Resultats de la cerca

Sorgí en el marc del Concurs Hípic Internacional que organitzava el Barcelona Polo Club i la seva primera edició se celebrà al Parc de la Ciutadella Constà de diverses proves, com el concurs d’enganxos de carruatges de lloguer i el concurs d’enganxos de carruatges particulars a tronc La competició, avui desapareguda, es consolidà com una prova independent que el Reial Club de Polo de Barcelona organitzà periòdicament a les seves installacions

La declaració del concurs correspon al jutge de primera instància que actua a petició del deutor o dels creditors Són condicions del concurs la pluralitat de creditors, l’estat d’insolvència del deutor, reconegut legalment, després de la cessió prèvia dels seus béns, i la qualitat de no comerciant del deutor, puix que altrament el procediment seria el de fallida En la normativa espanyola, es regulen per la llei 22/2003 de 9 de juliol, coneguda com la llei concursal Estableix el concurs voluntari i el necessari, aquell que és instat per tercers Amb aquest…

Consistia en una prova de velocitat en un circuit que passava per Barcelona i per les principals ciutats del Vallès Alfred Fronval guanyà la primera edició i Josep Canudas la corresponent prova preparatòria La segona edició no tingué la presència de pilots estrangers com la primera, però hi competiren pilots militars El guanyador de la segona edició fou Joaquim Cayón La tercera edició, organitzada per un Aeroclub de Catalunya acabat de refundar, tingué com a novetat la presència de pilots d’Aeronàutica Naval Josep Canudas guanyà la prova de circuit, Guillem Xuclà la d’habilitat, Juan Díaz…

A més del premi de poesia, hi foren atorgats premis de narració, teatre infantil i assaig breu Joan Triadú en fou el principal organitzador i fou emparat pel bisbe de Vic, Ramon Masnou, i per l’abat de Montserrat, Aureli M Escarré Hi prengueren part destacats catalanòfils estrangers El concurs fou substituït per les Festes Populars de Cultura Pompeu Fabra, itinerants

Organitzada pel Club Alpí Núria, la primera edició tingué lloc l’any 1950 Tenia una periodicitat anual, però a partir de la segona meitat de la dècada començà a disputar-se de manera irregular La desena i última edició se celebrà l’any 1965 Fou l’única competició estatal de l’època inclosa dins el calendari de la Federació Internacional d’Esquí Hi participaren esquiadors de renom, com els campions del món James Couttet i Georges Schneider o el campió olímpic Henri Oreiller També hi aconseguiren la victòria esquiadors emergents que més endavant despuntaren mundialment, com Toni Sailer o René…

Organitzat pel Club Tennis Camprodon, fundat el 1928, fou l’únic torneig pirinenc que subsistí després de la desaparició del concurs de Font-romeu i el de Vernet Destacat torneig d’estiu, hi participaren alguns dels tennistes més rellevants del moment Després de la Guerra Civil se’n celebaren tres noves edicions entre el 1949 i el 1951

Organitzat per l’Associació de Pescadors Esportius de Barcelona en el marc de les festes de la Mercè, fou un dels concursos oberts lliures pioners a tot l’Estat espanyol Aplega els esportistes més importants en l’especialitat de mar costa El pescador que aconsegueix un major pes total en les seves captures és el vencedor Durant les dues darreres dècades del segle XX assolí la màxima participació

Organitzada pel Centre Excursionista de Catalunya, fou la primera competició d’esports de neu que es feu a l’Estat espanyol i un èxit d’assistència El guanyador fou Santos Mata Als inicis era la competició més popular dels esports d’hivern a Catalunya, però les següents d’aquesta especialitat es traslladaren als Pirineus

Aquest certamen és organitzat pel Patronat Municipal de Castells de Tarragona i se celebra des del 1932, si bé el caràcter biennal no quedà fixat fins a l’any 1980 Normalment té lloc el primer diumenge d’octubre Les colles de Valls han estat les principals triomfadores del concurs, si bé els anys 2002 i 2004 guanyaren els Castellers de Vilafranca Una de les característiques d’aquest concurs és la seva llarga durada —més de vuit hores el 2004—, fet que ha anat en perjudici de l’interès del nombrós públic que hi assisteix Les polèmiques sobre el sistema de puntuació dels castells són també…