Resultats de la cerca
Es mostren 362 resultats
Josep Rodrigo i Pertegàs
Història
Erudit.
Llicenciat en medicina 1875, n'abandonà aviat l’exercici per dedicar-se als estudis històrics Paleògraf destacat, collaborà en la transcripció de documents per a nombrosos estudiosos coetanis i collaborà activament al Diccionari català-valencià-balear d’AMAlcover S'especialitzà en història de la medicina i publicà, entre altres obres La judería de Valencia 1913, El mal de sement 1922, Historia de la antigua y real cofradía de nuestra señora de los Inocentes mártires y Desamparados 1922, La urbe valenciana en el siglo XV 1924, La morería en Valencia 1925 i Hospitales de Valencia…
Joseph Karl Benedikt Eichendorff
Música
Escriptor alemany, descendent d’una nissaga aristocràtica.
Entre el 1805 i el 1809 entrà en contacte amb el moviment romàntic alemany Participà en la guerra contra Napoleó 1813-15 Funcionari de Prússia des del 1821, el 1831 anà a Berlín, on aconseguí un càrrec al Ministeri de Cultura, però el 1844 dimití a causa de les seves conviccions catòliques Molts compositors coetanis J Brahms, F Mendelssohn, R Schumann, H Wolf i posteriors M Reger, R Strauss musicaren els seus poemes en lieder i altres gèneres vocals i Bernhard Paumgartner es basà en la seva novella Aus dem Leben eines Taugenichts 'De la vida d’un brètol' per a compondre una òpera…
Manuel Espona
Música
Músic.
Fou deixeble de V Presiac i escolà de Montserrat entre el 1724 i el 1733 Prengué l’hàbit de monjo benedictí el 23 de desembre de 1733 Fou mestre de l’escolania, juntament amb Benet Esteve, i entre els deixebles més notables tingué Benet Soler Alguns músics montserratins coetanis de Manuel Espona foren Josep Antoni Martí, Benet Julià i Anselm Viola Se’n conserva un magníficat a la Biblioteca de Catalunya, i tres magníficats i altres obres en llatí, entre les quals Nunct sancte nobis , Legem pone mihi , Et veniam super me i Memor est verbi tui , a l’arxiu del monestir de Montserrat
,
Ricard Mayral i Vidal
Música
Tenor català, fill del compositor i director coral M. Mayral.
Rebé la primera formació musical del seu pare i a vuit anys entrà a formar part de l’escolania de l’església de Betlem, a Barcelona Posteriorment estudià cant al Conservatori de Música de la capital catalana El 1931 debutà a la mateixa ciutat amb Los gavilanes i en 1933-34 estrenà diverses sarsueles als teatres Ideal i Coliseum Durant la Guerra Civil Es panyola actuà en la companyia de M Redondo fins que fou empresonat a Lleó El 1948 cantà al Gran Teatre del Liceu Doña Francisquita Consagrat definitivament a la sarsuela, n’estrenà diverses obres d’autors coetanis Enregistrà en…
El convent de la Mercè de Barcelona
Art romànic
La primitiva església del convent dels mercedaris de Barcelona, emplaçada al Carrer Ample, fou totalment transformada a la segona meitat del segle XVIII, i es convertí en un edifici barroc actual basílica de la Mercè Tot i que la construcció original fou bastida entre el 1249 i el 1267, poc temps després de la fundació de l’orde, durant els segles XIV i XV va patir considerables reformes, de les quals es conserva la façana principal flamígera, avui installada al Carrer Ample Es desconeixen les primeres edificacions del segle XIII, però possiblement l’estructura de l’església mantenia la línia…
José Lidón
Música
Organista i mestre de capella castellà.
Es formà al Colegio de Niños Cantores de Madrid El 1768 fou organista de la capella reial de Madrid El 1787 fou nomenat vicemestre de la mateixa capella, fins que el 1805, any en què succeí a Antonio Ugena, fou nomenat mestre de la capella reial i rector del Colegio de Niños Cantores de Madrid Les composicions de Lidón foren valorades molt positivament pels seus coetanis, que destacaren l’habilitat del músic en l’art compositiu En la seva producció, tot i que hi predomina la música religiosa, cal destacar l’òpera Glauca y Coriolano , que fou estrenada el 1792 al Coliseo del…
Heinrich Heine
Música
Poeta, periodista i assagista alemany.
Clàssic del Romanticisme alemany, molts dels seus poemes de Buch der Lieder 'Cançoner', 1827, Neue Gedichte 'Noves poesies', 1844, Romanzero 1851 i d’altres reculls donaren lletra a molts lieder de compositors coetanis Brahms, Schubert, Mendelssohn, Schumann, etc La prosa i el teatre de Heine també interessaren a Wagner, el qual es basà en la narració Memoiren des Herren von Schnabelewopski 'Memòries del senyor Schnabelewopski', 1834 per a l’argument de L’holandès errant , i en la balada Die Götter im Exil 'Els déus a l’exili' per al del Tannhäuser El ballet Giselle -d’Adolphe…
Jeroni Ferrer de Guissona
Literatura catalana
Poeta.
Fou canonge de la collegiata de Santa Maria de Guissona 1612 Participà en diversos certàmens poètics 1614, 1618 Entre el 1610 i el 1620 escriví, dedicat al fill del baró de Montmagastre, el llibre de poesies Selva de vàries sentències , dividit en trenta tractats, del qual fou publicada només una petita part Quatre dels últims tractats de la Selva de sentències , Barcelona 1623 El manuscrit autògraf també aplega un bon nombre de poesies liminars d’autors coetanis entre les quals una de Vicent Garcia i altres poemes seus Entre aquests és destacable la composició “Als poetes catalans”, un…
Wilhelm Müller
Música
Poeta alemany.
A Berlín, on visqué del 1812 al 1818, participà en la guerra contra Napoleó i freqüentà els ambients literaris El 1818 tornà a Dessau i s’hi establí com a bibliotecari del duc d’Anhalt Estudiós i admirador de la poesia popular, que sovint imita en els seus poemes, fou el principal responsable de la difusió d’aquest gènere entre els compositors alemanys coetanis En el terreny musical, la importància de Müller rau en els seus cicles de poemes Die schöne Müllerin 'La bella molinera', 1818 i Winterreise 'Viatge d’hivern', 1824, a partir dels quals F Schubert compongué dos cicles de lieder , obres…
nobiliari
Historiografia
Text d’intenció historiogràfica que aspira a consignar les genealogies de llinatges nobles d’un país determinat i altres dades que s’hi refereixen.
La primera manifestació a Catalunya és la versió genealògica de la llegenda d’Otger Cataló i els Nou Barons entre el 1418 i el 1431 PTomic, en les Històries e conquestes 1438, dóna unes llargues llistes dels nobles coetanis d’un període amb el propòsit d’afalagar la vanitat de les principals famílies Però no fou fins al final del s XV, en esdevenir la noblesa una classe més i més tancada enfront de la burgesia, que hom mirà de fixar i de regular llur nòmina, com també el blasó, i de reforçar el prestigi del llinatge amb la relació de les gestes dels avantpassats Així s’originaren…