Resultats de la cerca
Es mostren 1079 resultats
sistema d’equacions lineals
Matemàtiques
Conjunt d’equacions lineals de les quals interessen les solucions comunes.
Un sistema d’aquest tipus és anomenat compatible si admet solució, i incompatible en el cas contrari Un sistema compatible és determinat si la solució és única, i indeterminat si, per contra, hi ha infinites solucions Els sistemes d’equacions lineals són anomenats no homogenis si els termes independents b 1 , b m no són tots nuls, i homogenis en el cas contrari La regla de Cramer permet, mitjançant l’ús dels determinants, de resoldre els sistemes de 3 equacions amb 3 incògnites té solució on és el determinant del sistema, que ha d’ésser no nul
regió
Música
Terme emprat per A. Schönberg per a designar les diferents àrees tonals que pot incloure una única tonalitat.
Taula de les regions d’una tonalitat major © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura El concepte de regió deriva del concepte de monotonalitat que Schönberg exposa en el seu Structural Function of Harmony 1948 Funciones estructurales de la armonía , Barcelona, 1990 Schönberg postula la presència d’una única tonalitat al llarg de tot un moviment, que implica que els processos modulants que puguin esdevenir siguin considerats com a incursions a diferents territoris o àrees regions d’aquesta única tonalitat, que en el decurs de tota la peça manté la seva preeminència com a punt de referència…
volvària
Micologia
Gènere de bolets amb volva i amb làmines lliures de color de rosa tirant a salmó, de la família de les amanitàcies.
Comprèn espècies comestibles, però poc comunes
escarabat banyut
Escarabat banyut (Copris sphaeropterus)
Brian du Preez (CC BY-SA)
Entomologia
Gènere d’escarabats, de la família dels escarabeids, de color negre i cos corpulent, en el mascle proveït d’una punxa corbada damunt la part superior del tòrax.
Moltes espècies són comunes als Països Catalans
parietària
parietària
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’herbes perennes o anuals, a vegades llenyoses a la base, de la família de les urticàcies, de fulles alternes enteres, de flors hermafrodites o unisexuals, tetràmeres, verdes, aplegades en cimes axil·lars, i de fruits en aqueni.
Són plantes nitròfiles, algunes de comunes, com la morella roquera Pdiffusa
drupa
Drupa (cireres)
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Fruit carnós, monosperm, d’endocarpi llenyós (pinyol), procedent d’un ovari supermonocarpel·lar.
Són drupes algunes de les fruites més comunes préssecs, cirera, pruna, etc
timoneda
Geobotànica
Formació subarbustiva integrada per timons i altres mates xeròfiles.
Les timonedes són comunes a la regió mediterrània, especialment a la península Ibèrica
xucla
Ictiologia
Gènere de peixos teleostis de l’ordre dels perciformes, de la família dels centracàntids o mènids, de cos una mica comprimit lateralment, aleta pectoral força grossa i baixa, aletes pelvianes en posició toràcica, una sola aleta dorsal, escates etenoides grosses i rugoses, boca molt protràctil, mandíbules dèbils, amb dents gairebé inexistents, i costats argentats, amb una taca negra al centre.
Són hermafrodites proterogins, i formen grans bancs La xucla vera Mmaena vulgaris , d’uns 21 cm la femella i uns 24 cm el mascle, és de color gris de plom al dors Els mascles a l’època del zel construeixen nius a la sorra de les praderies de Posidonia Són comunes a la Mediterrània i a l’Atlàntic, i abunden a les aigües dels Països Catalans, on hom les pesca com a peixos de baixa qualitat La xucla blanca , o gerret o gerret pàmfil Mchryselis , d’uns 19 cm els mascles i 15 les femelles, presenta un notable dimorfisme sexual, ja que el mascle té els costats recorreguts per…
prunel·la
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les labiades, de fulles simples, generalment ovades i crenades, i de flors violades, arranjades en espigues terminals denses.
Les espècies més comunes són la prunella de muntanya Phastifolia i la prunella vulgar Pvulgaris