Resultats de la cerca

Membre del Club de Golf de Pals i del Reial Club de Golf el Prat, destacà guanyant la Copa de la Reina 1970, el Campionat Internacional amateur d’Espanya 1971, el Campionat de Barcelona i de Catalunya 1973 i tres Campionats d’Espanya amateur júnior 1972, 1973, 1974 Guanyà en dues ocasions el Campionat d’Espanya amateur individual 1976, 1977 i el de dobles fent parella amb Marta Figueras-Dotti 1976, 1977 Participà en el Campionat Mundial 1972, 1976 Amb la selecció espanyola fou campiona d’Europa júnior per equips 1975 i subcampiona d’Europa sènior per equips 1975, 1977 Fou nomenada millor…

L’any 1959 fou campiona d’Espanya d’eslàlom, eslàlom gegant i combinada, i primera del Derby Internacional de la Molina d’eslàlom i combinada En diverses ocasions fou campiona de Catalunya en les especialitats alpines d’eslàlom i eslàlom gegant En la categoria de veterans guanyà en nou ocasions la Copa del Món i en vuit el Critèrium Internacional També guanyà la Marxa Beret d’esquí de fons en la distància de vuit quilòmetres 1978 Fou membre del Club d’Esquí Val d’Aran, del qual arribà a ser vicepresidenta els anys seixanta També formà part del comitè infantil d’esquí alpí de la federació…

S’inicià al Club Cadí Canoë-Kayak El 1989 aconseguí proclamar-se campió de Catalunya i subcampió d’Espanya d’eslàlom, i participà en el Campionat del Món júnior de l’especialitat Ja en categoria sènior, entre el 1990 i el 1993 formà part de la selecció espanyola i disputà la Copa del Món i altres proves internacionals Després d’obtenir el títol d’entrenador i àrbitre de piragüisme en aigües braves, entrà al cos tècnic del Club Cadí Canoë-Kayak i formà part de l’equip organitzador de les competicions disputades al Parc Olímpic del Segre 1999-2009, entre les quals destaquen diversos Campionats…

Els anys noranta ingressà al FC Barcelona, amb el qual es proclamà campiona de la Copa de la Reina 1994 La temporada 1997-98 fitxà per l’Estartit, que també jugava a la màxima categoria, la campanya 1999-2000 passà al Llers i després retornà a l’Estartit Es retirà a trenta-cinc anys, per culpa d’una lesió Fou 40 vegades internacional i amb Catalunya guanyà els Campionats d’Espanya de seleccions 1998, 1999 Jugava de defensa

Defensa i migcampista, es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Fou campió d’Espanya en l’equip juvenil i debutà amb el primer equip la temporada 1975-76, encara que només jugà 17 partits Tornà al filial la temporada següent i quan acabà fou traspassat al Salamanca, on jugà durant quatre temporades 1977-1981 un total de 111 partits i marcà 16 gols El 1981 fou fitxat pel Reial Club Deportiu Espanyol, i defensà la seva samarreta durant tres temporades, però tan sols aparegué en 47 partits L’any 1984, passà pel Palamós i el Lloret i es retirà Posteriorment, exercí tasques d’…

S’inicià al Club Patí Voltregà, amb el qual debutà en la màxima categoria la temporada 1970-71, i guanyà dues Copes d’Europa 1975, 1976, dues Lligues 1974, 1976 i dues Copes d’Espanya 1974, 1977 La temporada 1978 fitxà pel Club Patí Vic i després inicià un recorregut per clubs de categories inferiors, com el Club Patí Taradell, el Club Patí Roda, el Club Patí Ripoll, el Club Patí Folgueroles i el Club Patí Masies de Voltregà, del qual fou un dels fundadors i més tard president També entrenà la majoria d’equips en què jugà Es retirà a quaranta anys

Membre del Club de Mar de Barcelona, assolí els Campionats d’Espanya en esquif 1933, 1935 A la dècada dels seixanta, es bolcà en la vela i fou un dels introductors a Catalunya de la classe vaurien

Membre del Club Natació Sabadell, amb el qual guanyà quatre Lligues 2000, 2001, 2002, 2004, tres Copes de la Reina 2001, 2002, 2004 i disputà tres edicions de la Champions 2001, 2002, 2003 En el període 1997-2004 fou vuitanta-vuit vegades internacional amb la selecció d’Espanya, amb la qual participà en tres Campionats d’Europa 1999, 2001, 2003 i en el Campionat del Món de Barcelona 2003 Té la medalla de serveis distingits de la federació espanyola de bronze 2000, d’argent 2001 i d’or 2002, i la del mèrit esportiu de la federació catalana 2002 Es retirà l'any 2004 El 2017 assumí el càrrec de…

Migcampista amb projecció atacant, arribà a la disciplina del Reial Club Deportiu Espanyol a l’inici de la temporada 2001-02 procedent del Vilobí Després de dos anys jugant al filial a segona B, el tècnic del primer equip el feu debutar a la Lliga al novembre del 2003 Fins l’any 2010 jugà un total de 196 partits oficials, 162 dels quals a primera divisió Marcà 23 gols, algun dels quals tan decisiu com el que en la darrera jornada de la Lliga 2005-06 permeté evitar el descens de l’equip a segona en el temps de descompte Unes quantes setmanes abans s’havia proclamat campió de Copa, marcant…

Guia d’alta muntanya de la vall de Benasc, realitzà nombroses escalades tant en roca com en gel als Pirineus, als Alps i a les Rocalloses canadenques L’any 1991 fou nomenat millor esportista de la Rioja, on obrí més de 200 vies d’escalada Obrí també unes trenta vies més per tota la península, en especial a la vall d’Ordesa El 1991 coronà en solitari el Dhaulagiri formant part d’una expedició catalana i el 17 d’agost de 2004 feu el mateix en ascendir el K2 pel pilar sud-oest o Magic Line i baixar per la via normal o esperó dels Abruços, ruta anteriorment només completada un cop el 1986 L’…