Resultats de la cerca
Es mostren 168 resultats
diatònic
Música
Dit dels instruments que produeixen només les notes de l’escala diatònica.
S’utilitza per oposició a cromàtic, terme aplicat als instruments que produeixen tant les notes diatòniques com les cromàtiques
graf de Petersen

graf de Petersen
Matemàtiques
Graf 3-regular, d’ordre 10, que té diàmetre 2.
A més, és el graf 3-regular de diàmetre 2 amb el nombre més gran de vèrtexs El graf de Petersen és un graf vèrtex-transitiu amb nombre cromàtic 4, que no és de Cayley ni hamiltonià
tercera
Música
Interval que es troba a la distància de tres graus.
Hom distingeix entre una tercera menor, composta d’un to i d’un semitò diatònic, i una tercera major, composta per dos tons La diferència entre una tercera major i una tercera menor és la d’un semitò cromàtic
semitò
Música
L’interval més petit del sistema temprat i que correspon a una dotzena part de l’octava.
Pot ser diatònic i equival a una segona menor, quan és format per dues notes de nom diferent per exemple, fa-sol bemoll, o cromàtic quan les dues notes que el formen tenen el mateix nom per exemple, fa-fa diesi
gènere musical
Música
Manera de dividir la gamma en diferents intervals.
Els antics grecs empraven tres gèneres melòdics el cromàtic , en el qual se succeeixen els semitons, el diatònic , en el qual alternen cinc tons i dos semitons, i l' enharmònic , que divideix la gamma en un to, quarts de to i dues terceres majors
to
Música
Interval que correspon a la segona major.
En un sistema temperat equival a la sisena part de l’octava Els tons són classificats en major i menor El primer té una coma sintònica més que el segon Es divideix en dos semitons, de natura diferent, un de diatònic i un de cromàtic
octava
Música
Interval musical que abraça vuit graus de l’escala diatònica.
Comprèn cinc tons i dos semitons i és susceptible d’ésser dividit en dotze semitons iguals Conservant el mateix nombre de graus i de nom, l’octava pot ésser augmentada , quan hom hi afegeix un semitò cromàtic, o disminuïda , quan comprèn només quatre tons i tres semitons diatònics
Henri Evenepoel
Pintura
Pintor d’origen belga.
Format a Brusselles i a París 1892, on fou deixeble de Gustave Moreau Les seves peces més interessants són les composicions amb figures a ple aire L’espagnol à Paris , 1899, Museum van Schone Kunsten, Gant Promenade du dimanche , 1899, Musée des Beaux-Arts, Lieja El seu estil, caracteritzat per un sintetisme cromàtic, ha fet que hom veiés l’artista, potser exageradament, com un precursor del fauvisme
coma
Música
Nom que hom aplica als intervals de fraccions de to.
Hom considera l’interval de to sencer dividit en nou comes deu, segons alguns En els instruments d’entonació variable, com els de corda, el semitò cromàtic té cinc comes, i el diatònic, quatre, cosa que fa diferents, de fet, els sons enharmònics, bé que la diferència és quasi inaudible També és aplicat a unes altres fraccions de to coma pitagòrica, coma sintònica Sovint és impròpiament anomenada croma
Achille-Émile-Othon Friesz
Pintura
Pintor francès.
Assistí a l’escola de belles arts de Le Havre, on conegué R Dufy A París 1898, després d’una etapa impressionista 1900-04, seguí les discussions sobre el fauvisme, en el qual participà amb un sensualisme cromàtic propi i influït per PP Rubens Té una obra de paisatges, marines i efectes de neu, de composició decorativa tendint a l’arabesc, composició que desenvolupà en grans pintures amb tendència al classicisme