Resultats de la cerca
Es mostren 133 resultats
escapulari
Cristianisme
Imatge piadosa que hom es penja, per devoció, sota els vestits.
L’escapulari més cèlebre és el del Carme, atorgat, segons la tradició, per la Mare de Déu a Simó Stock ~1165-1265, general dels carmelitans
l’Esperança

Ajuntament de Gurb, a la caseria de l’Esperança
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria i actual cap del municipi de Gurb (Osona), situat al sector meridional del terme, al límit amb el de Vic.
Es centrada pel convent de l’Esperança, fundat per monjos carmelitans al segle XV El seu creixement es deu a la proximitat de la ciutat de Vic
carmelità | carmelitana
Cristianisme
Membre d’un dels ordes religiosos mendicants.
Origen i evolució L’orde té el seu origen en un grup d’ermitans —croats i pelegrins— establerts a mitjan segle XII al mont Carmel La regla fou redactada vers el 1209 per Albert Avogadro, patriarca llatí de Jerusalem, i confirmada per Honori III el 1226 La vida dels primers carmelitans fou estrictament eremítica, de gran austeritat i vida contemplativa, prenent per ideal el profeta Elies, que visqué al mont Carmel Els carmelitans erigiren, al Carmel, una capella dedicada a la Mare de Déu Mare de Déu del Carme A causa de la pressió islàmica, l’orde deixà Palestina i s’estengué per Europa des…
Lluís de Sotomayor
Pintura
Pintor.
Deixeble d’Esteve Marc i, a València, de Carreño Alternà la seva producció entre València i Madrid Té obres religioses a les agustines i als carmelitans calçats de València
Sallent
Despoblat
Despoblat del municipi de Benifallet (Baix Ebre), proper al monestir de Cardó, del segle XVII.
És esmentat al començament del segle XIII com a pertanyent a la casa de Montcada Al final de l’edat mitjana depenia de Benifassà i, més tard, dels carmelitans de Cardó
Maristela
Santuari
Santuari (Mare de Déu del Carme) del municipi d’Esporles (Mallorca), als vessants septentrionals de la serra des Ram.
Fou fundat el 1890 pels terciaris carmelitans de Santa Catalina com a centre de vida eremítica Des de l’any 1926 depèn del sector d’Esporles el qual li donà el nom, i fa les funcions de santuari
San Guillermo
Convent
Convent de franciscans situat prop de la vila de Castellfabib (Racó), a la part de llevant de la població, separat pel riu Ebrón.
A mitjan segle XIII hi havia a l’indret una capella, situada sota la cova on segons una tradició totalment imaginària feu penitència Guillem I d’Aquitània S'hi establí un convent de frares augustinians vers el 1340 Posteriorment, fou convent de carmelitans calçats i de franciscans
Isidor de Tàpia
Pintura
Pintor.
Deixeble d’Evarist Munyós El 1743 anà a Madrid i després a Portugal Fou acadèmic de San Fernando el 1755 i pintor de Felip V Té obres als Carmelitans Calçats i als Desemparats de València i a l’Academia de San Fernando de Madrid Sacrifici d’Isaac
Loano
Ciutat
Ciutat de la província de Savona, a la Ligúria, Itàlia.
Situada a la Riviera di Ponente, té una platja molt freqüentada Propietat dels Doria des del s XIII, passà a la corona piemontesa al s XVIII Són notables el castell, el palau Doria i els sepulcres dels Doria, conservats al convent dels carmelitans segona meitat del s XVI
descalç | descalça
Cristianisme
Dit dels religiosos que per esperit ascètic i de pobresa calcen sandàlies.
Alguns inclouen aquesta designació en llur denominació oficial, com els ermitants descalços de Sant Agustí i els carmelitans descalços En els ordes sorgits de la reforma dels ordes mendicants, aquesta designació ha estat sovint contraposada popularment a la de calçats , aplicada als qui restaren en l’antiga observança