Resultats de la cerca
Es mostren 929 resultats
factor d’impacte
Arxivística i biblioteconomia
Índex de la importància de les revistes científiques.
S’obté calculant el nombre de vegades que els articles d’una revista han estat citats per la resta de revistes Aquesta mesura no reflecteix directament la qualitat científica de les publicacions, però sí la influència o popularitat d’una determinada revista i, de retruc, la dels autors que hi publiquen, i és un indicador usat sovint en l’avaluació de la producció científica El factor d’impacte és calculat anualment per l’Institute for Scientific Information ISI de Filadèlfia, que pertany a l’empresa Thomson Reuters, i es publica en el Journal citation reports Són analitzades unes 11000…
La ciència
En el món de la ciència no es pot concebre el treball en solitari ni circumscrit a les pròpies fronteres nacionals Ni tan sols en el cas dels estats més productius en el ram de la ciència i la tecnologia resultaria comprensible un tancament d’aquest gènere o cap altra restricció a la comunicació La recerca comporta sempre treball en equip i relació entre tots els components d’una comunitat científica, sigui disciplinària, institucional o nacional La complexitat i la densitat d’aquestes relacions no són fàcils de valorar quantitativament, però aquest mapa en dóna una estimació indirecta a…
falsabilitat
Filosofia
Mètode hipoteticodeductiu propugnat per K.R. Popper per tal d’establir un criteri de demarcació entre les teories científiques i les no científiques.
Segons Popper, la verificació per mitjà de la inducció no pot garantir la validesa d’una teoria científica Hom ha de recórrer a la falsació, que consisteix a contrastar la teoria amb el major nombre de fets que puguin contradir-la i derivar-ne prediccions que puguin ésser comprovades en casos particulars La teoria serà corroborada en un grau major o menor en la mesura que respongui satisfactòriament a les proves a què hom la sotmet per tal de falsar-la Aquest mètode s’oposa als criteris de verificabilitat, defensats en un principi pel Cercle de Viena i el neopositivisme, sobre els quals ha…
Ricard Cirera i Salse
Astronomia
Astrònom, germà de Lluís Cirera.
Jesuïta 1880, feu les primeres experiències científiques a l’observatori meteorològic de Manila 1888-94, on aixecà el pla magnètic de les Filipines perfeccionà els estudis a París 1899-1903 Fundà 1904 i dirigí fins el 1920 l’ Observatori de l’Ebre , on el 1914 creà la revista científica Ibérica , que assolí un gran ressò a la península Ibèrica i als països sud-americans, i que dirigí fins el 1919 En 1921-23 residí a Bombai com a procurador general de la missió dels jesuïtes Fou promotor 1925 del Palau de les Missions de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 El 1927…
Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica
Filial de l’Institut d’Estudis Catalans, adscrita a la Secció de Ciències i Tecnologia i a la Secció de Ciències Biològiques.
Impulsa les recerques històriques sobre el passat científic i tecnològic, amb la inclusió de totes les activitats científiques, tant des del punt de vista del descobriment i la producció de teories científiques, de pensament científic i d’innovacions tecnològiques, com des del punt de vista de la seva aplicació i difusió Publica el butlletí Ictineu
Association of Special Libraries and Information Bureaux
Institució fundada l’any 1924 a Londres, on radica.
Té per finalitat la coordinació en l’ús sistemàtic de la informació i la ciència i agrupa biblioteques, universitats, societats científiques, departaments governamentals i associacions d’industrials i comerciants Facilita als seus associats consultes bibliogràfiques, serveis d’informació, reproducció de documents, traduccions científiques Organitza reunions periòdiques i congressos anuals Publica, entre d’altres ASLIB Book List bibliografia científica anglesa seleccionada, ASLIB Proceedings ponències i discussions, Index to theses tesis doctorals acceptades a…
teòric | teòrica
Persona versada en la teoria, en teories científiques, artístiques, etc.
Gherardo da Cremona
Història
Lingüística i sociolingüística
Traductor medieval d’obres científiques de l’àrab al llatí.
A Toledo estudià l' Almagest de Ptolemeu i el traduí al llatí 1175 També traduí de l’àrab un conjunt d’obres d’astronomia, d’astrologia, d’aritmètica, d’àlgebra, de geometria, de geomància, de filosofia i de medicina d’al-Farġānī, Avicenna, etc La seva contribució fou decisiva per a la difusió de la ciència àrab i de la ciència grega, a través dels àrabs, a Europa
Vandoeuvre-les-Nancy
Ciutat
Ciutat de la Lorena, França, al departament de Meurthe i Mosel·la, al S de Nancy.
Centre de recerques científiques
Agustí Escardino i Benlloch
Arts decoratives
Enginyer químic.
Catedràtic d’enginyeria química a la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana i director de l’Institut Universitari de Tecnologia Ceràmica del mateix centre Membre del Consell Rector del Consell Superior d’Investigacions Científiques i acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, ha rebut diversos premis i guardons per la seva activitat investigadora premi Cerdà Reig a la investigació científica 1974, Institució Alfons el Magnànim premi Solvay d’investigació en Ciències Químiques 1994, CEOE Menció Honorífica d’ASCER 1994, Asociación Española de…