Resultats de la cerca

En conjunt, pot tenir un aspecte semblant al boudinage S'anomena conca de pull-apart una conca sedimentària formada per extensió cortical, limitada per falles de direcció i falles normals en échelon associades

Té elements conductors i generalment és cilindrocònica i de simetria radial Deriva del caulicle de l’embrió, i continua creixent a causa de l’activitat de l’àpex vegetatiu Des del primer moment presenta geotropisme negatiu i fototropisme positiu Les branques són tiges de segon ordre, i es formen a partir de les gemmes axillars Hi ha diversos tipus de ramificació Els punts d’inserció de les fulles són els nusos, i la zona caulinar compresa entre dos nusos consecutius és un entrenús De jove la tija presenta una estructura primària, la qual de fora a dins comprèn l’epidermis, l’escorça amb…

El seu esquelet i les seves particularitats estructurals es retroben en nombrosos esteroides naturals molts amb propietats hormonals, aïllats principalment, adés de la zona cortical de les glàndules suprarenals, adés del corpus luteus , de la placenta o de l’orina de mamífers femella prenys

Generalment és subterrània arrel hipogea , bé que en alguns casos és aèria arrel epigea L’arrel es forma per creixença de la radícula de l’embrió de la llavor, i des del primer moment presenta geotropisme positiu i fototropisme negatiu L’arrel típica consta d’un eix de forma cilindrocònica i de creixença vertical, l' arrel principal, de desenvolupament preponderant, amb diverses ramificacions de creixement oblic, les arrels secundàries, que emeten ramificacions, les arrels terciàries, quaternàries, etc, denominades en general radicelles Però també en poden aparèixer més amunt del coll, el…

Mapa de distribució dels principals afloraments de terrenys triàsics als Països Catalans Maber, original de l’autor El cicle triàsic comença amb els terrenys situats per sobre de la discordança de la base del Mesozoic 248 milions d’anys i comprèn tot el Triàsic i l’Hettangià Juràssic més inferior El seu límit superior és una important discontinuïtat, que a les zones més marginals de la vora oriental d’Ibèria esdevé una veritable discordança Durant aquest cicle, als Països Catalans, podem distingir tres grans dominis paleogeogràfics el marge oriental d’Ibèria, que comprèn la Serralada…

Hi ha les columnes de Bertin , que són prolongacions de la substància cortical del ronyó entre dues de les piràmides de Malpighi les columnes carnoses , que són prolongacions de la substància muscular de la superfície interna dels ventricles del cor s’anomenen músculs papillars o trabècules carnoses, segons quines siguin llurs característiques Les columnes de Stilling Clarke són un grup de cèllules nervioses que ocupen l’angle intern del corn posterior de la substància grisa de la medulla La columna vertebral vertebral és el conjunt ossi format per les vèrtebres cervicals, les…

Rep el nom de Harvey Williams Cushing , que la descriví i n'identificà l’etiologia Pot ésser primària, quan l’alteració és cortical solament adenoma o carcinoma suprarenal, o bé secundària a un augment de la producció de l’ACTH hipofisària excés d’estimulació hipotalàmica, adenoma basòfil, adenoma cromòfob, cas en què hom l’anomena malaltia de Cushing Més freqüent en dones, es caracteritza per obesitat de la cara i el tronc, amb “cara de lluna plena” i “coll de búfal”, que contrasta amb les extremitats, primes, estries abdominals de color de vi, atròfia muscular, osteoporosi,…

N'hi ha un a cada banda de l’úter, a la cavitat pelviana i en un plec del peritoneu denominat lligament ample Cadascun d’ells resta connectat amb l’úter mitjançant la trompa de Fallopi, l’extremitat fimbriada de la qual el recobreix parcialment Sota un epiteli simple, denominat germinal , l’ovari pròpiament dit comprèn dues zones l’una, la zona cortical o germinativa , és disposada perifèricament i integrada per un teixit conjuntiu denominat estroma i pels follicles ovàrics en diversos estadis de maduresa primordial, primari, secundari, terciari i madur o follicle de Graaf i l’…

Amb el microscopi òptic i la cèllula en estat interfàsic, el centre cellular apareix constituït dels elements següents una esfera directiva centrosfera feta de citoplasma, en la qual hom distingeix una zona cortical fosca i una altra de medullar més clara, i una part central que s’acoloreix molt fàcilment i que porta un centríol al centre Al començament de la mitosi, el citoplasma de l’esfera directiva es concentra i el hialoplasma dels voltants s’estratifica i forma un conjunt de filaments disposats com els radis d’una esfera, anomenat àster És admès que participa en la…

El concepte té els seus antecedents en els treballs que Wilhelm Wundt dugué a terme al final del s XIX per intentar actualitzar el clàssic sistema de quatre temperaments colèric, melancòlic, flegmàtic i sanguini procedent d’Hipòcrates i Galè El sistema de Wundt, basat en quatre tipus de personalitat, es transformà en dues dimensions de personalitat, una de les quals es correspon a l’actual extraversió-introversió Actualment es considera que els individus varien en el continu que formen dues dimensions bipolars, estabilitat-emocionalitat i extraversió-introversió Aquesta darrera dimensió ha…