Resultats de la cerca
Es mostren 277 resultats
Institut Català del Crèdit Agrari
Economia
Organisme autònom financer adscrit al Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya creat el 1984 i posteriorment modificat el 1988.
Les funcions de l’Institut són de fomentar, coordinar i canalitzar el crèdit agrari a Catalunya, principalment per mitjà de les caixes rurals, i de coordinar-ne i sostenir-ne l’activitat, com també la de les seccions de crèdit de les cooperatives agràries a Catalunya, i promoure la millora del medi rural Per tal de portar a terme les esmentades funcions, l’Institut pot atorgar crèdits, i també avals, a caixes rurals, cooperatives de crèdit i persones físiques i jurídiques , subscriure convenis, efectuar inspeccions, prestar assistència tècnica, coordinar caixes rurals i canalitzar-ne els…
Joan Ventosa i Roig
Economia
Cooperativista.
Llicenciat en farmàcia i etnologia, amplià estudis a París Des de l’any 1908 actuà com un dels més importants propagadors del cooperativisme a Catalunya Fou president de la Federació de Cooperatives de Catalunya 1922-34 i de la Federación Nacional de Cooperativistas de España 1929-34 i membre del comitè central de l’Aliança Cooperativista Internacional 1924-44 Milità al partit federal, i fou un dels fundadors de l’Esquerra Republicana diputat per Barcelona 1931 i alcalde de Vilanova i la Geltrú Collaborà en el projecte de llei de cooperatives de la segona República 1931, i fou l’…
Joan Salas i Anton
Història
Economia
Cooperativista.
Jove republicà federal, fundà i dirigí el 1874 El Federal Sabadellés Després, advocat 1877, anà a París, on actuà de secretari de Salmerón i es féu molt amic de Benoît Malon A Barcelona, es relacionà successivament amb el republicanisme progressista i amb el centralista de Salmerón Fundà, amb Odón de Buen, El Radical 1890 i fou director de La República 1893 Inicià llavors la seva tasca cooperativista, mostrant-se alhora partidari d’un cert socialisme intellectualitzat En 1898-99 fundà la Cambra Regional de Cooperatives de Catalunya i Balears i dirigí el seu òrgan de premsa,…
Bonares
Municipi
Municipi de la província de Huelva, Andalusia, al NE de Huelva i drenat pel Tinto.
Agricultura i ramaderia Indústria de materials de la construcció i alimentària cooperatives panificadora i hortofrutícola
Primer Congrés Cooperativista Català a Barcelona
Primer Congrés Cooperativista Català a Barcelona S’organitza la Cambra Regional de Cooperatives de Catalunya i Balears
A Crevillent es crea una Caixa Comuna per a la Federació Local d’Indústries
Creació a Crevillent d’una Caixa Comuna per a la Federació Local d’Indústries que integra les collectivitats i cooperatives locals
getó
Economia
Objecte monetiforme amb valor monetari o sense que té un àmbit de circulació limitat i privat.
Sol ésser de llautó, plom, etc i molt rarament d’or o argent L’àmbit d’ús dels getons és molt ampli fitxes de joc, per a utilitzar telèfons o altres aparells, unitats per a facilitar la comptabilitat, monedes de caràcter privat eclesiàstic, de cooperatives, etc Hom en coneix des de l’època romana, i el seu ús s’estengué a camps molt diversos en els temps medievals i moderns, sobretot a França A la corona catalanoaragonesa hom pot assenyalar les pellofes i els ploms eclesiàstics ss XV-XIX, els ploms de veremes que permetien el control de la producció entrada a la ciutat Tàrrega s…
Akureyri
Ciutat
Ciutat d’Islàndia, al districte del Nord-est, al fons d’Eyjafjördhur (15 385 h [2000]).
El seu port pesquer i les indústries cooperatives de teixits i adoberies la converteixen en el principal centre i mercat agrícola patates del nord de l’illa
Blagoevgrad
Ciutat
Ciutat de Bulgària, a l’oblast’ de Sofia, als contraforts occidentals del massís de Rila.
Situada a la vall del Struma, és un mercat ramader i té organitzacions cooperatives per al conreu de tabac És, també, un nucli de comunicacions ferrocarril i carreteres
Constitució de la Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya
Es constitueix la Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya, una associació de cooperatives que arribarà a aplegar més de 500 entitats, les quals representaran uns 60 000 pagesos