Resultats de la cerca
Es mostren 872 resultats
disfressa
Dret penal
Mitjà emprat en la comissió d’un delicte per tal d’evitar d’ésser reconegut.
Constitueix una circumstància agreujant
antecedents penals
Dret penal
Relació de condemnes penals dictades contra una persona.
L’existència d’antecedents penals, que normalment consten en un registre especial, constitueix la circumstància agreujant de la responsabilitat penal de reincidència a més, pot produir, segons quins siguin els delictes comesos anteriorment, d’altres efectes legals inhabilitat per a ésser tutor i protector i per a ésser testimoni en els testaments, incapacitat per a succeir per causes d’indignitat, exclusió de l’exercici de determinats càrrecs públics i d’altres Els antecedents es cancellen per mort de l’interessat, si té 70 anys d’edat i no compleix condemna o no és sotmès a…
efracció
Dret penal
Fractura de porta, finestra, etc, per entrar amb intenció criminal en un lloc habitat.
Constitueix una circumstància específica del delicte de robatori
faltar al respecte (a algú)
Dret
No guardar-li aquell mirament, aquella alta consideració que pertoca.
Constitueix una circumstància agreujant quan acompanya la comissió d’un delicte
malastre
Dret penal
Esdeveniment funest; calamitat.
En un delicte comès aprofitant un malastre, aquest és qualificat pel codi penal com a circumstància agreujant
nocturnitat
Dret penal
Qualitat de nocturn.
El fet d’aprofitar-se de la nit per a cometre certs delictes pot ésser una circumstància agreujant
complement circumstancial
Gramàtica
Complement que, respecte a la significació verbal, expressa diverses circumstàncies: temporals, modals, causals, etc.
Així, en ‘La Lluïsa menja massa de pressa’, massa de pressa completa el verb menja i n'assenyala una circumstància modal
fractura
Dret penal
Força en les coses.
Constitueix una circumstància que, si es dóna en l’apoderament de béns immobles amb ànim de lucre, obliga a qualificar-lo de robatori
comportar-se
Obrar de tal o tal manera envers algú en una circumstància donada.
antropònim
Lingüística i sociolingüística
Nom propi de persona.
Són antropònims els noms que designen pròpiament l’individu prenoms , els que n'indiquen la família cognoms o llinatges i els que el designen per allusió a una circumstància extralegal malnoms