Resultats de la cerca
Es mostren 777 resultats
Enterrament a Ornans

Enterrament a Ornans
© RMN-Grand Palais (Musée d'Orsay) / Hervé Lewandowski
Pintura
Oli de Gustave Courbet (3,13 per 6,64 m), actualment al Musée d'Orsay, pintat a Ornans el 1849 i exposat a París al Salon de 1850-51 i, més tard, a les exhibicions de l’artista del 1855 i el 1867.
El seu realisme robust i un pèl matusser provocà la indignació de crítics i públic, acostumats als grans temes històrics de tradició romàntica
Jaume Socias i Palau
Art
Historiador de l’art.
Professor mercantil 1953, exercí una intensa activitat empresarial Es llicencià en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona 1974, i com a investigador i crític d’art, s’especialitzà en l’art català dels segles XIX i XX Fou coautor de l’obra Modernismo en Cataluña 1976 reeditada en català, 1981-82 i autor d’una monografia de referència sobre Ricard Canals 1976, sobre qui fou un gran especialista, i de Pintura catalana en el castell de la Geltrú 1977 Publicà també biografies sintètiques de Rusiñol 1980 i Dalí 1982 i monografies de diversos pintors figuratius catalans del…
ad quem
Cronologia
Locució que significa ‘fins al qual’, utilitzada en un sentit cronològic relatiu per a indicar que un fet ha d’haver-se esdevingut abans d’una data o terme precís.
Hom en diu també ante quem Aquesta data ve determinada per uns elements crítics, cronològics, històrics, etc que fan impossible de situar el fet amb posterioritat
a quo
Cronologia
Locució que significa ‘des del qual’, utilitzada en un sentit cronològic relatiu per a indicar que un fet ha d’haver-se esdevingut després d’una data o terme precís.
Hom en diu també post quem Aquesta data ve determinada per uns elements crítics, cronològics, històrics, etc, que fan impossible de situar el fet amb anterioritat
mu‘allaqa
Literatura
Nom donat a cadascun dels poemes àrabs (~s VI) considerats el màxim exponent de la literatura preislàmica, els quals, segons la tradició, corresponien als guanyadors de concursos poètics i eren penjats als murs de la Ka‘aba.
Segons els crítics, la llista de les mu'allaqa varia la més acceptada és la que inclou les set cassides d’Imru'-l-Qays, Ṭarafa, ‘Antara, Zuhayr, Labīd, ‘Amr ibn Kulṯūm i Ḥārit ibn Hilliẓa
Vintzentzos Kornaros
Literatura
Poeta cretenc.
Descendent, probablement, d’una família italiana Cornaro hellenitzada, el 1645, conquerida la seva vila pels turcs, s’establí a Càndia, on degué compondre l’epopeia Erotòcrit i també, segons els crítics més autoritzats, el drama religiós El sacrifici d’Abraham
climatologia agrícola
Meteorologia
Geografia
Estudi del clima en funció de les exigències climàtiques de les plantes de conreu per tal de conèixer les condicions mitjanes que els són més favorables o més desfavorables, havent compte de llur cicle vegetatiu.
Hom estudia sobretot els elements climàtics pluges, temperatures, insolació en relació amb els períodes crítics de les plantes floració, fructificació, maduració, etc per afavorir-ne el creixement i preveure els canvis sobtats que poden afectar els rendiments i la qualitat dels productes conreats
Rafael Cansinos Assens
Literatura
Novel·lista i crític literari castellà.
Participà en el Modernisme i fou més tard teoritzador de l’ultraisme Entre les seves novelles destaquen El pobre Baby 1915, El eterno milagro 1918 i La huelga de los poetas 1921, i entre els seus treballs crítics, La nueva literatura 1917-27
Aleksandr Aleksandrovič Bestužev-Marlinskij
Literatura
Escriptor rus.
Participà en l’aixecament dels desembristes 1825 i fou condemnat a mort Commutada la pena, fou deportat i morí lluitant al Caucas Publicà l’almanac Pol’arnaja zvezda ‘L’estel polar’, 1823-25, on recollí novelles, narracions i comentaris crítics plenament romàntics
Alfonso Fernández de Avellaneda
Literatura
Nom amb què signà l’autor d’una segona part del Quixot
, publicada a Tarragona el 1614.
Alguns crítics l’han suposat aragonès, i possiblement dominicà però res no ha estat demostrat El llibre continua el de Cervantes, però, en prescindir de la imatge de Dulcinea, despulla Don Quixot de tota motivació i el converteix en un ésser capriciós i arbitrari