Resultats de la cerca
Es mostren 86 resultats
redimir
Rescatar (un captiu), obtenir-ne l’alliberament pagant el rescat.
Pere Borguny
Cristianisme
Captiu dues vegades, fou condemnat a morir cremat a Alger.
Apostatà de moment, però, penedit, confessà la seva fe cristiana Les seves relíquies foren dutes a París pels paüls i, el 1750, traslladades a Palma El seu procés de beatificació fou suspès per les autoritats napoleòniques el 1805
Jaume I d’Escòcia
Història
Rei d’Escòcia (1424-37).
Fill de Robert III, fou fet captiu pels anglesos el 1406 El 1424 es féu coronar rei, i lluità contra la noblesa per tal d’imposar la seva autoritat Perseguí la família del duc d’Albany i molts caps dels Highlands Fou assassinat per una conspiració aristocràtica Hom li atribueix un cert nombre de poemes
Isarn I de Pallars
Història
Comte de Pallars (a 920-947/948), fill primogènit de Ramon I de Pallars-Ribagorça i de la comtessa Ginigents.
Probablement collaborà amb el seu pare en el govern de Pallars des del principi del segle X Defensant aquesta terra, sembla, caigué presoner del senyor musulmà de Lleida, Llop ibn Muḥammad, el 904, i restà captiu a Tudela fins vers el 918, que l’alliberà el rei Sanç I de Pamplona Vers el 920 heretà el comtat de Pallars, que governà conjuntament amb el seu germà Llop
William Longchamp
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític anglès, d’origen normand.
Canceller i justiciar de Ricard Cor de Lleó i bisbe d’Ely 1189 Quan Ricard partí cap a les croades, Longchamp governà Anglaterra, fins que fou desposseït per Walter de Coutances, capdavanter dels barons revoltats a favor de Joan sense Terra Aleshores passà a França, visità Ricard, que hi era captiu 1193, i el convencé de la seva lleialtat Aquest el confirmà en el càrrec de canceller, que ocupà fins a la mort
Vitigès
Història
Rei ostrogot (535-539), successor de Teodat.
General de Teodoric, es casà amb la neta d’aquest, Matasuinta, mentre Belisari entrava a Roma Vitigès l’assetjà, però els enemics ocuparen Rímini i el perill de perdre Ravenna el feu tornar Per un tractat amb els francs, els cedí Provença Ajudà Narsès, i després de la pèrdua de Milà els ostrogots el deposaren i donaren el poder a Belisari Presoner de Belisari a Ravenna i cridat aquest per Justinià, Vitigès fou portat captiu a Constantinoble, on fou tingut en distinció per Justinià
Vicente Espinel
Literatura
Poeta i novel·lista andalús.
Estudià a Salamanca i serví a Itàlia amb les tropes d’Alessandro Farnese, després d’haver estat captiu de pirates algerians i dels genovesos Ordenat de sacerdot, fou mestre de música a Madrid i gaudí d’un notable prestigi com a músic, poeta — Rimas 1591— i coneixedor del llatí La seva obra Vida del escudero Marcos de Obregón 1624, adscrita per la seva temàtica a la novella picaresca, fou molt divulgada a partir de la polèmica sostinguda a l’entorn de Gil Blas de Lesage, que en plagià alguns episodis sencers
Luci Livi Andrònic
Literatura
Poeta llatí.
Conduït captiu a Roma, fou més tard alliberat pel seu amo i prengué el nom d’aquest, Livi Féu conèixer les obres clàssiques gregues, adaptant i imitant tragèdies i comèdies que traslladà als mestres llatins, i traduí també L’Odissea en una versió que, malgrat el seu primitivisme, fou considerada clàssica fins a l’època imperial Durant la Segona Guerra Púnica li fou encarregat un himne propiciatori, pel qual és considerat l’iniciador de la lírica llatina Són escassos els fragments que ens han pervingut de les seves obres
Alessandro Cagliostro
Història
Nom amb què és conegut l’aventurer sicilià Giuseppe Balsamo.
A Londres 1776 s’inicià en la maçoneria Recorregué l’Europa oriental practicant la màgia, l’hipnotisme, l’alquímia i l’espiritisme El 1780 intimà a Estrasburg amb el cardenal Louis de Rohan, que el portà a París, on introduí la maçoneria de ritu egipci, inventat per ell Implicat en el famós escàndol del collaret de la reina Maria Antonieta, fou expulsat de França 1786, i, havent tornat a Itàlia 1791, la inquisició l’empresonà com a maçó i restà captiu fins a la mort Estigué dues vegades a Barcelona en la primera, el 1768, tingué la protecció del capità general comte de Ricla
Josep Abril i Virgili
Teatre
Literatura catalana
Comediògraf.
De formació autodidàctica, collaborà en diverses publicacions periòdiques com ara La Barretina , La Creu del Montseny , Lo Pensament Català , Cu-cut i Bon Seny , entre d’altres És autor de peces teatrals moralitzadores que es representaren en societats catòliques, amb repartiment exclusivament masculí Destaquen Furor pessebrista 1897, estr 1896, el monòleg en prosa L’home roig 1913, estr 1910, L’hostal de la serena s d, inclosa en la collecció “Lectura Popular”, la comèdia de costums La mort de l’avi 1898, estr 1897 i els drames Lo roure centenari 1897, El castell de Montsoliu 1898, Cadena…
,