Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
Joan Calas
Història
Cristianisme
Comerciant calvinista occità establert a Tolosa; acusat de la mort del seu fill Marc Antoni (que fou trobat penjat) a fi d’impedir la seva conversió al catolicisme, fou jutjat i condemnat a mort pel parlament de Tolosa i esquarterat de viu en viu.
Voltaire demostrà que es tractava d’un suïcidi i mobilitzà l’opinió pública europea davant aquest error judicial fruit del fanatisme
Suera
Suera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Baixa, als contraforts septentrionals de la serra d’Espadà (703 m alt. a la Mola, al N; continuada per la serra de Cantallops, el Casalet, a 755 m i els Òrguens, al S).
És drenat pel barranc de Castres, afluent del riu de Sonella al terme de Tales La major part de la superfície agrària és dedicada als conreus de secà 1 470 ha, principalment a garrofers molt abandonats, oliveres i vinya Hi ha 50 ha de regadiu, amb hortalisses i tarongers Tota la terra és treballada en règim d’explotació directa El 27% de la població activa es dedica a l’agricultura, i el 44% a la indústria, però a la localitzada a Onda, on es trasllada diàriament part de la població El poble , dit també Suera Baixa 592 h agl 2006, assuerans 316 m alt és a la dreta del barranc de…
Vicenç
Cristianisme
Diaca del bisbe de Saragossa Valeri, que fou portat a València per ésser-hi martiritzat en temps de Dioclecià.
L’himne cinquè del Peristephanon de Prudenci, i sobretot una Passió tardana, donen alguns trets de la seva vida, barrejats amb molta fantasia A l’indret del martiri, localitzat al barri de la Roqueta de la ciutat de València, li fou erigida una basílica Sant Vicent de la Roqueta , que fou renovada pel bisbe Justinià ~531-546 El seu culte esdevingué molt popular a tota l’església visigòtica i mossàrab, al nord de l’Àfrica i a les Gàllies Rebé un notable impuls a l’època de la conquesta cristiana, sobretot quan el seu cos fou traslladat al monestir de Castres Llenguadoc Una…
Masamet
Ciutat
Ciutat del Llenguadoc, Occitània, al departament de Tarn, França.
Situada al cantó nord de la Muntanya Negra, al SE de Castres, és un centre important del cardatge de la llana
Sonella
Despoblat
Partida
Despoblat i partida del municipi d’Onda (Plana Baixa), a la dreta del riu de Sonella o riu Sec de Betxí, curs d’aigua intermitent, que neix a la serra d’Espadà, al N del pic de la Ràpita, dins el terme de l’Alcúdia de Veo (a la capçalera és anomenat riu de Veo).
A Tales rep, per l’esquerra, el barranc de Castres i, entre Onda i Betxí, per la dreta, la rambla, d’Artana Desemboca a mar, aigua avall de Borriana, vora el Grau
comtat de Pardiac
Història
Territori del ducat de Gascunya que fou desmembrat del comtat d’Astarac vers el 1020 pel comte Arnau II d’Astarac per a donar-lo al seu segon fill Bernat I de Pardiac dit Pelagos.
Per mort 1182 sense fills mascles del comte Bernat I de Pardiac entrà a governar-lo la dinastia dels Montlezun, amb el seu net el comte Auger II de Pardiac El rei Carles V de França el confiscà al seu quadrinet comte Arnau Guillem V de Pardiac mort el 1377, però el recobrà la seva germana la comtessa Anna de Pardiac morta el 1403 i el marit seu Guerau d’Armanyac, vescomte de Fesenzaguet Però aleshores el comte Bernat VII d’Armanyac feu valer drets seus sobre el comtat i se n’emparà el 1402 després d’empresonar Guerau i els seus fills En morir deixà Pardiac al seu segon fill el comte Bernat I…
Aimoí
Cristianisme
Monjo de Saint-Germain-des-Prés, París.
Escriví una història de la invenció i translació del cos de sant Vicenç des d’Hispània València al monestir de Castres Albigès és el millor document contemporani sobre el comte Salomó d’Urgell i Cerdanya
Coaña
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma d’Astúries, situat a la vall baixa del Navia.
Prop hi ha el castro de Coaña , corresponent a la cultura castreña cultura dels castres Es caracteritza per les seves cases de planta rodona o ovalada cobertes per un sostre cònic de palla Degué pertànyer a la tribu dels albions, que hi visqueren des del segle I aC fins ben entrada l’època imperial
senyoria de Labrit
Història
Territori feudal, amb centre a la localitat de Labrit o Albret, desmembrat del ducat de Gascunya el 1009, del qual fou primer senyor Amanieu I (mort després del 1030), que hom fa un dels descendents dels ducs de Gascunya.
Després de reunir, per enllaços, una sèrie de feus Maremme, Tartàs, Dreux, Llemotges, Perigord, Castres, la senyoria fou elevada a ducat 1556 a favor del senyor Alà I Albret Amb el duc Enric II d’Albret, fet rei de Navarra Enric III i rei de França Enric IV, fou incorporat a la corona francesa
Jaume Pauthe
Pintura
Pintor.
Decorà la catedral de Perpinyà 1864-73 i les principals esglésies de la diòcesi amb notables pintures murals al fresc Dupanloup li encomanà importants treballs a la catedral d’Orleans Deixà també quadres a Orleans, Besiers, Castres i Perpinyà El seu fill Pau Pauthe heretà la seva manera original i continuà la seva obra