Resultats de la cerca

Trajectòria al Parlament de Catalunya i  la Generalitat  El 1980, amb 43 diputats, esdevingué la primera força al Parlament de Catalunya, i Jordi Pujol i Soley  ocupà la presidència de la Generalitat de Catalunya, en la qual fou confirmat successivament el 1984, que amb 73 diputats aconseguí la majoria absoluta, el 1988 69 i el 1992 70, el 1995 60 i el 1999 56 En aquestes dues convocatòries, tot i perdre la majoria absoluta i situar-se com a segona en nombre de vots però primera en nombre de diputats, CiU seguí governant en solitari bé que obtingué el suport extern del PP A…

Formació successora de Convergència Democràtica de Catalunya , integrà Reagrupamentcat des del moment de la seva creació En el congrés fundacional dels dies 8, 9 i 10 de juliol de 2016, el Partit Demòcrata es definí com a independentista, democràtic, republicà, partidari de l’economia de mercat, amb un vessant social i europeista, i una política de tolerància zero amb la corrupció El 23 de juliol de 2016 els associats elegiren Artur Mas  president de la nova formació, i  Neus Munté , vicepresidenta Pel que fa a la direcció executiva, Marta Pascal i David Bonvehí foren elegits, respectivament…

Evolució històrica CDC fou creada a l’acabament del franquisme Com a força política no té precedents directes ni en els partits existents durant la Segona República, ni en els diferents grups sorgits després de la Guerra Civil S’emmarca dins del corrent catalanista de base catòlica que es desenvolupà a Catalunya des dels anys quaranta al marge d’UDC i que, des de començaments dels anys seixanta, concentra el lideratge en Jordi Pujol i es concreta en un ideal de creació d’infraestructura bàsica per a la construcció de Catalunya conegut amb l’expressió “fer país” El procés que havia de portar a…

Fill de Jordi Pujol i Soley , president de la Generalitat de Catalunya del 1980 al 2003, es llicencià en veterinària Després de cursar un màster de direcció i administració d’empreses a l’IESE, treballà com a consultor en l’empresa privada Militant de Convergència Democràtica de Catalunya , del 1993 al 1998 ocupà càrrecs tècnics en els governs de Convergència i Unió  CiU cap del gabinet tècnic del Departament de la Presidència 1993-96, director general d’Afers Interdepartamentals del Departament de la Presidència 1996-98 i director general d’Afers Interdepartamentals i de…

Es llicencià en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona 1970 i amplià estudis a Suïssa Berna i a Itàlia Gènova Militant de Convergència Democràtica de Catalunya  des del 1979, treballà com a pediatre a l’Hospital Vall d’Hebron 1974-81 El 1981 s’incorporà al Departament de Sanitat dins la Direcció General d’Assistència Sanitària Director general d’Ordenació i Planificació Sanitària 1983-84 i de l’ Institut Català de la Salut 1984-88, el 1988 substituí Josep Laporte  al capdavant del Departament de Sanitat Del 1996 al 2000 fou conseller de la Presidència de la Generalitat Després de…

Es dissolgué pràcticament l’endemà mateix de les eleccions legislatives de 1986, després de no aconseguir-hi cap escó i que Convergència i Unió CiU que n’era el referent catalài principal promotor es desentengués de la seva situació L’“operació reformista” també coneguda com “operació Roca” s’inicià pocs mesos després de la victòria socialista de 1982A Catalunya es presentà com un reforç de la presència catalana a Espanya i en la resta de l’Estat aparegué com una proposta del reformisme centrista, diferenciada tant del projecte socialista com d’Alianza Popular l’eslògan electoral…

Enginyer industrial i màster en direcció d’empreses per IESE 1969-71 Fou fundador i director d’Estudis 1971-73 de l’Institut Balear d’Estudis de Direcció Empresarial IBEDE i apoderat d’Auxiliar del Comercio y la Navegación AUCONA 1973-77 L’any 1974 fou nomenat conseller de Ciments Molins SA, càrrec del qual s’apartà l’any 1986 per tal d’ocupar les conselleries a la Generalitat de Catalunya El 1976 ocupà la secretaria general de Centre Català i després 1978 la de la Unió del Centre de Catalunya , i fou elegit diputat a Madrid per la coalició centrista el 1979 Més tard, però, es desvinculà d’…

Les eleccions municipals revaliden la majoria d’alcaldes de les grans ciutats catalanes És el cas de Joan Clos PSC a Barcelona, Rita Barberà PP a València, Joan Fageda PP a Palma, Joaquim Nadal PSC a Girona, Celestí Corbacho PSC a l’Hospitalet, Joan Miquel Nadal CiU a Tarragona, Antoni Ciurana PSC a Lleida, Manuel Royes PSC a Terrassa i Diego Macià PSC a Elx Els principals canvis són a Sabadell, on la retirada d’Antoni Farrés permet la victòria del socialista Manuel Bustos, i a Igualada i Manresa, on l’esquerra s’imposa a CiU