Resultats de la cerca

Centre agrícola i industrial fàbriques d’electrodomèstics, màquines de cosir, barrets, sabates, naips, cuir, articles de confecció Fou l’antiga capital del ducat de Saxònia-Altenburg fins el 1918

Té l’origen en la fàbrica de fil per a cosir installada el 1843 a Sant Andreu de Palomar per Ferran Puig , capdavantera de la indústria de fil de cotó El 1860 formà companyia amb el seu gendre Camil Fabra i Fontanills La societat Camil Fabra i Companyia s’uní el 1884 amb Manuel Portabella i Companyia, i en sorgí Fabra i Portabella El 1903 esdevingué Fabra i Coats per l’entrada de la firma anglesa J and P Coats Ltd Tenia fàbriques a Sant Andreu, Borgonyà Osona, i magatzems a Sant Martí de Provençals, coneguts antigament com la fàbrica de La Xarxa La participació britànica en el…

Port fluvial prop de Glasgow, amb importants drassanes i indústries de màquines de cosir i de ciment La ciutat, gairebé destruïda l’any 1941, fou novament urbanitzada després de la Segona Guerra Mundial

És situada en el Pfälzer Wald, als contraforts occidentals de les muntanyes de Hardt És un nus ferroviari i nucli industrial, amb metallúrgia, indústria tèxtil, paperera i de fabricació de màquines de cosir

El 1867 començà a la Barceloneta la fabricació de màquines de cosir i aviat es convertí en el principal proveïdor de l’Amèrica Llatina Construí també motors a gas i a Barcelona s’especialitzà en el muntatge d’espectacles

Nucli industrial metallúrgic maquinària industrial, fabricació d’armes, ferreteria, màquines de cosir, siderúrgic laminació, foneria i alimentari farineres El desenvolupament industrial començà al s XVI amb la fabricació d’armes, i s’incrementà cap al 1857 amb la creació de factories de laminació

Reben noms concrets segons llur ús o objecte, com ara màquina d’afaitar, màquina de cosir, màquina de rentar, màquina d’escriure, màquina de retratar, màquina de calcular, màquina de picar carn, màquina de tallar embotits, màquina de fer xurros, màquina de segar, màquina d’imprimir, etc

Després de la Guerra Civil de 1936-39, absorbí l’empresa La Ràpida, que fabricava màquines d’escriure i de cosir, amb la marca Wertheim El 1942 creà una empresa comercialitzadora —Comercial Mecanogràfica— absorbida el 1980 La revolució ofimàtica dels anys vuitanta causà un fort impacte en la filial espanyola, tradicional fabricant de màquines d’escriure manuals i elèctriques La reconversió de l’empresa l’ha convertida en una de les capdavanteres en el ram de la informàtica El 1985 facturà 23394 milions de pessetes, amb una plantilla de 1700 empleats