amplària, sovint amb parracs cotonosos i farinosos al marge, i de cama voluminosa amb un anell membranós fugaç i amb una volva ocràcia persistent.
Es fa en pinedes, alzinars i rouredes, sobre substrat calcari És comestible
farigola borda
Farigola borda
Jopa Elleul (CC BY-NC 2.0)
Botànica
Planta sufruticosa, de la família de les primulàcies, de 10 a 25 cm d’alçària, de fulles linears i de flors purpúries, rosades o blaves, reunides en raïms terminals densos.
Es fa en boscs clars, en matolls i en pedregars, sobretot en terreny calcari
agàric
Mineralogia i petrografia
Dipòsit esponjós calcari format en cavernes, esquerdes, etc.
calcarenita
Geologia
Sorra consolidada calcària.
És un gres de gra calcari, cimentat per carbonat càlcic El marès mallorquí és una calcarenita
argelaga
argelaga en flor
© Fototeca.cat
Botànica
Arbust de la família de les papilionàcies fortament espinós, grisenc, de fulles simples i escasses, i petites flors grogues, molt abundants i agrupades en ramells, que s’obren a la primavera.
Comuna a les brolles i a les pastures seques de la regió mediterrània, damunt sòl calcari
pebreta
Micologia
Bolet petit, de la família de les boletàcies, de 2 a 6 cm d’alt, bru ocraci o bru groguenc, de barret convex i de cama ferma.
Abunda en boscs de coníferes, sobre terreny calcari Per una olor i un gust fort de pebre característics, no és comestible
pinassa
Pinassa
© Xevi Varela
Botànica
Pi, de la família de les pinàcies, de fins a 25 m d’alçària, de capçada de figura piramidal i de color verd fosc, d’escorça d’un gris brunenc fosc, de fulles geminades, llargues de 10 a 15 cm, i de pinyes petites, estretament ovoides.
Es troba a les Cevenes i a diverses serralades de la península Ibèrica Es fa a la muntanya mitjana, en terreny calcari
olivella
Botànica
Arbust perennifoli, de la família de les cneoràcies, de 30 a 80 cm d’alt, de fulles oblongues, sèssils, enteres, coriàcies i lluents, de flors grogues, en petits ramells axil·lars, i de fruits drupacis amb tres cocs.
Espècie mediterrània occidental, es troba a les Illes Balears i als territoris de l’Empordà i el Rosselló, en màquies i matolls, sobre terreny calcari
cirerer de guineu
Cirerer de guineu
Muséum National d'Histoire Naturelle. Inventaire National du Patrimoine Naturel (cc-by-nc-sa-3.0)
Fructicultura
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les rosàcies, d’1 a 5 m d’alçada, amb fulles arrodonides, flors oloroses, blanques, agrupades en nombre de 3 a 10 en raïms corimbiformes, i fruits negres, ovoides i amargs, de 8 a 10 mm.
Planta submediterrània, viu a la muntanya mitjana, especialment sobre sòl calcari, particularment a la roureda de roure martinenc També és conreat com a arbre ornamental
gorgonaris
Zoologia
Ordre de cnidaris de la subclasse dels alcionaris que agrupa espècies colonials que atenyen fins a 2 m.
Les colònies són formades per un eix comú o calcari, on s’allotgen els pòlips A la Mediterrània hi ha el corall vermell i el negre , i a les mars tropicals les gorgònies