Resultats de la cerca
Es mostren 211 resultats
la Font Picant

La Font Picant
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Balneari
Antic balneari del municipi de Sant Hilari Sacalm (Selva), dins l’antic terme de Mansolí, a la dreta del torrent de la Fontpicant, que neix al pla de les Arenes i és capçalera de la riera d’Osor.
La font Picant , d’aigua bicarbonatada, sòdica i lítica, fou donada a conèixer ja al segle XVIII, i és molt valorada per a la litiasi Hom n’explota comercialment l’aigua l’antic hotel és tancat
binapacril
Fitopatologia
Èster acrílic anomenat també dapacril
.
Cos sòlid, amb activitat acaricida i fungicida per als oídiums, la qual desapareix al cap de 21 dies des del darrer tractament És presenta comercialment en forma de pólvores humectables amb un 25% de matèria activa
bessó
Fructicultura
Tipus comercial d’ametlles, de llavor única ( bessó mascle
) o doble ( bessó femella
), força uniforme, bé que heterogeni pel fet que procedeix de varietats molt diferents.
El conjunt de bessons és anomenat comercialment ‘propietari’ generalment, el bessó femella és destinat a l’elaboració de torrons del tipus de Xixona, o sigui per a moldre, i el bessó mascle és consumit torrat com a postres
èsters de gliceril
Alimentació
Grup d’additius alimentaris texturitzants, emprats com a emulsionants, estabilitzants, enduridors, amollidors i antiesquitxants, sobretot en greixos i derivats.
Comercialment es presenten com a barreges de monoèsters i dièsters Els més utilitzats són el lactostearat de gliceril o lactostearina, el monostearat de gliceril o monostearina, el monopalmitat de gliceril i el monooleat de gliceril, entre d’altres
placa de guix laminat

Plaques de guix laminat a mig instal·lar en un sostre
Pladur®
Construcció i obres públiques
Material per a la construcció format per plaques amb una ànima de guix recoberta en ambdós costats per capes de cel·lulosa especial, que s’utilitza especialment per a fer prestatgeries, envans i falsos sostres.
Es presenta en taulers de diferents mides l’amplada habitual és d’1,2 m i la longitud és variable de 2,5 fins a 3 m i diferents gruixos 10, 13, 15, 19 i 25 mm Comercialment és sovint coneguda amb el nom de la marca comercial Pladur ®
vas Dewar
Vas de vidre emprat per a contenir líquids a temperatura distinta de la de l’ambient consistent en un flascó de parets dobles, en l’espai lliure d’entre les quals hom ha fet un buit molt elevat (~0,01 Pa) per tal d’eliminar la transferència de calor per convecció i conducció.
La superfície de les parets és argentada, per tal de disminuir la transferència de calor per radiació, com també hom evita al màxim el contacte entre parets per a minvar la conducció de la calor El nom prové de l’inventor, James Dewar, tot i que hom el coneix comercialment amb el nom de termos
Alexandre Ghilloni i Molera
Escultura
Escultor.
Format a Barcelona Llotja i a París 1878 Treballà després amb Manuel Fuxà i amb Agapit Vallmitjana Feu nombrosos retrats i es dedicà comercialment al bibelot Entre les seves obres cal destacar Catalunya independent i Un soldat de campanya Museu Balaguer, Vilanova i la Geltrú Del 1915 al 1945 exercí la docència a Llotja
Nilagiri
Massís
Massís muntanyós del S de l’Índia, als estats de Kerala i Tamil Nadū.
Té una altitud mitjana de 2 000 m, i culmina al Doda Betta 2 636 m Sotmès als monsons, rep fortes pluges a l’W hi és explotat comercialment el tec Regió molt poblada 160 h/km 2 , dedicada principalment al conreu del te i la quina, ha adquirit una gran importància com a font d’energia hidroelèctrica
reserpina
Farmàcia
Química
Alcaloide, el més important de la Rauwolfia serpentina
.
És un sòlid cristallí blanc, inodor i insípid, òpticament actiu α 2 ⁰ η = -117,7, soluble en alcohol calent i benzè i poc soluble en l’aigua, que es fon a 265°C Actua com a sedant i hipertensora i és emprada en psicoteràpia per al tractament de la psiconeurosi Hom l’obté comercialment de les seves fonts naturals
butè
Química
Cadascun dels alquens isòmers de fórmula C 4
H 8
, dels quals existeixen els següents: 1-butè, cis
-2-butè, trans
-2-butè i isobutilè
.
Els tres primers són butens normals, i el darrer és el 2-metilpropè El butè es forma en el craqueig a què és sotmès el petroli per a obtenir gasolina comercialment és obtingut també per deshidrogenació del butà És emprat per a l’obtenció de l’octà per dimerització i del butadiè per deshidrogenació dels isòmers normals