Resultats de la cerca
Es mostren 418 resultats
Carl Schuricht
Música
Director d’orquestra alemany.
Es formà a la Hochschule für Musik de Berlín, on fou alumne d’Engelbert Humperdinck, que el feu decidir per la direcció d’orquestra El 1901 entrà com a director substitut a al Stadttheater de Magúncia, i el 1912 passà a ocupar-se de la direcció de les òperes de Zwickau, Dortmund i Wiesbaden, ciutat de la qual fou director general de música en 1922-44, mentre dirigia diverses orquestres en qualitat de convidat Fugint de la guerra anà a Suïssa, on s’establí definitivament, i acabat el conflicte actuà amb les millors orquestres del món Foren molt apreciades les seves interpretacions del gran…
Carl Muck
Música
Director d’orquestra alemany.
Estudià música a Heidelberg i Leipzig Es doctorà en filosofia a Leipzig i el 1880 debutà com a pianista a la Gewandhaus Aviat, però, reorientà la seva carrera cap a la direcció i fou sollicitat per a dirigir a Zuric, Salzburg, Brno i Graz, ciutats on obtingué èxits notables El 1896 fou contractat com a director del Deutsches Landestheater de Praga, després de diverses actuacions com a mestre de l’Òpera de Berlín Especialitzat en l’obra de R Wagner, es presentà en diversos teatres d’òpera germànics amb obres d’aquest compositor Entre el 1894 i el 1911 dirigí els festivals de música de Silèsia…
Carl Seeman
Música
Pianista, organista i pedagog alemany.
Estudià amb Günther Ramin i Kurt Thomas al Kirchenmusikalischen Institut del Conservatori de Leipzig Posteriorment fou responsable del manteniment de l’orgue de l’església de Sant Nicolau de Flensburg i, més endavant, del de la catedral de Verden an der Aller Com a pianista, començà a tenir prestigi a partir del 1936, època en la qual inicià la seva activitat pedagògica, a Kiel L’any 1942 fou nomenat director de la secció de piano de la Landesmusikschule d’Estrasburg i el 1946 ocupà el mateix càrrec a la Musikhochschule de Friburg del Brisgau Entre el 1964 i el 1974 dirigí la Musikchschule de…
Carl Foreman
Cinematografia
Guionista i realitzador cinematogràfic nord-americà.
Fou perseguit pel maccarthisme arran de la seva participació en guions com Champion 1949 i High Noon 1952 Es traslladà posteriorment a Anglaterra on escriví el guió de The Bridge over the Kwai River 1957 i dirigí The Victors 1964
Carl Brockelmann
Història
Islamisme
Islamista alemany.
Fou professor a Königsberg i a Berlín És autor de Geschichte der arabischen Literatur ‘Història de la literatura àrab’, 1898-1902, obra imprescindible per a l’estudi de la literatura àrab Publicà també una Geschichte der islamischen Völker und Staaten ‘Història dels pobles i dels estats islàmics’, 1939
Carl Bosch
Química
Químic alemany.
Es doctorà a la Universitat de Leipzig, on fou ajudant de la càtedra d’anàlisi química és conegut pel fet d’haver posat a punt el procés Haber-Bosch d’obtenció d’amoníac a escala industrial L’any 1931 rebé, juntament amb Friedrich Bergius, el premi Nobel de química
Carl Beck
Medicina
Metge cirurgià alemany.
Establert als EUA des del 1882, fou president del St Mark's Hospital i professor de cirurgia de la New York Post-Graduate Medical School Les seves aportacions més rellevants foren en el camp de la cirurgia abdominal i en el de les aplicacions de la radiologia a la diagnosi de les fractures
Carl Milles
Escultura
Escultor suec, naturalitzat nord-americà.
Anà a París 1879, on fou influït per ARodin, i a Munic 1904, on la seva obra s’impregnà de les teories d’Avon Hildebrand Fins el 1930 treballà a Lidingö, on convertí el seu taller en museu Milles Aquest any anà als EUA, on residí fins poc abans de morir En les seves obres s’evidencien reminiscències classicistes sota conceptes expressionistes i formes barroques en moviment Figura de Gustav Vasa 1927 Nordiska Museet, Estocolm, la Font d’Orfeu , a Estocolm, i el Monument a la Pau , a l’ajuntament de Saint-Paul Minnesota, ambdós del 1936
Carl Menger
Economia
Economista austríac.
Professor d’economia a la Universitat de Viena 1873-1903, es dedicà després exclusivament a la investigació Fundador de l’escola austríaca i un dels creadors de la moderna teoria de la utilitat marginal, analitzà la relació entre utilitat i preu, diferenciant el valor, com a fenomen exclusivament psicològic, del preu, que definí com a manifestació objectiva d’aquell fenomen en el mercat En l’aspecte metodològic, recalcà la importància de la investigació teòrica abstracta i s’oposà al mètode històric d’investigació Obres Grundsätze der Volkswirtschaftslehre ‘Principis d’economia política’,…