Resultats de la cerca

L’escapulari més cèlebre és el del Carme, atorgat, segons la tradició, per la Mare de Déu a Simó Stock ~1165-1265, general dels carmelitans

Es centrada pel convent de l’Esperança, fundat per monjos carmelitans al segle XV El seu creixement es deu a la proximitat de la ciutat de Vic

Origen i evolució L’orde té el seu origen en un grup d’ermitans —croats i pelegrins— establerts a mitjan segle XII al mont Carmel La regla fou redactada vers el 1209 per Albert Avogadro, patriarca llatí de Jerusalem, i confirmada per Honori III el 1226 La vida dels primers carmelitans fou estrictament eremítica, de gran austeritat i vida contemplativa, prenent per ideal el profeta Elies, que visqué al mont Carmel Els carmelitans erigiren, al Carmel, una capella dedicada a la Mare de Déu Mare de Déu del Carme A causa de la pressió islàmica, l’orde deixà Palestina i s’estengué per Europa des…

Deixeble d’Esteve Marc i, a València, de Carreño Alternà la seva producció entre València i Madrid Té obres religioses a les agustines i als carmelitans calçats de València

És esmentat al començament del segle XIII com a pertanyent a la casa de Montcada Al final de l’edat mitjana depenia de Benifassà i, més tard, dels carmelitans de Cardó

Fou fundat el 1890 pels terciaris carmelitans de Santa Catalina com a centre de vida eremítica Des de l’any 1926 depèn del sector d’Esporles el qual li donà el nom, i fa les funcions de santuari

A mitjan segle XIII hi havia a l’indret una capella, situada sota la cova on segons una tradició totalment imaginària feu penitència Guillem I d’Aquitània S'hi establí un convent de frares augustinians vers el 1340 Posteriorment, fou convent de carmelitans calçats i de franciscans

Deixeble d’Evarist Munyós El 1743 anà a Madrid i després a Portugal Fou acadèmic de San Fernando el 1755 i pintor de Felip V Té obres als Carmelitans Calçats i als Desemparats de València i a l’Academia de San Fernando de Madrid Sacrifici d’Isaac

Situada a la Riviera di Ponente, té una platja molt freqüentada Propietat dels Doria des del s XIII, passà a la corona piemontesa al s XVIII Són notables el castell, el palau Doria i els sepulcres dels Doria, conservats al convent dels carmelitans segona meitat del s XVI

Alguns inclouen aquesta designació en llur denominació oficial, com els ermitants descalços de Sant Agustí i els carmelitans descalços En els ordes sorgits de la reforma dels ordes mendicants, aquesta designació ha estat sovint contraposada popularment a la de calçats , aplicada als qui restaren en l’antiga observança