Resultats de la cerca
Es mostren 341 resultats
escopinya
Escopinya
© C.I.C. Moià
Malacologia
Gènere de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels cardítids, amb la closca molt convexa, formada per dues valves iguals, recorregudes per costelles radials que poden portar costelles o espines.
En conjunt la closca adopta la forma d’un cor N'hi ha en gran nombre a les aigües litorals i enterrats en fons fangosos Entre les principals espècies es destaquen l' escopinya de gallet C edule , d’uns 3 a 5 cm de diàmetre, l' escopinya de costelles amples C pancicoslatum , d’uns 3 a 4 cm de diàmetre, l' escopinya gran C echiratum , d’uns 6 a 8 cm de diàmetre, l' escopinya punxenca C aculeatum , d’uns 6 a 8 cm de diàmetre i closca amb peus, i l' escopinya verrucosa C tuberculatum , d’iguals dimensions que les espècies anteriors però amb berrugues a la …
múscul retractor
Anatomia animal
Cadascun dels músculs que, en nombre d’un o dos, tanca, en contreure’s, la closca dels mol·luscs lamel·libranquis.
El múscul retractor s’insereix a la cara interna de cadascuna de les valves de la closca, vora la xarnera La seva acció és antagònica a la del lligament elàstic, el qual, en deixar d’actuar els músculs retractors, obre les valves En el cas de lamellibranquis amb dos músculs retractors, aquests poden ésser iguals o diferents Hom també els anomena músculs adductors
corn marí
Corn marí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent consistent en una closca de cargol de mar amb un forat al seu vèrtex o en un costat que produeix un so molt fort, semblant al d’una trompa.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta natural La mateixa closca del mollusc i la seva estructura interna cargolada fan de tub acústic Sol emetre un únic so fonamental Estès arreu del món i present en gairebé totes les cultures des del neolític, a Europa ha estat usat sobretot com a instrument de senyals Ateses les seves característiques, el seu ús ha estat més lligat a la comunicació i als rituals que a la interpretació musical
quelonis
Quelonis (tortuga gegant de Galápagos)
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Ordre de rèptils de la subclasse dels anàpsids que comprèn individus caracteritzats pel fet de tenir un tronc ample i curt, protegit per una closca o cuirassa formada generalment per plaques òssies revestides de plaques còrnies, i a vegades només per plaques còrnies.
De la closca surten, per davant, el cap i les potes anteriors, i per darrere, les potes posteriors i la cua En els quelonis de closca còrneoòssia, aquesta és dividida en dues parts, una de dorsal o superior i una altra de ventral, unides entre elles La part dorsal és formada per tres fileres de plaques òssies en direcció anteroposterior les mitjanes o vertebrals al centre, les costals al costat de les mitjanes i les marginals a les vores La part ventral és formada per una doble filera de plaques ventrals, de nom i dimensions diferents segons la situació, i unes plaques marginals, anomenades…
plastró
Anatomia animal
Regió ventral de la closca dels rèptils quelonis, que presenta forma de làmina molt plana i és típicament formada per 9 plaques òssies: una placa entoplastral, dues plaques hipoplastrals, dues d’epiplastrals, dues d’hioplastrals i dues de xifoplastrals; a vegades, poden presentar-se també dues plaques mesoplastrals.
La unió amb l’escut o regió dorsal de la closca té lloc mitjançant un pont entre les vores laterals de les hioplastrals i les hipoplastrals i les plaques marginals de l’escut
pulmonats
Malacologia
Subclasse de mol·luscs de la classe dels gastròpodes que comprèn individus que presenten una closca generalment espiralada, molt feble i prima, que a vegades pot fins i tot desaparèixer.
A la part anterior i dorsal del peu tenen dos parells de tentacles retràctils amb ulls sèssils o pedunculats ventralment hi ha la boca amb mandíbula còrnia i ràdula ripidoglòssica El tret més característic és l’òrgan respiratori, que és una cavitat formada per les parets del mantell i de la cavitat pallial, molt vascularitzades, i constitueix una mena de pulmó, que s’obre a l’exterior per un orifici contràctil pneumostoma El sistema nerviós és eutineural, a causa d’un escurçament de la comissura visceral L’excreció és efectuada mitjançant una formació típica l’òrgan de Bojanus L’…
clasca
Closca.
llaüts
Guitarra espanyola que utilitza la closca d’un armadillo com a caixa de ressonància.
© X. Pintanel
Música
En la classificació organològica moderna, nom donat als cordòfons composts en els quals la caixa de ressonància, amb cordal o sense, va unida a un mànec de longitud i amplada variables.
Les cordes són fixades per un extrem al claviller del mànec, i per l’altre a la caixa Dins la família dels llaüts hom inclou els diversos tipus de violes, violins, els mateixos llaüts mandolina, chitarrone , etc i les guitarres
mantell
Anatomia animal
Replec dorsal de la massa visceral dels mol·luscs, dels braquiòpodes i dels cirrípedes, que pot cobrir el cos de l’animal o solament una part.
La seva funció consisteix a secretar la closca A vegades el mantell pot recobrir la closca que ell mateix ha format
serpúlids
Helmintologia
Família d’anèl·lids poliquets de l’ordre dels sabel·limorfs, que habiten dins de tubs calcaris fixos (de vegades amb un opercle que tanca el tub), de cos allargat i tòrax ben diferenciat de l’abdomen, de prosoma molt reduït i boca envoltada d’un cadena de tentacles o plomall branquial terminal cefàlic que surt d’un coll membranós en el primer segment.
Són micròfags Les espècies més importants són Serpula vermicularis sèrpula o cuc de closca, Pomatoceros triqueter cuqueta de closca, Hydroides sp i Spirorbis sp espirorbis Totes elles són comunes a les costes dels Països Catalans