Resultats de la cerca

Els dies catorze i quinze d’aquest mes és la festa de Purim, el carnaval dels jueus

Aquesta mena de peces s’interpretaven durant les festes de carnaval i, també, a les del Calendimaggio 1 de maig i Sant Joan, patró de Florència

És situada a la desembocadura del canal de la Burlamacca, que li serveix de port de pesca a la mar Tirrena Important centre turístic, és coneguda pel carnaval i pel premi literari anual creat el 1929

Treballà per a les revistes “La Mode”, “Charivari” i “L’Illustration”, on publicà les sèries Les Étudiants 1838-40, La prison de Clichy 1840, Les Lorettes 1841 i Carnaval 1841-43 La seva obra millor són les divuit sèries de Masques et visages per al diari “Paris” 1851-58

Conreà l’assaig, la poesia i sobretot el teatre Le roi sans couronne 1906 i especialment Le carnaval des enfants 1910 Escriví també una sèrie dramàtica de caràcter històric Le sang de Danton 1931, Napoléon 1933, Le Roi-Soleil 1938, Le chant de la liberté 1939-45, etc

De primer naturalista Pascal Géfosse , 1887, més tard se separà d’aquest moviment i conreà una literatura realista més atenuada Jours d’épreuves , 1889 Collaborà amb el seu germà Victor del 1896 al 1908 Le carnaval de Nice 1897, una tetralogia sobre la guerra del 1870 Une époque , 1898-1904 i narracions infantils

Els personatges, antiheroics, s’expressen en un llenguatge resultant d’una recreació estilística de la parla popular i colloquial, i l’acció, sovint feta de situacions extremes, ofereix allusions constants a la realitat social i política del moment, com en Luces de Bohemia 1920, Tirano Banderas 1926, la trilogia d' El ruedo ibérico 1927 o Martes de carnaval 1930

Publicà treballs literaris i lingüístics, el llibre Proses rimades 1950 i obres de teatre com El retorn 1954, L’argenter de Girona 1955, El carlà de la Geltrú 1957, El cafè sense sucre 1961, La promesa del blanquer 1963, etc També és autor de monografies locals com El carnaval vilanoví Dades per a la seva història 2002

Debutà l’any 1748 a l’Opéra de París, en el ballet Le Carnaval et la Folie , i tres anys més tard fou nomenat primer dansarí, lloc en el qual succeí el seu mestre LDupré És un dels representants més illustres de l’estil francès de dansa noble Actuà amb grans èxits a Alemanya, Itàlia, Polònia, Àustria i Anglaterra, on residí durant la Revolució Francesa

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Hispano Films Barcelona ARGUMENT I GUIÓ R de Baños, A Marro FOTOGRAFIA R de Baños blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Concha Lorente ESTRENA Barcelona, desembre del 1911 Sinopsi Mort Diego de Robles, cap d’una de les partides de bandolers que al segle XVII actuen als Pirineus, la seva filla, Carmen, ocupa el seu lloc La noia s’enamora de Salvador, un pintor que havia estat presoner dels seus homes i que la correspon, davant la gelosia de Diabolino, el lloctinent del grup Els carrabiners del virrei descobreixen l’amagatall dels bandolers i els capturen, però Carmen…