Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
Ferran Maristany i Guasch
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor, germà d’Alexandre Maristany i Guasch
.
El 1916 creà l’editorial Cervantes, inicialment amb seu a València i traslladada el 1920 a Barcelona Fins el 1924, que tancà, edità nombroses traduccions al castellà dels clàssics de les literatures europees, entre les quals antologies de Heine, Leopardi i Goethe Escriví el recull de poemes La dicha y el dolor 1920 i les proses Gusano de luz 1923 El seu fill Carles Maristany i Mathieu 1913-1985 creà l’editorial Zodíaco després de la guerra civil i edità llibres d’una acurada presentació obres de CJ Cela, S J Arbó, traduccions de Turgèniev, Stevenson, etc Afeccionat a la música,…
Lluís Guarro i Casas
Economia
Política
Empresari, polític i mecenes.
El 1890 succeí el seu pare en la direcció de l’empresa paperera familiar, fundada el 1698 i una de les primeres del sector a Catalunya, la qual en 1903-04 modernitzà a fons Motivat per inquietuds culturals i polítiques, collaborà, entre d’altres, en el finançament de la construcció del Palau de la Música Catalana 1904 i altres edificis i de centres educatius escola Politècnicum de Barcelona, 1920, Escoles, 1930 Fou essencial el seu suport a l’Associació Obrera de Concerts 1926-39, dirigida per Pau Casals Regidor de cultura per la Lliga Regionalista el 1922, aquest mateix any fou un dels…
Joaquín Soler Serrano

Joaquín Soler Serrano
Biblioteca de Comunicació UAB
Periodisme
Periodista, locutor de ràdio i presentador de televisió.
S’inicià professionalment el 1939 a Ràdio Barcelona , on fou locutor en cap, i posteriorment conduí programes d’entreteniment a Radio España De 1956 a 1958 visqué a Veneçuela, on treballà en televisió Després de dos anys a la Cadena Ser i de nou a Ràdio Barcelona, el 1960 s’incorporà a Televisión Española al capdavant de programes com Carrusel i altres, i de 1976 a 1981 presentà i dirigí el que li donà més renom les entrevistes setmanals de A Fondo , en les quals conversà amb un gran nombre de personatges destacats del món de la cultura, entre els quals Jorge Luis Borges, Julio Cortázar,…
Gerardo Malla García
Teatre
Director i actor teatral castellà.
Cursà estudis a l’Instituto de Investigaciones y Experiencias Cinematográficas de Madrid Meritori del Teatro Español 1959 sota la direcció de José Tamayo, ingressà a la companyia de Núria Espert el 1960 i interpretà diversos espectacles sota la batuta d’Adolf Marsillach Marat-Sade o Tartufo Com a actor teatral, els seus últims treballs foren les obres La familia de Pascual Duarte 2011 i Entre Marta y Lope 2013, amb la qual es retirà dels escenaris Entre el 1963 i el 1966 fou ajudant de direcció de José Monleón, el 1979 posà en escena De San Pascual a San Gil , de Domingo Miras, i…
Concepció Alòs i Domingo
Literatura
Novel·lista en llengua castellana.
Casada amb un periodista de la Falange destinat al diari Baleares , s’inicià literàriament amb articles als diaris de Palma, on exercia el magisteri Hi coincidí amb Baltasar Porcel i Pujol , que ajudà en els inicis de la seva carrera literària i amb el qual, separada del seu marit, anà a viure a Barcelona 1959 Continuà collaborant a la premsa i el 1958 publicà la primera novella, Cuando la luna cambia de color , a la qual seguiren El sol y las bestias 1962, obra guanyadora del premi Planeta però que arran de ser publicada per un altre editor amb el nom de Los enanos li comportà la pèrdua…
Oriol Maspons i Casades

Autoretrat d’Oriol Maspons
© Oriol Maspons
Fotografia
Fotògraf.
Residí a París del 1955 al 1957 i posteriorment, amb el fotògraf Julio Ubiña, muntà un estudi des d’on durant les tres dècades següents exercí com a fotògraf de publicitat, moda i reportatges i collaborà en revistes d’àmbit internacional com ara Paris Match, Elle i Boccacio Illustrà nombrosos llibres Això també és Barcelona 1965, amb Ubiña, de Josep Maria Espinàs Poeta en Nueva York , de García Lorca 1966, amb Ubiña La caza de la perdiz roja 1963, de Miguel Delibes Arquitectura gòtica catalana 1974, d’Alexandre Cirici Arte visigodo en España , de Pere de Palol La…
Luis Buñuel
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic aragonès.
Vinculat intellectualment a la generació del 27, demostrà un gran interès pel cinema Installat a París 1925, fou ajudant del director francès Jean Epstein 1926-28 i realitzà el primer film Un chien andalou, 1928 en collaboració amb Salvador Dalí i adscrit al surrealisme El film següent, L’âge d’or 1930, en el qual intervingué també Dalí, provocà un gran escàndol Després realitzà el vigorós documental Las Hurdes 1932 Durant la Guerra Civil Espanyola supervisà films de propaganda política republicana Durant l’exili als EUA 1939-46 fou artísticament poc productiu fou redescobert amb el film…
Miquel Manuel Serra i Pastor
Literatura catalana
Periodisme
Periodista i escriptor.
Vida i obra Els anys 1920-23 visqué a l’Argentina, des d’on començà a enviar articles al setmanari Sóller , on collaborà fins el 1972 De retorn a Mallorca, es guanyà la vida com a empleat de banca Durant la Guerra Civil de 1936-39 s’afilià al partit dels carlins per tal que commutessin la pena de mort al seu germà gran, cosa que aconseguí Collaborà també a l’ Almanac de les Lletres i La Nostra Terra , Majòrica , Lluc i als diaris Diario de Mallorca i Baleares , amb narracions i articles de crítica literària o de tema divers Emprà sovint el pseudònim Fidel La seva obra narrativa es desmarca…
,
Eduard Arranz i Bravo

Eduard Arranz i Bravo
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
El 1968 guanyà el premi de dibuix Ynglada-Guillot Per aquests anys s’agrupà amb Rafael Lozano i Bartolozzi , Gerard Sala i Rosselló i Robert Llimós i Oriol , la qual cosa comportà un important canvi d’orientació en la seva obra, que s’apropà al pop-art Després de la dissolució del grup 1970, continuà collaborant amb Bartolozzi Ambdós treballaren i exposaren junts fins el 1982, si bé l’obra de cadascú conservà el seu caràcter Arranz i Bravo feu una pintura protagonitzada per figures humanes que, bé que turmentades, prenen darrerament caràcters més personalitzats També realitzà escultures…
Papeles de Son Armadans
Publicacions periòdiques
Revista literària mensual en llengua castellana fundada per l’abril del 1956 a Palma (Mallorca) per Camilo José Cela, que la dirigí.
Els primers anys hi collaboraren Josep MLlompart i José Manuel Caballero Bonald A part algunes poesies en gallec i en català, ha tractat de la literatura castellana des del punt de vista de l’assaig i la creació Ha publicat números monogràfics un d’ells sobre Mallorca i un altre sobre les converses poètiques de Formentor, 1960 dedicats a artistes i escriptors Joan Miró, Gaudí, Picasso, Tàpies, Llorens Artigas, Carles Riba, entre d’altres