Resultats de la cerca
Es mostren 148 resultats
grau de significació de l’adjectiu
Lingüística i sociolingüística
Cadascun dels valors o els nivells d’expressió susceptible d’ésser manifestat per un adjectiu, en poder variar la intensitat relativa de les qualitats que designa.
El grau positiu no és marcat per graus de comparació ni d’intensitat El comparatiu indica la qualitat de l’adjectiu per comparació amb d’altres substantius que tenen la mateixa qualitat Pot ésser de superioritat més que , d' inferioritat menys que , d' igualtat tant com El català conserva algunes formes de comparatiu sintètic, per sufixació, heretades del llatí millor, pitjor, major, menor , tot i que la parla corrent prefereix les formes analítiques integrades per adverbi + adjectiu El superlatiu que suposa també sempre una idea implícita de comparació atribueix…
proposició comparativa
Gramàtica
Proposició que es constitueix terme de comparació de la proposició principal o d’un membre d’ella (M’agrada més ‘anar a la muntanya’ que ‘a la platja’)
.
Pot també presentar la gradació de supeioritat, imferioritat o igualtat que es dóna en l’adjectiu comparatiu
estàndard de referència
Medicina
Procediment que és considerat el millor per a un determinat objectiu.
L' assaig clínic considerat generalment com a estàndard de referència és l’assaig aleatoritzat comparatiu amb cegament doble
tret cultural
Antropologia
Unitat de comparació d’aspectes materials o immaterials d’una cultura.
En antropologia, aquesta unitat s’ha utilitzat en el mètode comparatiu per a analitzar recurrències, variacions, parallelismes i analogies entre diverses cultures
enquestes d’usos lingüístics
Lingüística i sociolingüística
Estudis sociolingüístics comparables per Catalunya, les Illes Balears, Andorra, la Franja, la Catalunya del Nord i l’Alguer fets entre els anys 2003 i 2004.
Juntament amb l’enquesta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua del 2004 configuraren el primer estudi comparatiu realitzat simultàniament als territoris de llengua catalana
protollengua
Lingüística i sociolingüística
Estat primitiu de llengua parlat en una àrea i en una època determinades i que ha donat lloc a diverses llengües o varietats dialectals.
Hom aplica el terme especialment a un sistema lingüístic reconstruït hipotèticament per mitjà del mètode comparatiu aplicat a llengües històriques La comparació del llatí, el grec, el cèltic, l’albanès, etc, permet de reconstruir el protoindoeuropeu semblantment, hom parla de protogermànic, protogrec, protoromànic, protobasc, etc
‘Alī Šīr Nawā’ī
Literatura
Escriptor en llengua txagatai.
Fou amic i ministre del soldà de Herāt, Ḥusayn Bāyqāra, també erudit Perfeccionà el txagatai i féu un estudi comparatiu de les llengües persa i txagatai Muḥākamat al-lu×ġatayn És autor d’una biografia de poetes titulada Maǧālis al nafā'is i de diverses poesies, seguint els models de la poesia persa, llengua en la qual també escriví un divan
Artur Caballero i López
Biologia
Biòleg.
Fill d’Arturo Caballero Segarés Catedràtic de fisiologia vegetal a la Universitat de Barcelona 1949, de la qual fou també rector 1971-73 Ha estudiat els ritmes de creixement de diverses plantes en conreus experimentals És autor d' Estudios fisiológicos relacionados con las fitohormonas en “Sternbergia lutea Gawl et Kerr" 1947, Ritmos de período largo en el crecimiento de las plantas 1969 i Estudi comparatiu del creixement de gramínies cultivades a Barcelona i en latituds més elevades 1969
Pierre Chantraine
Lingüística i sociolingüística
Lingüista francès.
Deixeble de Meillet S'especialitzà en l’estudi comparatiu del grec antic Els seus llibres principals són La formation des noms en grec 1932, Grammaire homérique 1942 i 1953 i, sobretot, el vast Dictionnaire étymologique de la langue grecque , començat a publicar el 1967 El breu manual Morphologie historique du grec 1945 i 1961 ha contribuït en gran mesura a propagar els resultats de la lingüística recent, en particular la teoria de les arrels de Benveniste i les dades aportades pel grec micènic