Resultats de la cerca

El creuer italià Eugenio di Savoia bombardeja Barcelona per primer cop

Bisbat anglicà Centre comercial i construccions mecàniques Catedral 1220-58, amb una torre de creuer 1330-70, que és la més alta d’Anglaterra 124 m A 2 km hi ha les ruïnes de la desapareguda ciutat de Sarum , població saxona emplaçada dins un antic castrum celta

Vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona, guanyà la regata Mare Nostrum navegant en solitari 1998, 2005 i també navegant a dos 1999 Participà en dues Transat 650 2003, 2006 i en altres proves estatals i internacionals, com la segona edició de la Barcelona World Race amb el We are water 2010-11 Rebé el gallardet d’or i argent de l’Associació de Navegants Solitaris 2006

Vinculat primer al Reial Club Marítim de Barcelona i més tard al Reial Club Nàutic de Barcelona, heretà del seu pare, Joan Guiu Salvadó, la passió per la navegació Feu la primera regata en solitari Mare Nostrum a 17 anys i la primera travessa de l’Atlàntic a 18 anys, amb el seu pare Participà en la volta al món Whitbread 1981-82, essent el tripulant més jove, amb el Licor 43, i en l’edició 1985-86 de la mateixa regata fou el patró més jove amb 23 anys i l’embarcació Fortuna Lights assolí la sisena posició Guanyà cinc cops la regata Mare Nostrum que completà nou vegades, participà en les 200…

Participà en la Volta al Món Whitbread a bord del Fortuna Lights 1985 Disputà la Volta a Europa 1993, dues Minitransat 1987, 1999 i la Transat Jacques Vabre 1997 Participà també en la Barcelona World Race 2007 a bord de l’ Educació sense Fronteres fent parella amb Servane Escoffier Com a tècnic collaborà en projectes com el BBV Expo 92 de José Luis Ugarte durant la BOC Challenge 1990, 1991 o el PRB de Michael Dejoyeaux durant la Vendée Globe 2000, 2001 Guanyà el premi al millor esportista nàutic català 1987, el premi Memorial Joan Antoni Moragues 1987 i el premi al millor navegant espanyol…

Membre del Club Nàutic d’Arenys de Mar, guanyà el Campionat d’Espanya de vela en classe V 1971 a bord del Simbad , èxit que repetí amb la mateixa embarcació al Campionat de Catalunya 1975 Aconseguí també el Trofeu Clubs Nàutics de classe I a V 1973 a bord del Víking

Participà en la volta al món en veler amb el Licor 43 1981 i amb el Fortuna Lights 1985 Fou patró d’aquestes dues embarcacions com també de l’ Unión Fenosa , el Trapío i el Ramel Fou membre de la tripulació de velers com el Menenes d’Enrique Bassas 1983 i el Bribón III i Bribón IV 1993, 1994 Aconseguí la tercera posició amb el Licor 43 en la I Ruta del Descobriment 1984 i participà en una edició de la Copa Amèrica amb l’ Stars & Stripes Creuà l’Atlàntic en deu ocasions i navegà més de 100000 milles Com a enginyer, dirigí el projecte de construcció de la Hispaniola , veler de competició…

Fou el primer navegant de l’Estat espanyol que participà en l’OSTAR 1976, regata que creua l’Atlàntic entre Plymouth i Newport, amb el Castañuela , i en la Parmelia Race 1979 amb el veler Ilusion , un recorregut d’11300 milles entre Plymouth i Freemantle amb escala a Ciutat del CapEl 1977-78 participà en la regata que fa la volta al mónWhitbread a bord del vaixell italià B&B Italia Ha estat campió de Catalunya de creuers i tres vegades campió d’Espanya Presidí la Reial Associació Nacional de Creuers espanyola i la Divisió de Vaixells d’Època Publicà Regata transatlántica en solitario…

Vinculat al Club Nàutic de Vilassar ial Reial Club Nàutic de Barcelona, es proclamà campió d’Espanya de la classe finn i participà en els Jocs Olímpics de Mont-real 1976 El 2007 fou escollit president de la Reial Associació Nacional de Creuers