Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
Comença el judici pels ERO fraudulents d’Andalusia
L’Audiència de Sevilla obre el judici contra els expedients de regulació d’ocupació falsos a Andalusia, amb què, presumptament, es van desviar fons públics entre els anys 2001 i 2011, període en què s’haurien prejubilat persones que no havien treballat mai en les empreses que constaven en la documentació A través d’una trama orquestrada des de l’Administració i amb empresaris que hi collaboraven, s’haurien desviat uns 850 milions d’euros Els acusats són 22 alts càrrecs de l’Administració autonòmica socialista, entre els quals figuren els expresidents Manuel Chaves i José Antonio Griñán, per…
Gaceta deportiva
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports publicada a Barcelona del 26 de setembre de 1928 al 9 de juny de 1929.
Era el suplement esportiu del diari La Noche i s’originà a partir de la secció d’esports del diari Tingué prestigiosos redactors, com Francesc Gibert, Vicenç Loren, Francesc Ors, Albert Maluquer, Isidre Corbinos, Jacinto Miquelarena i Leónidas Fou innovadora perquè esportistes famosos hi collaboraven Marià Cañardo escrivia la crònica de la Volta Ciclista a Catalunya, en què ell mateix corria, o Joan Gamper polemitzava sobre la directiva del Barça Tingué els millors reporters gràfics del moment, com Maymó, Gaspar, Florit o Amado Hi dibuixava el ninotaire Passarell De periodicitat bisetmanal a…
Full Català
Publicacions periòdiques
Publicació dels catalans de Mèxic.
Aparegué multicopiada i després impresa en català i editada a la ciutat de Mèxic entre els anys 1941 i 1942 En van sortir 15 números De línia netament nacionalista, contenia informacions de Catalunya, de tipus literari, articles sobre activitats polítiques de l’exili i la secció “Les armes” Reivindicava un esperit militar genuïnament català Hi collaboraven un bon grup d’intellectuals, entre els quals cal destacar Josep M Miquel i Vergés, Joaquim Xirau, Lluís Ferran de Pol, Pere Matalonga, Joan Roura-Parella, Joan Lluhí i Vallescà, Josep Carner, Eduard Nicol, J Ventura Sureda, Pere Calders,…
Pensat i Fet
Anuari publicat a València (1912-72), al març de cada any, sobre temes exclusivament fallers.
Foren els seus directors Josep Maria Esteve i Victòria 1912-36 i Ricard Sanmartín i Bargues 1940-72 Publicà alguns números extraordinaris 1914-23 dedicats a festes locals Fira de Juliol, diada de la Mare de Déu dels Desemparats Redactat íntegrament en català, deixà d’aparèixer en 1937-39 Hi collaboraven, entre d’altres, Maximilià Thous, Bernat Morales, Severí Guastavino, S Rusiñol, Francesc Caballero, F Almarche, Hernández Casajuana, B Ortín, C Salvador, Sanchis Sivera, D Martínez Ferrando, Lluís Bernat, Miquel Duran, Navarro Cabanes i Josep Serred L’illustraven Ignasi Pinazo, J Benlliure,…
Església dels Germans
Branca de l’Església evangèlica nascuda a Plymouth el 1830 per tal d’aplegar membres de diverses confessions protestants.
En foren capdavanters el pastor anglicà John N Darby i el filantrop George Muller Un tret característic d’aquesta Església fou l’estudi de la Bíblia i la participació comunitària de l’eucarística Aviat es produïren les primeres divisions Darby encapçalà els exclusivistes o tancats , sense cap relació amb les altres confessions evangèliques i amb la pràctica del baptisme dels infants, i els oberts, entre els quals figurà Muller, batejaven per immersió els creients adults, collaboraven amb els protestants de les altres confessions i sobresortien per llur entusiasme missioner Poc abans del 1868…
Josep Torras i Rodergas

Josep Torras i Rodergas
Lingüística i sociolingüística
Lingüista.
Format al seminari de Vic i al monestir de Montserrat , on ingressà l’any 1960 per començar l’any següent el noviciat Llicenciat en teologia pel Pontifici Ateneu Anselmià de Roma, formà part 1972-76 del grup de monjos de Montserrat que collaboraven amb l’Ecumenical Institute for Theological Studies de Deir et-Tantur, a Jerusalem, on aprofundí en les llengües semítiques especialment l’àrab i l’hebreu Retornat a Catalunya 1976 i, secularitzat, des d’aquest any formà part de l’equip de redacció de la Gran Enciclopèdia Catalana i posteriorment en fou assessor lingüístic, corrector i cap de l’…
Carles Sentís i Anfruns

Carles Sentís i Anfruns
© Fototeca.cat
Periodisme
Política
Periodista i polític.
S'inicià amb èxit a La Publicitat i Mirador i el 1936 s’exilià a París, on treballà per als serveis d’informació de Francesc Cambó, que collaboraven amb el bàndol franquista Posteriorment passà al front, on arribà a alferes provisional Collaborà a Destino i fou corresponsal d' ABC , La Vanguardia diari al qual estigué vinculat al llarg de tota la seva vida i Clarín de Buenos Aires Collaborà també a El Correo Catalán Seguí el desembarcament dels aliats, el procés de Nuremberg on fou un dels dos únics periodistes espanyols acreditats i la crisi del Congo Fou agregat de premsa de l’ambaixada…
,
Cultura Valenciana
Historiografia catalana
Revista trimestral publicada a València entre el 1926 i el 1931, com a òrgan de l’Academia Valencianista del Centro Escolar y Mercantil, una institució vinculada als jesuïtes.
Juntament amb els seus fascicles apareixien els Annals de l’Amicorum JL Vives Associatio de València No es tractà d’una iniciativa merament erudita, sinó que nasqué amb una explícita militància ideològica el catolicisme d’orientació regionalista El seu director, Josep Maria Martínez Fayos, ja propugnà des del primer número una visió historicista i confessional, que veia en l’Edat Mitjana –cristiana i corporativa– no sols l’origen de la identitat del país, sinó també la seva plenitud religiosa i social Sense ser una revista especialitzada, una tercera part dels estudis publicats foren de…
Els Prat. De Sallent a Puig-reig
Fàbrica i colònia Prat postal de principi de segle La població de Sallent —Bages— recorda molt bé que va ser allí on funcionaren per primera vegada uns telers mecànics, moguts per una roda hidràulica que treia profit de l’aigua del Llobregat i dels petits desnivells que té el riu quan travessa el poble Va ser la fàbrica de Vilaregut i Bonaplata Sallent tenia una llarga tradició tèxtil, que venia de lluny, però que al final del primer terç del segle XIX s’incrementava en veure les possibilitats de les turbines hidràuliques El 1842 els establiments que filen o teixeixen cotó superen la…
Josep Aragonès i Ferrer

Josep Aragonès i Ferrer
© Escola Pia
Educació
Cristianisme
Disseny i arts gràfiques
Religiós escolapi, dibuixant.
Biografia Es traslladà a viure a Mataró amb la seva família i entrà com a alumne a l’Escola Pia de Santa Anna Després anà a l’Escola Pia de Moià 17 de setembre de 1893 i hi professà el 18 d’agost de 1895 Inicià la carrera eclesiàstica a la casa central d’estudis d’Iratxe i la continuà a la de San Pedro de Cardeña Passà per diversos collegis Calella 1897-99, Sabadell 1899-1900, Olot 1900-03, Valls, 1903-09, Sabadell 1909-10, Sant Antoni de Barcelona 1910-11, Nostra Senyora de Barcelona 1911-19, Castellar del Vallès 1919-21, Vilanova i la Geltrú 1921-33 i Caldes de Montbui 1933-57 Els anys de…