Resultats de la cerca
Es mostren 87 resultats
Joaquim Vicenç Bastús i Carrera
Literatura
Polígraf.
Publicà un Diccionario histórico-enciclopédico 1828-33, un Tratado de declamación o arte dramático 1833 i una Historia de los templarios 1834 Censor reial a Catalunya 1836 i censor de teatres des del 1853, collaborà a la premsa barcelonina i fou director d’"El Guardia Nacional” Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1835, de l’Arcàdia de Roma amb el nom d' Irenio Tespiano i de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, on llegí una memòria sobre la màquina de vapor 1835
Quint Publili Filó
Història
Política
Polític romà.
Com a primer dictador plebeu, obtingué reivindicacions importants per a la plebs Censor 332 aC i cònsol diverses vegades 339, 327 i 320 aC, obtingué un triomf contra els samnites Féu sancionar algunes lleis — conegudes amb el nom de Lleis Publílies — relatives a la parificació dels plebiscits a les lleis i a fer preventiva l’aprovació dels senadors patricis en les deliberacions del comici centuriat També aconseguí que un dels llocs de censor fos reservat a un plebeu, mentre que l’altre podia ésser ostentat per un patrici
Vicenç Joaquim Bastús i Carrera
Literatura catalana
Crític i tractadista de teatre i publicista.
Censor reial 1836 i censor de teatres des del 1853, el 1838 fou nomenat professor de declamació al Liceu Filharmònic-Dramàtic de Barcelona Amb un interès especial per la coherència històrica de decoració i vestuari i per l’expressió i la gesticulació adequades en les representacions teatrals, publicà un Tratado de declamación o arte dramático 1833, molt ampliat al Curso de declamación o arte dramático 1848, reed 1853 i 1865 Exercí la crítica teatral i, després de l’estrena de la seva comèdia El barón , el 1833, polemitzà sobre teatre amb Antoni de Gironella al Diario…
Rafael Evinent i Muntaner
Metge i catedràtic de la Universitat Lul·liana de Mallorca.
Fundador de l’Acadèmia Medicopràctica de Mallorca, de la qual fou el primer censor 1789 Escriví diversos opuscles i contribuí a la difusió dels progressos de la medicina a Mallorca
Gai Flamini
Història
Militar
Polític i militar romà.
Tribú de la plebs 232 aC, cònsol 223 aC i censor 220 aC, féu construir el circ Flamini i la via Flamínia Novament cònsol 217 aC, lluità contra Anníbal i fou vençut a Trasimè, on morí
Francesc Garrigó
Retòrica
Cristianisme
Eclesiàstic, predicador i professor de retòrica a la Universitat de Barcelona.
Fou vicari general castrense i censor eclesiàstic Fundà la congregació dels Dolors a Vic, a Mataró i en uns altres indrets 1689 i promogué diversos instituts religiosos, entre els quals els oratorians de Sant Felip Neri Publicà diverses oracions fúnebres 1696-1708
Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya
Dret català
Corporació creada a Catalunya l’any 1995, de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia i capacitat plena.
Agrupa tots els professionals que tenen el títol de censor jurat de comptes de Catalunya i que poden portar a terme les activitats pròpies d’aquesta professió, com és l’auditoria El seu patrimoni inclou tots els béns, drets i obligacions que consten en la seva formulació jurídica
Francesc Sala
Apotecari.
El 1764 participà a la fundació de la Conferència Físicomatemàtica Experimental de Barcelona, que tingué lloc a casa seva i de la qual fou tresorer Llegí diversos treballs a la seva successora Acadèmia de Ciències i Arts, on ocupà també diversos càrrecs censor, el 1783, i nombroses vegades president de la secció de química
Gai Oppi
Història
Tribú de la plebs romà.
El 215 aC, durant la guerra contra Anníbal, proposà la creació de la Lex Oppia encaminada a reprimir el luxe i la fastuositat — segons alguns autors antics, descarada — de les dames romanes Aquesta llei, considerada com una de les disposicions sumptuàries més antigues, fou abrogada l’any 195 aC, malgrat la forta oposició del censor Marc Porci Cató
titulatura
Història
A l’antiga Roma, conjunt de títols que posseïa l’emperador.
En la documentació epigràfica eren indicats sempre segons aquest ordre imperator, caesar, filiació i nom propi cognomen , augustus , títols militars com és ara Germànic, Pòntic, etc, pontifex maximus, darrera potestat tribunícia, darrera salutació imperial i darrer consolat hom hi afegia sovint els títols de pater patriae , censor i procònsol si havia exercit aquests càrrecs i, finalment, divus si havia estat divinitzat