Resultats de la cerca
Es mostren 442 resultats
carmelitana de la caritat
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa femenina al servei de la beneficència —especialment hospitals i asils— i de l’ensenyament, fundada a Vic el 1826 per Joaquima de Vedruna i de Mas i pel caputxí Esteve d’Olot.
Tingueren l’ajut del bisbe Corcuera de Vic i la collaboració d’Antoni MClaret i de Llucià Casadevall en l’elaboració de les constitucions S'expandí ràpidament pel Principat, sobretot en 1843-49 La congregació fou aprovada canònicament el 1870 Actualment és estesa per tot el món té 79 cases al Principat al voltant de mil religioses i 14 al País Valencià tres-centes religioses
Casa de Caritat de Barcelona
La Casa de Caritat de Barcelona
© Fototeca.cat
Antiga institució de beneficència fundada el 1802 a Barcelona, que actualment alberga un complex cultural format pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la diputació, el Centre de Cultura Contemporània, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona i la Universitat Ramon Llull..
Installada al monestir de Montalegre inicialment se sostenia amb rifes, almoines, balls de societat, fabricació de cotó, entre altres activitats diverses A partir del 1838 obtingué nous ingressos amb la concessió municipal dels serveis funeraris, una impremta i amb la formació d’ensenyament d’oficis El 1853 passà definitivament a dependre de la diputació provincial de Barcelona, a excepció del període de la Generalitat republicana 1932-36, en què s’anomenà Casa d’Assistència President Macià L’any 1957 fou traslladada a les installacions de les Llars Mundet, a la vall d’Hebrón Des d’aleshores…
Marie Jean Antoine de Caritat Condorcet
Filosofia
Història
Política
Polític i enciclopedista francès, marquès de Condorcet.
Estudiós de matemàtiques i física, publicà l' Essai sur le calcul intégral 1765, que li obrí les portes de l’Académie des Sciences i en fou nomenat secretari perpetu el 1772 Juntament amb D’Alembert, el seu mestre, i Voltaire, que havia suscitat en ell l’afecció literària, es relacionà amb Turgot, del qual es féu deixeble i el qual li proporcionà el càrrec d’inspector general de la moneda 1774-76 Com a economista, es declarà partidari de l’impost progressiu El 1782 ingressà a l’Académie Française i s’hi destacà en aquesta època com a sociòleg La seva hipòtesi sobre les decisions collectives,…
germana de la caritat de Santa Anna
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa femenina dedicada al servei de la beneficència (malalts, pobres) i de l’ensenyament, fundada per Maria Ràfols i Bruna i per Joan Bonal a l’hospital de Nuestra Señora de Gracia de Saragossa.
La congregació fou aprovada canònicament el 1899, i les seves constitucions el 1904 Actualment té 2 732 germanes en 244 cases
L'escultor Antoni Solà fa La Caritat romana
Realització de La Caritat romana, escultura d’estil neoclàssic d’Antoni Solà
Creació de la Casa de Caritat de Barcelona
Creació de la Casa de Caritat de Barcelona, organisme públic d’assistència
germana de la caritat del tercer orde del Carme
Cristianisme
Membre de la congregació fundada per Joaquima de la Mare de Déu del Carme Conté i Ribas i Joan Àngel Torrents, a Palma (Mallorca) el 1874.
Les tres cases que tenien a Mallorca foren agregades, el 1951, a la congregació de germanes carmelitanes del Sagrat Cor de Jesús , fundades a Màlaga el 1924 per Assumpció Soler i Gimeno, congregació que s’ha estès més per la part d’Andalusia, Castella i Portugal actualment, a part les cases de Mallorca, en tenen una a Quart de Poblet Horta
germana de la caritat de Sant Vicenç de Paül
Cristianisme
Membre de la congregació religiosa fundada a Felanitx (Mallorca), el 1798, pel rector de la localitat Antoni Roig i Reixach, perquè el poble tingués assistència per als malalts i per a l’ensenyament de les nenes.
A partir del 1850 s’estengué per tota l’illa E 1940 feren les primeres fundacions a Formentera i a Eivissa, i poc després a la península Ibèrica
Les germanetes dels pobres obren la Casa de la Caritat, a Barcelona
Les germanetes dels pobres obren la seva primera fundació, la Casa de la Caritat, a Barcelona