Resultats de la cerca
Es mostren 292 resultats
octodòntids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors que s’estén per la regió andina de l’Amèrica del Sud.
Comprèn uns cinc gèneres Són animals de mida petita de 10 a 20 cm, nocturns i vegetarians, que construeixen complicades xarxes de galeries subterrànies
aplodòntids
Mastologia
Família de l’ordre dels rosegadors, integrada per petits mamífers d’uns 30 cm de llargada, de pell aspra i de cua curta.
Viuen prop de l’aigua, en comunitats, i construeixen caus sota terra Neden bé Són propis de les muntanyes occidentals d’Amèrica del Nord
kwakiutl
Etnologia
Dit de l’individu d’una tribu indígena de l’Amèrica del Nord, del poble wakash, de la raça pacífida, que habita a la costa de l’illa de Vancouver i en algunes illes de l’arxipèlag de la Reina Carlota, a la costa del Pacífic del Canadà.
Els kwakiutl viuen principalment de la pesca i de l’explotació de la fusta, amb la qual construeixen cabanes, barques amb les proes ornades i pals totèmics
seda
Fil de seda d’una aranya
Anatomia animal
Aracnologia
Escleroproteïna líquida, que s’endureix en contacte amb l’aire, secretada per les glàndules sericígenes o abdominals de les fileres dels aràcnids (araneids, pseudoescorpins i àcars).
Amb la seda n’hi ha que construeixen teranyines i n’hi ha que confeccionen capolls per allotjar els ous, petites xarxes per a transportar l’esperma, etc, entapissen galeries, etc
igorrot
Etnologia
Membre d’un poble protomalai de raça indonèsia que habita al nord de l’illa de Luzon (Filipines).
Els igorrots, actualment en nombre d’uns 300 000, són agricultors primitius i construeixen terrasses per al conreu de l’arròs a les faldes de les muntanyes Conserven encara pràctiques animistes
múrut
Etnologia
Individu d’una tribu de Borneo que habita al N de l’illa.
Pertanyent al grup d’ètnies daiak, han disminuït molt des de la Segona Guerra Mundial uns 30 000 individus el 1980 Construeixen els pobles en zones escarpades viuen dels conreus tropicals amb la cacera i la pesca com a complements
ambliornis
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels passeriformes, pròxims als paradiseïns, d’uns 30 cm de llarg, de plomatge poc vistós, proveïts d’un gran plomall al cap.
Són anomenats, també, ocells jardiners perquè els mascles construeixen nius en forma de cabana i a l’entrada hi dipositen flors, fulles, fruits, insectes morts de colors vius, etc, per atreure la femella Són propis dels boscs de Nova Guinea
oriòlids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes de 20 a 30 cm, que tenen el bec fort, de forma cònica, amb un petit ganxo a l’extrem, són de colors vius, presenten dimorfisme sexual i tenen 10 rèmiges primàries i 12 rectrius.
Són exclusivament arborícoles, s’alimenten d’insectes i fruites i construeixen el niu obert i suspès com una hamaca entre dues branques Comprèn una trentena d’espècies, repartides entre els gèneres Oriolus i Sphecotheres Habiten a Àsia, Àfrica, Oceania i Europa
mènids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes, d’una constitució molt semblant a la dels espàrids, dels quals es diferencien pel fet de posseir una boca extraordinàriament protràctil i les mandíbules més febles.
Són hermafrodites proterògins Moltes espècies construeixen nius a la sorra del fons, vigilats i defensats pel mascle S'alimenten de crustacis i altres minerals planctònics, i habiten a la zona litoral de les mars temperades i càlides a la Mediterrània és molt corrent la xucla
tràupids
Tàngara de set colors
DickDanields (cc-by-sa-3.0)
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de bec curt, gruixut i cònic, adequat per a trencar llavors i pinyols durs, amb el cos arrodonit, les potes curtes, les ales curtes i arrodonides i proveïdes de nou rèmiges primàries, plomatge abundant, generalment amb reflexos lluminosos i ric en coloracions vives i contrastants.
Generalment construeixen nius oberts o cupuliformes, fixats a les branques dels arbres o sobre tanques vives Inclou 97 gèneres amb 373 espècies de l’Amèrica tropical Cal destacar la tàngara de set colors Tangara chilensis , que habita des de Colòmbia fins al Brasil i Bolívia