Resultats de la cerca

El seu nom primitiu era Liber cartarum sedis Barchinonae , i és obra de tres o quatre mans distintes Conté un total de 2 750 documents, dividits en seccions regionals, sense ordre cronològic, referents a béns, drets i privilegis de la catedral i la mitra barcelonines els més antics són del segle IX Joan Mas en publicà un regest a Notes històriques del bisbat de Barcelona 1914-15

Cadascun dels estrats té característiques pròpies i es diferencia dels altres pel color, la textura i els components a més, conté materials corresponents a un horitzó cronològic que els és comú Cada estrat s’ha de reproduir dibuixant les seccions precises amb totes les seves mesures i signes convencionals necessaris El conjunt de totes les unitats estratigràfiques s’anomena estratigrafia , i mostra les etapes evolutives en l’ocupació del jaciment

Vida i obra Beneficiat de la parròquia de Santa Caterina de València des del 1623, deixà inèdites unes Memorias curiosas publicades a Perpinyà el 1905, breus i força descurades literàriament, on acumulà descripcions i notes sobre esdeveniments succeïts entre el 1609 i el 1651 d’una manera poc rigorosa, amb desordre cronològic i interferències lingüístiques entre català i castellà Bibliografia Ferrando Francés, A 1995 2 Llavina, J i altres 2001 Vegeu bibliografia

Vida i obra Cirurgià d’ofici des del 1611, és autor d’unes Memòries , relat cronològic de fets politicoreligiosos i curiositats de la vida de Perpinyà entre el 1597 i el 1638, dels quals fou testimoni Escrit en un català planer, és una font important per a l’estudi de la religiositat popular i la festa pública i mostra la situació de Perpinyà durant la invasió francesa del 1630 Bibliografia Simon, A i Vila, P 1998 Vegeu bibliografia

Aquest catàleg consta de dues xifres La primera, que s’expressa amb nombres romans, es refereix al gènere de la composició a partir d’una classificació del mateix Hoboken La segona xifra, aràbiga, es refereix al número d’ordre cronològic de la peça dins del seu gènere Així, el número de catàleg ’Hob I 49’ fa referència a la simfonia significat de ’I' número 49, i el número de catàleg ’Hob XVI 25’ fa referència a la sonata per a piano significat de ’XVI' número 25

Conté els texts originals, un comentari històric i la traducció al castellà, presentats per ordre cronològic El volum primer fou publicat el 1922 reeditat el 1955, i l’onzè, dedicat a les fonts de l’època visigòtica i bizantina, el 1947 No n'han aparegut el setè i el dotzè ASchulten dugué el pes de l’obra, trià els texts i escriví tots els comentaris, que sovint reflecteixen els seus punts de vista personals, llevat dels volums vuitè i onzè, obra de Robert Grosse

Cada any es canviaven els cònsols, i la reconstrucció completa de llurs llistes permet de datar amb una seguretat total una gran quantitat de documents Per a llur reconstrucció hom es basa en les dates dels historiadors, les llistes de la baixa romanitat i la inscripció fragmentada de l’època d’August al fòrum Els fasts consulars són un instrument cronològic molt important Hom intenta de reconstruir les llistes de governadors de les próvíncies, treball que, per als Països Catalans, és inclòs als Fasti Hispanienses , compilats per Alföldy

 Els textos de lectura fàcil es caracteritzen, entre d’altres trets, perquè descriuen els esdeveniments en ordre cronològic, narren els fets amb una sola línia argumental i no inclouen gaires personatges en les accions El llenguatge és concís i s’eviten els mots poc habituals La disposició gràfica del text ha de ser clara i atractiva, amb marges amples, espaiat generós i a paràgrafs de línies curtes Des del 2002, l’Associació Lectura Fàcil, amb seu a Barcelona, impulsa la producció, l’edició i la difusió d’aquest tipus de materials

Fou professor de dret a Perpinyà, on exercí diversos càrrecs oficials A París, on residí des del 1763, arribà a lloctinent general de la policia 1775 i conseller d’estat davant el ministeri Turgot Publicà Lettres d’un avocat 1765 oposant-se a la versió del cos de dret civil francès Un resum cronològic de la història romana no fou publicat fins el 1820 Altres obres seves s’han perdut, com un estudi de les Lettres de cachet en collaboració amb Malesherbes i un treball extens sobre les lleis d’Europa