Resultats de la cerca
Es mostren 106 resultats
música eslava
Música
Art musical desenvolupat pels pobles eslaus.
Hom en troba ja testimonis al segle VI Els pobles eslaus conrearen especialment la cançó en els aspectes èpic, familiar i religiós Les seves característiques són força rítmica, melodia limitada i diatònica i estructura formal molt simple A l’edat moderna la música culta imità l’estil de l’Occident europeu, però al segle XIX s’orientà cap a la música popular, actitud en la qual destacà la música russa
tanka
Literatura
Nom d’una estrofa clàssica japonesa de 31 síl·labes, repartides en cinc versos segons l’esquema 5-7-5-7-7.
La gràcia de les tankes consisteix a crear, en els límits escassos d’extensió, autèntiques obres d’art poètiques, admirables per la frescor d’inspiració, la melodia dels vers, etc Als Països Catalans, contribuí decisivament a fer conèixer la tanka Carles Riba, en Del joc i del foc 1946 Entre d’altres, conrearen el gènere, Josep Maria Ribes i Monfar, 180 tankas 1947, i Francesc Galí, Tankas 1953, així com Salvador Espriu
Arcàdia
Acadèmia fundada a Roma el 1690 per un grup d’escriptors del cercle de Cristina de Suècia, amb la finalitat de combatre el «mal gust» literari del s XVII, que era identificat amb el marinisme.
Els seus membres, que prenien noms pastorals i eren presidits per un custodi general, electiu, propugnaren un retorn, que fou lent i artificiós, a la natura i a la simplicitat i conrearen, durant el s XVIII, una poesia fàcil, elegant i optimista La societat, que s’estengué per Itàlia i nomenà àrcades escriptors estrangers, entre els quals alguns de catalans, sobrevisqué fins al s XIX, i el 1925 fou transformada en l’Accademia Letteraria Italiana
moixiganga
Música
Obra teatral breu de caràcter còmic que, generalment, s’interpretava entre els actes d’altres obres.
Aquestes representacions, pròpies del teatre espanyol dels segles XVII i XVIII mojiganga , tenien sovint acompanyament musical i incloïen cançons i danses També hi eren freqüents les disfresses d’animals Un dels autors més representatius que conrearen aquest gènere fou Pedro Calderón de la Barca Hi ha llocs d’Espanya i l’Amèrica del Sud on aquest terme també s’aplica a algunes danses i comparses relacionades amb escenes o ritus religiosos, i a determinades celebracions que tenen lloc en temps de carnaval
hermetisme
Literatura
Tendència poètica italiana contemporània.
La denominació —ideada per Francesco Flora— assenyala la comprensió difícil d’aquesta poesia i la tendència dels seus conreadors a tancar-se en un cercle d’iniciats Influïts per Leopardi, Baudelaire, Poe i el simbolisme francès, els hermètics prescindiren dels esquemes poètics italians tradicionals i feren una poesia de llenguatge nu i essencial, que expressava, d’una manera intensa i controlada alhora, el sentiment immediat Iniciat els anys de la Primera Guerra Mundial, la seva desclosa tingué lloc vers el 1930 El conrearen Dino Campana, Salvatore Quasimodo, Alfonso Gatto, Mario…
escola napolitana
Música
Nom que hom dóna al grup de compositors del segle XVIII nascuts o actius al regne de Nàpols, gairebé exclusivament dedicats a l’òpera i a l’oratori i caracteritzats pel fet d’haver creat un estil que acabà essent general en l’òpera italiana d’aquell segle.
Hom en considera iniciadors Francesco Provenzale i Alessandro Scarlatti aquest introduí diverses convencions, com l’obertura en tres temps, l’ària da capo , etc, que configuraren l' opera seria Un segon corrent dins l’escola napolitana és l’òpera bufa, nascuda de l'intermezzo les seves característiques pervisqueren fins ben entrat el s XIX Gairebé tots els autors de l’escola conrearen tots dos gèneres Es destacaren especialment, després d’AScarlatti, NPorpora, FFeo, LLeo, NLogroscino, GBPergolesi, NJommelli, TTraetta, PGuglielmi, NPiccini, ASacchini, GTritto i, sobretot, Giovanni Paisiello i…
Ofèlia Dracs
Col·lectiu d’escriptors iniciat al començament dels anys setanta i integrat, inicialment, per Miquel Desclot, Carles Reig, Pep Albanell, Jaume Cabré i Joaquim Soler (Dracs).
En formaren part, en un moment o altre de la seva trajectòria, Miquel Desclot, Carles Reig, Pep Albanell, Jaume Cabré, Joaquim Soler, MAntònia Oliver, Jaume Fuster, JMIlla, Joaquim Carbó, Xavier Romeu, Quim Monzó, Joan Rendé, Isidre Grau, Josep LlSeguí, Antoni Serra, Joana Escobedo, Margarida Aritzeta i Assumpció Cantalozella Dedicat a la narrativa de gènere, obtingueren el premi La Sonrisa Vertical amb un recull de contes eròtics i d’humor, Deu pometes té el pomer 1980 Conrearen també els gèneres de terror Lovecraft, Lovecraft , 1981, policíac Negra i consentida , 1983,…
Miquel Ferrer i Ramonatxo
Música
Compositor català.
Fou mestre de capella i organista de l’església de la Puríssima Concepció de Sabadell, on tingué com a deixeble Àngel Rodamilans Posteriorment guanyà les oposicions de mestre de capella a la catedral de Barcelona, on romangué des del 1892 fins poc abans del 1912 Fou un dels primers autors que conrearen un nou llenguatge en l’àmbit de la música religiosa Les obres sacres ocupen gran part del seu catàleg, algunes de les quals gaudiren d’una certa popularitat, com el Te Deum laudamus , la Misa pastoril , concebuda encara dins l’estètica del segle XIX, i diverses composicions de…
togata
Teatre
Dit de la comèdia centrada en escenes de la vida romana.
Successora de la comèdia palliata, d’argument grec, quan aquesta, després de Terenci, es trobava pràcticament exhaurida el moment coincidí amb un estat social que afavoria la llibertat literària i l’escenificació dels costums romans i itàlics Els seus actors vestien la toga, senyal distintiu dels romans fabula togata La seva vida, limitada a la segona meitat del s II aC, fou efímera La conrearen Veti Titini, TQuinci Ata i, especialment, LAfrani tanmateix, només han pervingut els títols d’un bon nombre de llurs obres Després degenerà en la comèdia tabernaria , de to popular, i…
anacreòntica
Literatura
Composició poètica de metre curt, sovint heptasíl·lab, d’extensió breu, en la qual el poeta canta amb to enginyós i irònic els plaers de la vida i dels sentits amb una simbologia literària d’origen pastoral.
El mot procedeix d’ Anacreont , l’obra del qual influí en autors antics com Teòcrit, Catul i Horaci El gènere fou reprès al Renaixement —Ronsard, etc—, i a partir de la publicació de les Anacreòntiques 1554, s’inicià una tradició que, gairebé, afectà totes les literatures romàniques El moment àlgid del gènere fou, tanmateix, al s XVIII, el qual excellí en l’expressió d’un erotisme amanerat a través de delicades referències mitològiques José Cadalso, Juan Pablo Forner i Juan Meléndez Valdés, entre d’altres, foren els poetes castellans d’aquesta època que el conrearen amb més èxit…