Resultats de la cerca
Es mostren 1924 resultats
rectilàter | rectilàtera
polígon
Elements d’un polígon (dalt); polígon inscrit en un cercle (baix esquerre); polígon circumscrit a un cercle (baix dreta)
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Figura plana i tancada formada per segments rectes.
P 1 P 2 , P 2 P 3 , P n - 1 P n , i P n P 1 , són anomenats costats del polígon, essent els punts P 1 , P 2 , , P n , amb n ≥3, els anomenats vèrtexs del polígon Una diagonal del polígon és el segment recte que uneix dos vèrtexs no correlatius La porció de pla que és envoltada pels costats constitueix l' interior del polígon Els angles determinats per cada parell de costats adjacents, i que són a l’interior, són dits angles interiors del polígon Un polígon és convex si cada angle interior és menor o igual a 180° Un polígon és còncau si no és convex, és…
rombe
Matemàtiques
Paral·lelogram que té els costats iguals.
En particular, hom aplica generalment aquest nom als que no tenen els angles rectes Les diagonals del rombe es tallen en el punt mitjà i són perpendiculars entre elles
angle recte
angle recte
estructura de Weaire-Phelan
D. Grouse, W. Drenckhan i D. Weaire, autors de l’estructura de Weaire-Phelan
© Trinity College Dublin
Física
Estructura geomètrica tridimensional proposada pels físics Denis Weaire i Robert Phelan que és més eficient termodinàmicament que l’estructura de lord Kelvin per a resoldre el seu problema.
Comparteix amb ella la característica de tenir totes les celles del mateix volum, però presenta un 0,3% menys d’àrea de contacte entre les seves superfícies És formada per dos tipus de celles polièdriques diferents, una de 14 costats dos d’hexagonals i 12 de pentagonals i una altra de 12 costats pentagonals, amb tots els costats pentagonals lleugerament corbats
xucla
Ictiologia
Gènere de peixos teleostis de l’ordre dels perciformes, de la família dels centracàntids o mènids, de cos una mica comprimit lateralment, aleta pectoral força grossa i baixa, aletes pelvianes en posició toràcica, una sola aleta dorsal, escates etenoides grosses i rugoses, boca molt protràctil, mandíbules dèbils, amb dents gairebé inexistents, i costats argentats, amb una taca negra al centre.
Són hermafrodites proterogins, i formen grans bancs La xucla vera Mmaena vulgaris , d’uns 21 cm la femella i uns 24 cm el mascle, és de color gris de plom al dors Els mascles a l’època del zel construeixen nius a la sorra de les praderies de Posidonia Són comunes a la Mediterrània i a l’Atlàntic, i abunden a les aigües dels Països Catalans, on hom les pesca com a peixos de baixa qualitat La xucla blanca , o gerret o gerret pàmfil Mchryselis , d’uns 19 cm els mascles i 15 les femelles, presenta un notable dimorfisme sexual, ja que el mascle té els costats recorreguts per…
triangulació
Geologia
Conjunt d’operacions geodèsiques destinades a fixar la posició d’un cert nombre de punts, mitjançant la determinació d’una sèrie de triangles que tenen per vèrtexs els dits punts.
Aquest mètode, inventat per Tycho Brahe cap a la fi del s XVI, fou aplicat a la pràctica per Snellius al principi del segle següent El fonament teòric d’aquest procediment és el teorema del sinus, segons el qual, si en un triangle ABC hom coneix el costat AB i els angles en els vèrtexs A i B, poden ésser calculats els altres costats per mitjà de la fórmula Hom parteix d’un costat AB conegut, anomenat base , i calcula els altres dos costats per mitjà de la fórmula anterior Aquests nous segments serveixen de base per a uns altres dos triangles, dels quals poden ésser…
espai
Extensió limitada per dos o més costats.