Resultats de la cerca
Es mostren 79 resultats
Aleix II Comnè
Història
Emperador de Bizanci (1180-83).
Fill de Manuel I i de Maria de Poitiers-Antioquia El 1180 es casà amb Agnès o Anna de França, filla de Lluís VII En morir el seu pare 1180 era encara un infant i la regència fou encarregada a la seva mare La política llatinòfila d’aquesta disgustà el poble i provocà una gran matança de llatins 1182 Andrònic, cosí de Manuel I, aprofità la situació per a entrar a Constantinoble, assassinar la regent i Aleix i proclamar-se emperador
Isaac I Comnè
Història
Emperador bizantí (1057-59).
Succeí Miquel IV Miquel Cerulari s’oposà al seu intent de confiscar els béns de l’Església Lluità, amb èxit, contra els hongaresos i els petxenegs però, davant la indisciplina de l’exèrcit, abdicà i es retirà al monestir de Studios
Manuel I Comnè
Història
Emperador d’Orient (1143-80).
Fill de Joan II, continuà la guerra contra els turcs i contrarestà un atac dels normands 1149, als quals prengué Corfú A la mort de Roger II de Sicília intentà la reconquesta de la Itàlia meridional 1158, però hi fracassà També hagué d’abandonar l’intent de restauració bizantina a la Dalmàcia, a causa de l’oposició de Venècia, que suscità una guerra marítima 1171-75, de funestes conseqüències per a l’Imperi Derrotat a l’Àsia Menor pels turcs seljúcides 1176, que s’empararen de tot el territori, en morir deixà les finances en una situació dificilíssima
Irene Ducas
Història
Emperadriu bizantina, filla d’Andrònic Ducas i muller d’Aleix I Comnè.
Intentà, sense èxit, d’influir el seu marit per tal que cedís la successió a Nicèfor Brienne tal com descriu Anna Comnè en l' Alexíada El 1118 es retirà a un convent, fundat per ella a Constantinoble
imperi de Trebisonda
Història
Imperi fundat a Trebisonda, el 1204, arran de la conquesta de l’imperi d’Orient per part dels soldats llatins de la quarta croada.
Els germans Aleix i David Comnè, fills del sebastocràtor Manuel i nets de l’emperador Andrònic I Comnè, intentaren la conquesta d’Àsia En no reeixir-hi, i amb el suport de llur parenta la reina Tàmar de Geòrgia, s’apoderaren 1204 de Trebisonda i prengueren el títol de Gran Comnè i d’emperador i autòcrata dels Romans i els noms d’Aleix I 1204-22 i David I 1204-a 1222, bé que hagueren de prestar vassallatge al soldà d’Iconi Aleix I fou succeït pel seu gendre Andrònic I Gidos 1222-35, Joan I 1235-38, Manuel I 1238-63, Joan II 1280-97, Aleix II 1297-1330 i Aleix III 1349-90 Aquests…
Isaac II Àngel
Història
Emperador bizantí (1185-95 i 1203-04).
Succeí Andrònic I Comnè i instaurà la dinastia dels Àngel Menà una política desastrosa, bé que obtingué alguns èxits en la campanya contra els búlgars 1186-87, 1188 s’alià amb Saladí i s’oposà al pas de la croada de Frederic Barba-roja, però finalment hagué de cedir 1190 Deposat el 1195 pel seu germà Aleix III Comnè , recobrà més tard el tron, que hagué de compartir amb el seu fill Aleix IV Àngel
Miquel VI
Història
Emperador d’Orient (1056-57).
Designat per l’emperador, i gràcies al favor dels eunucs, succeí Teodora en el tron imperial Hagué d’afrontar una insurrecció dirigida per Teodosi, president del senat, i, a l’Àfrica, la rebellió d’una part de l’exèrcit, que proclamà emperador Isaac Comnè En veure que les seves tropes lleials eren derrotades a Nicea i que el poble constantinopolità el refusava i es mostrava partidari del Comnè, Miquel abdicà 1057, i morí poc temps després en un convent
Maria d’Antioquia
Història
Emperadriu de Bizanci.
Filla de Constança I d’Antioquia i de Ramon de Poitiers, príncep d’Antioquia Fou casada el 1161, amb l’emperador Manuel I En morir aquest 1180, fou regent del fill Aleix II, però deixà el govern en mans del protosebast Aleix Comnè, nebot del seu marit, que esdevingué el seu amant A causa de la seva política prollatina, fou desposseïda de la regència, empresonada i estrangulada per Andrònic I Comnè , cosí germà de Manuel I, que el 1183 es proclamà emperador
Àngel
Família bizantina que donà sengles dinasties a l’imperi de Bizanci (1185-1204) i al despotat d’Epir (1204-1318).
Aquestes dinasties foren fundades per dos nets del matrimoni format per Constantí Àngel i Teodora, filla de l’emperador bizantí Aleix II Comnè D’una banda, Isaac II Àngel, fill d’Andrònic, proclamat emperador de Bizanci en la revolta que enderrocà el darrer emperador Comnè, destronat pel seu germà Aleix III 1195 i restablert el 1203, associat amb el seu fill Aleix IV i ambdós deposats el 1204 de l’altra, Miquel, fill illegítim del sebastocràtor Joan, fundador del despotat d’Epir, on la dinastia dels Àngel perdurà fins a l’assassinat de Tomàs 1318
Durrës
Ciutat
Capital del rrethi homònim, a Tirana-Durrës, Albània, situada al golf de Durrës, sobre la mar Adriàtica.
És el principal port de l’estat, des del qual exporta fruita, tabac i oli Té indústria alimentària i mecànica Formà part de l’imperi d’Orient dominada després pels búlgars, retornà als bizantins el 1042 El 1082 els normands se n'empararen, però el 1085 retornà a Bizanci El 1205 esdevingué domini dels venecians Més tard l’ocuparen els Comnè, i el 1265 passà, com a dot d’Helena Comnè, al rei Manfred de Sicília Del 1272 al 1368 fou capital d’un teòric regne d’Albània, la titularitat del qual s’arrogà Carles I de Nàpols Conquerida el 1368 pels capitosts albanesos Jordi…