Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
Jungfrau
El Jungfrau, massís muntanyós dels Alps Bernesos, de 4. 158 m
© Corel Professional Photos
Massís
Massís muntanyós dels Alps Bernesos (4 158 m).
Hi puja el ferrocarril de cremallera És l’estació terminal més elevada d’Europa
Roman Abt
Enginyer suís.
Constructor de funiculars i ferrocarrils de muntanya, fou l’inventor d’un sistema de cremallera que porta el seu nom
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
Entitat de dret públic creada per la Generalitat de Catalunya el 1979 com a conseqüència de la transferència, per l’Administració de l’Estat, de les línies de ferrocarril no integrades a la RENFE i que circulen íntegrament per Catalunya.
L’entitat es féu càrrec de les línies corresponents a Ferrocarril de Sarrià a Barcelona SA i Ferrocarrils de Catalunya SA El 1985 integrà les línies de Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents SA La xarxa de FGC es desenvolupa en dues unitats d’una banda, el servei de ferrocarril, que inclou dues línies d’àmbit exclusivament barceloní Plaça Catalunya – Avinguda Tibidabo i Plaça Catalunya – Reina Elisenda, tres línies Barcelona – Vallès Terrassa, Sabadell i Sant Cugat, aquest amb ramals a Rubí i a la Universitat Autònoma amb origen a la Plaça de Catalunya, tres línies Barcelona – Baix…
Puèi Domat

Vista del cim del Puèi Domat
© Jaume Ferrández
Muntanya
Muntanya d’Alvèrnia, Occitània, al Massís Central i a 8 km de Clarmont d’Alvèrnia.
És el pic més alt 1465 m d’una cadena volcànica, amb un petit cràter Des del 1876 hi ha un observatori astronòmic L'any 2012 s'inaugurà un tren cremallera per accedir al cim
Joaquim Carrera i Sayrol
Enginyer.
Treballà en la construcció de la primera línia fèrria del país, entre Barcelona i Mataró 1848, i en la seva prolongació fins a Girona i posteriorment fins a Cervera de la Marenda Construí el ferrocarril de cremallera de Monistrol a Montserrat i el funicular del Tibidabo
pinta de dentar
Tecnologia
Eina de tall proveïda de dents afilades, emprada per a dentar rodes cilíndriques.
La pinta de dentar circular és una roda dentada, amb les dents amb destalonat tangencial, que dotada d’un moviment de vaivé en la dentadora pot tallar dentats interiors i exteriors La pinta dentar lineal és una eina de tall plana, semblant a una cremallera, amb dents trapezials, que, dotada d’un moviment de vaivé en la dentadora Maag, pot tallar només dentats exteriors
nou
Música
Part de l'arc -la més propera a la mà- que subjecta les cerres al taló.
En els arquets que es construïren entre els segles XV i XVII, aquesta peça restava encastada en un encaix, en el qual es mantenia fixa per mitjà de la pròpia tensió de les cerres A mitjan segle XVII aparegué el nou sistema de cremallera, que, en permetre situar la nou en diferents posicions, feia possible variar la tensió de l’arc Aquest sistema fou substituït a partir del segle XVIII per un altre de basat en un vis sens fi, que permet una variació contínua i més precisa de la posició de la nou
comparador
Física
Aparell emprat per a mesurar les diferències entre les dimensions d’una peça i les de la peça patró.
Consta bàsicament d’una tija que es posa en contacte amb la peça a mesurar i un sistema de reproducció del desplaçament de la tija, de la natura del qual dependrà el tipus del comparador En el comparador elèctric es reprodueix en un milliamperímetre la variació de corrent produïda pel moviment de la tija a l’interior d’unes bobines En el comparador òptic la tija fa moure un mirall que reflecteix un raig de llum que va a parar a una escala graduada El comparador mecànic amplifica el desplaçament de la tija mitjançant un sistema d’engranatges o de cremallera
cric
Cric
© Fototeca.cat
Tecnologia
Aparell portàtil o fix emprat per a l’elevació de càrregues feixugues (fins a 10 tones) a una alçada compresa generalment entre 10 cm i 70 cm.
N’hi ha de mecànics i d’hidràulics Els primers consten generalment d’un mecanisme de cremallera accionat per una maneta o per un joc de palanques a través d’un desmultiplicador de rodes dentades el retrocés de les quals és impedit per cadells altres models es basen en la deformació d’un parallelogram articulat mitjançant la girada d’un cargol de doble rosca Els segons es basen en l’acció d’un èmbol de gran secció que puja en omplir-lo amb oli bombat per un altre èmbol, més petit, que és accionat a mà, mitjançant una palanca
baròmetre de Fortin
Física
Baròmetre de mercuri derivat del baròmetre de Torricelli a fi de fer-lo més manejable i facilitar l’ajust del zero de l’escala.
El fons de la cubeta és mòbil i flexible, de manera que, mitjançant el desplaçament d’un cargol, és possible d’elevar-lo fins a obturar l’extrem obert del tub de vidre per tal que el vèrtex d’un índex fix, indicatiu del zero de l’escala, coincideixi amb la seva imatge donada per la superfície lliure del mercuri de la cubeta El conjunt va fixat a un suport metàllic per tal de fer-lo més manejable Hom fa la lectura accionant un cursor que porta acoblat un nònius mogut per un mecanisme de cremallera que permet de materialitzar i de rasar la tangent del menisc amb l’escala graduada