Resultats de la cerca
Es mostren 366 resultats
la Sagra
Província
Serra del SE de la península Ibèrica, a les serralades Subbètiques (2 381 m), situada al NE de la província de Granada.
Al vessant S neixen alguns afluents del Guadalquivir Bosc de coníferes
subalpí | subalpina
Geobotànica
Dit de l’estatge de vegetació que, a les muntanyes alpines, és immediatament sota l’estatge alpí.
La vegetació que hi és més característica és el bosc de coníferes
ceratiomixals
Protistologia
Petit ordre de mixomicets, de cicle semblant al de les mixogastrals, però d’esporocarps sense peridi, productors d’espores exògenes que prenen l’aspecte de minúscules agulles de cap.
Ceratiomyxa , d’esporocarps blancs digitals, viu sobre la fusta morta de coníferes
gírgola vermella
Gírgola vermella
Strobilomyces (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de 5 a 10 cm d’alt, amb el barret carnós, espès i de color groc amb fibres purpúries, i amb la cama massissa, de color més clar que el barret.
Es fa sobre les rabasses de coníferes en putrefacció o bé a la vora
aciculisilva
Botànica
Formació d’arbres aciculifolis amb sotabosc escàs, format sobretot d’arbusts baixos i molses, pròpia dels climes d’hivern llarg i rigorós.
Són aciculisilves la taigà boreal i els boscs de coníferes de les muntanyes alpines
lofírids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels himenòpters que comprèn individus amb dimorfisme sexual: les femelles tenen les antenes serrades i els mascles les tenen molt vistoses i pectinades.
Comprèn pocs genères, que són paràsits de les coníferes Habiten a tota la regió holàrtica
mocosa perfumada
Micologia
Bolet de la família de les higroforàcies, de 5 a 8 cm d’alt, de barret gris brunenc i viscós, de làmines separades i decurrents, i de cama ferma i blanquinosa.
Fa una olor agradable, com d’ametlles amargues Creix en boscs de coníferes i és comestible
estatge alpí
Geobotànica
Estatge propi de les altes muntanyes dels països temperats de l’hemisferi boreal caracteritzat pel predomini dels prats i l’absència d’arbres.
Arriba des del límit superior dels boscs de coníferes fins al límit inferior de les neus persistents
escarlet
Micologia
Bolet de la família de les cortinariàcies, de 6 a 10 cm d’alt, amb el barret sinuós i de color de crema vermellós, i amb el peu fibrós, blanquinós i el barret pruïnós.
La carn és tova, d’olor fruitosa i de sabor amarg És comú als boscs de coníferes
isba
Arquitectura
Casa rural russa de fusta, construïda essencialment amb troncs de coníferes.
En sentit estricte, la paraula significa ‘local escalfat’, derivat de la paraula russa istobka , que apareix ja a les cròniques del segle X i que significa ‘escalfar’