Resultats de la cerca

Formà part de la Secció d’Exploracions Subterrànies del Club d’Esquí Puigmal, de l’Equip d’Espeleologia del Centre Aragonès i de l’Equip de Recerques Espeleològiques del Centre Excursionista de Catalunya El 1965 presidí el Comitè Regional d’Exploracions Subterrànies, precedent de la Federació Catalana d’Espeleologia Realitzà campanyes a Terol i al Solsonès Fou un dels principals impulsors del treball intergrupal a Catalunya i dirigí, al principi de la dècada de 1960, l’Operación Turolensis, primera expedició espeleològica multidisciplinària a Terol, amb vint-i-tres participants d’un total de…

Format al Club Esportiu Vendrell i Club Patí Vilafranca, es proclamà campió d’Europa juvenil 1991 amb la selecció espanyola El 1993 anà al Club Hoquei Vila-seca, amb el qual la temporada 1994-95 ascendí a la divisió d’honor Tornà al Vilafranca 1996-99 i al Vila-seca 1999-2000, i també jugà al Club Patí Flix 2000-01 i al Club Patí Vilanova 2001-09, amb el qual obtingué l’ascens a la divisió d’honor i un subcampionat 2006 i un títol 2007 de la Copa de la CERS Finalitzà la seva carrera en l’equip del seu poble 2009-11, amb què obtingué el tercer ascens a la màxima categoria, l’OK Lliga, el 2010

Conegut com "els arlequinats" a causa dels quadres blanc i blaus de la seva samarreta, és un dels clubs de futbol més destacats de Catalunya pel seu historial i palmarès Creat l’any 1901 per Joan Saus i altres esportistes assidus al Centre Català, fou legalitzat el 1903, per bé que l’acta fundacional indica que fou fundat el 5 de juny de 1905 El primer president fou Joan Grau Disputà els primers partits al prat de Sant Oleguer i el 1906 es traslladà al camp de la Creu Alta, inaugurat el 3 de juny d’aquell any en un partit contra l’X Sporting Club L’any 1912 disputà el primer partit nocturn d’…

Fundat el 1906, nasqué amb el nom de Manresa Football Club Fou impulsat pel Poli Sport Club, entitat ludicoesportiva juvenil nascuda un any abans L’any 1907 debutà disputant torneigs comarcals al camp de Sant Ignasi i, a partir del 1909, al camp dels Barrets L’any 1914 guanyà la Copa Blanchart superant el Catalònia Esports Club, equip rival de Manresa Aquestes dues entitats es fusionaren el 1916 i originaren el club actual Creat amb més de tres-cents socis, jugà al camp de les Arenes fins que el 1920 disposà del camp Catalònia Park A partir del 1926 jugà al camp del Pujolet El 1925 es…

Membre del Club Orientació Catalunya COC i dels clubs Go-Extrem i Farra-O, i cofundador del Club Esportiu Senglar Orientació Es proclamà campió de Catalunya de relleus amb el COC 2004 Fou seleccionador de Catalunya absolut 2006-07 i sub-20 2004-10 S’especialitzà en el control de puntuació dels Campionats d’Espanya per autonomies, gràcies a la qual cosa Catalunya pogué reivindicar i guanyar els títols del 2006 i el 2007

Format al Club Esportiu Noia, debutà amb el primer equip l’any 2000 El 2002 marxà al CP Cibeles d’Oviedo, en el qual jugà quatre temporades i visqué dos ascensos a l’OK Lliga, i la temporada 2006-07 tornà al Noia Marxà al CP Tenerife 2007-11, amb el qual guanyà la Copa de la CERS 2008, i el 2011 fitxà pel Club d’Esports Vendrell, amb el qual aconseguí la Copa del Rei 2013 L’octubre del 2014 fou sancionat sense competir durant dos anys per haver donat positiu en el control de metilhexanamina La temporada 2016-17 tornà a la competició amb el CP Vilafranca

La C llatina deriva gràficament de la C etrusca, transformació de la Γ grega, arrodonida i inclinada cap a l’esquerra Prescindint de la confusió de sons oclusius palatals sord i sonor, comesa inicialment pels etruscs i resolta després per aquests i pels llatins amb la distinció de C , K , Q , d’una banda, i de G , de l’altra, l’evolució gràfica de la C és bastant simple, comparada amb la d’altres lletres La C clàssica és un semicercle una mica tancat, obert a la dreta només presenta reforços estètics en l’escriptura capital romana d’inscripcions monumentals En l’escriptura comuna clàssica,…

Fou campió de Catalunya de marató 2009, mitja marató 2002, 2003, 2004, 2006, 2008, 2012, 10000 m en ruta 2003, 2005, 2008, 5000 m 2004 i 3000 m en pista coberta 2004 En l’àmbit estatal guanyà el Campionat d’Espanya de marató 2005 També s’imposà en curses populars com la Cursa de la Mercè 2004, 2012 i la d’El Corte Inglés 2004 i en l’Obert de la Jean Bouin 2006, 2009, 2010 L’any 2008 fou tercer a la Marató de Barcelona Competí també en duatló i es proclamà campió del món 2011 i iberoamericà 2012

Jugà de davanter i començà en el juvenil del Futbol Club Barcelona, des d’on passà al Vilafranca Després, jugà amb el Centre d’Esports Sabadell 1964-68 i la temporada 1968-69 fitxà pel FC Barcelona, amb el qual debutà en la final del Trofeu Joan Gamper, en què marcà 2 gols contra el Flamengo 5-4 Disputà 31 partits i marcà 16 gols amb l’equip blaugrana En la temporada 1969-70 retornà al Sabadell i hi milità fins l’edició 1974-75 Sumant les dues etapes, amb el Sabadell disputà 179 partits oficials i marcà 47 gols Finalitzà la seva trajectòria en el Reus 1975-77 Entrenà a l’escola TARR de…

Davanter format al CE Manresa Posteriorment jugà a l’Espanyol 1957-62, al FC Barcelona 1962-66, al CE Sabadell 1966-68 i al RCD Mallorca 1968-69 Fou internacional amb la selecció estatal de promeses 1959 i amb l’equip B 1960 Jugà 165 partits a primera divisió i marcà 34 gols Com a entrenador dirigí el CE Mataró i el CE Manresa, entre altres equips