Resultats de la cerca
Es mostren 1504 resultats
bel canto
Música
Estil vocal propi, principalment, de l’òpera italiana entre el final del segle XVIII i el començament del XIX, que es caracteritza per l’emissió natural de la veu, la uniformitat tímbrica en tots els registres, l’ús constant del legato, la facilitat d’emissió en el registre agut i la dicció elegant i àgil dels ornaments.
Per bé que es considera el segle XVIII com l’edat d’or del bel canto , l’expressió no apareix en els tractats dels teòrics de l’època El terme es començà a fer servir a mitjan segle XIX, a causa, especialment, de les observacions de G Rossini sobre l’òpera i el cant Els principals impulsors del bel canto foren els compositors italians d' opera seria A Scarlatti, N Porpora, N Jommelli i N Piccinni Els castrati , intèrprets per excellència de l’òpera barroca, imposaren una tradició vocal i interpretativa i influïren de forma notable en compositors d’òpera i oratori propers a la sensibilitat…
bel canto
Música
Locució que designa l’estil de cant propi, principalment, de l’òpera italiana del segle XVII i que subsistí fins ben entrat el XIX.
Antigament fou anomenat buon canto les designacions actuals daten probablement del començament del segle XIX El bel canto va unit a l’escola napolitana d’òpera, que valorà especialment les peculiaritats de la veu humana en el sentit de la virtuositat Nicola Porpora orientà decisivament el cant per aquest camí l’evolució posterior, cap a la fi del segle XVIII, imposà l’estil florit, que arribava a anullar l’obra del compositor sota les improvisacions de sopranistes i sopranos famosos Gioacchino Rossini fixà la virtuositat vocal a la partitura, limitant els abusos dels intèrprets el resultat…
faixa-cantó
Heràldica
Peça composta resultant de la unió de la faixa i del cantó sinistre.
bel canto
Música
Terme usat per la musicologia alemanya per a referir-se específicament a la música barroca italiana, especialment a l’òpera veneciana de Francesco Cavalli i a la cantata romana de cambra de G. Rossi, G. Carissimi i M.A. Cesti. Aquest primer bel canto, de mitjan segle XVII, designà una música vocal simple i era utilitzat per oposició al stile rappresentativo, dominat per la subordinació de la veu a la paraula i a l’expressió del text.
Cantó Valencià
Política
Entitat política constituïda a València el 19 de juliol de 1873 per la junta revolucionària nomenada per les milícies republicanes i presidida per Pedro Barrientos Robles.
Fou dissolt el 8 d’agost de 1873 en ocupar València el general Arsenio Martínez Campos els membres de la junta es refugiaren a Cartagena Insurrecció Cantonalista
Trofeu Canto Arroyo
Trofeu Canto Arroyo del 1949
SPORT CICLISTA CATALÀ
Ciclisme
Competició de ciclisme de carretera disputada anualment entre el 1946 i el 1966.
Organitzat per l’Sport Ciclista Català en memòria del periodista Francesc Canto Arroyo, les primeres edicions tingueren lloc al parc de la Ciutadella de Barcelona Posteriorment es disputà en un circuit interurbà d’uns 48 km amb sortida a Barcelona i arribada a Santa Coloma de Gramenet Els tres primers guanyadors foren Miguel Bover, Miquel Poblet i Antoni Timoner Després d’un parèntesi, es recuperà el 1962 amb motiu dels cinquanta anys de l’Sport Ciclista Català Durant el període 1973-93 s’integrà a la Volta Ciclista a Catalunya, en forma de meta volant sota el nom de Memorial Flama Canto…
coll del Cantó
Vista parcial des del mirador del Cantó, Alt Urgell
© Fototeca.cat
Collada
Depressió (1.715 m) de la serralada que, des del ras de Conques, separa les conques del Segre i de la Noguera Pallaresa entre les serres de Sant Joan i de Sant Quir.
Hi passa la carretera de Sort a la Seu d’Urgell, i és termenal pedra del Cantó dels municipis de Castellàs i Soriguera Pallars Sobirà i Montferrer de Segre Alt Urgell el Cantó és una important zona de pasturatge per a bestiar boví El riu del Cantó , afluent, per l’esquerra, de la Noguera Pallaresa aigua avall de Sort, es forma sota el coll
Guils del Cantó
Guils del Cantó
Ramon Oromí @sobreelterreny (CC BY-NC-ND 2.0)
Poble
Poble del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), a la banda esquerra del riu de Guils, al vessant meridional de la serra de Sant Magí.
La parròquia de Sant Fructuós és esmentada ja el 839 El lloc formà part del vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellbò Fou municipi independent fins el 1920, en què s’incorporà al de Castellbò, que el 1970 ho féou al de Montferrer i Castellbò L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Solans i de Vila-rubla
Pallerols del Cantó
Vista general de la vila de Pallerols del Cantó (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.248 m alt.) del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), situat a l’esquerra del riu de Pallerols, sota la roca Rodona.
L’església parroquial és dedicada a sant Ramon i sant Marc El lloc és esmentat ja el 839 Pertanyia al vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellbò Fou municipi independent fins el 1972 l’antic terme comprenia, a més, els pobles de Cassovall i de Saulet, la caseria de Canturri, l’antic monestir d'Elins i el terme separat de Castellins