Resultats de la cerca
Es mostren 895 resultats
repunxó
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les campanulàcies, de 40 a 80 cm d’alçària, pubescent, de fulles oblongues o lanceolades de marge ondulat, de flors campanulades blaves, disposades en raïms, i de fruits capsulars.
Es fa en boscs clars, marges de camps i herbassars, a quasi tot Europa
farigola borda
Farigola borda
Jopa Elleul (CC BY-NC 2.0)
Botànica
Planta sufruticosa, de la família de les primulàcies, de 10 a 25 cm d’alçària, de fulles linears i de flors purpúries, rosades o blaves, reunides en raïms terminals densos.
Es fa en boscs clars, en matolls i en pedregars, sobretot en terreny calcari
etusa
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, de tija dreta, fistulosa, ramificada, alta de 20 a 80 cm, amb fulles tripinnatisectes i amb flors blanques en umbel·les.
Es fa als Pirineus, en camps, vores de camins i runes, boscs clars i prats
raça nòrdida
Antropologia física
Raça del grup leucoderm que ocupa, bàsicament, el nord d’Europa.
Els seus representants són dolicocèfals, de talla elevada, i tenen els ulls i els cabells clars, la pell blanca i el front oblic
Cueva del Moro
Cavitat rocosa situada a les serralades del Campo de Gibraltar, en el terme municipal de Tarifa (Cadis), on hom ha descobert (1995) un important conjunt de figures gravades (incises) d’èquids.
Datada en el Solutrià Paleolític superior, té clars parallelismes amb la iconografia apareguda a la cova del Parpalló València i a la Cueva de la Pileta Màlaga
búgula
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de fulles el·líptiques i llargament peciolades i de tija simple de 10 a 30 cm, amb llargs estolons foliosos ajaguts.
Les flors són blaves, reunides en una espiga de glomèruls laxa Creix als prats i boscs clars de la muntanya humida mediterrània i de l’Europa mitjana
gismondina
Mineralogia i petrografia
Aluminosilicat hidratat de calci i d’alumini, Ca(Al2Si2O8)·4H2O.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic, bé que aparentment és tetragonal Els cristalls són incolors i clars Té una duresa de 4,5 i una densitat de 2,26
lletimó
Lletimó
Jrg Hempel (cc-by-sa-2.0)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les rutàcies, de 40 a 80 cm d’alçada, de fulles imparipinnades, de flors blanques o rosades, arraïmades, i de fruits capsulars.
Es troba en matolls o boscs clars, a la Garrotxa, la Selva, les muntanyes de Prades, etc, bé que escassament Té propietats emmenagogues i abortives, i també antiespasmòdiques i tòniques estomacals
valeriana
Valeriana
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les valerianàcies, de tija solitària, robusta, alta de 40 a 120 cm, de fulles pinnatisectes, de flors rosades, infundibuliformes, triandres, disposades en cimes corimbiformes, i de fruits secs indehiscents, emplomallats.
Es fa en boscs clars, prats, etc, a les comarques catalanes més humides i a la major part d’Europa L’arrel és oficinal i té propietats nervines, sedants i lleugerament soporífiques
lanital
Química
Indústria tèxtil
Fibra tèxtil artificial que hom obté per coagulació del caseïnat de sodi en medi àcid.
De propietats mecàniques deficients, hom les pot millorar amb un tractament amb sals de crom lanital cromaldehid , i esdevé molt més resistent, però no pot ésser descolorat ni tenyit amb colors clars