Resultats de la cerca
Es mostren 212 resultats
baròmetre de Fortin
Física
Baròmetre de mercuri derivat del baròmetre de Torricelli a fi de fer-lo més manejable i facilitar l’ajust del zero de l’escala.
El fons de la cubeta és mòbil i flexible, de manera que, mitjançant el desplaçament d’un cargol, és possible d’elevar-lo fins a obturar l’extrem obert del tub de vidre per tal que el vèrtex d’un índex fix, indicatiu del zero de l’escala, coincideixi amb la seva imatge donada per la superfície lliure del mercuri de la cubeta El conjunt va fixat a un suport metàllic per tal de fer-lo més manejable Hom fa la lectura accionant un cursor que porta acoblat un nònius mogut per un mecanisme de cremallera que permet de materialitzar i de rasar la tangent del menisc amb l’…
emergent
Geologia
Dit de la part de la superfície terrestre que surt per sobre del nivell de l’aigua.
Normalment és aplicat a tots aquells terrenys en fase d’aixecament que surten d’una cubeta de sedimentació, a mesura que avancen les fases orgàniques
complex glaciofluvial
Geomorfologia
Hidrografia
Conjunt de formes de relleu que es donen a la part final d’una glacera i que han estat construïdes conjuntament pel glaç i per les aigües que provenen de la fusió d’aquest glaç.
Normalment és compost per la cubeta excavada pel front de la glacera, la cresta de la morena final i el con de còdols i sorres escampats per les aigües fluvials
La Lora
Comarca de Castella, al NE de la província de Burgos.
És constituïda per una cubeta sinclinal vorejada de turons calcaris La població, molt escassa i distribuïda en pobles petits, es dedica a la ramaderia El 1964 s’hi descobriren jaciments de petroli, de poca importància
Al-Rub’ al-Ḫālī
Desert d’Aràbia, el més àrid i més vast de la península (560.000 km2; 1.100 km d’E a W i 400 de N a S).
Situat en una cubeta entre les muntanyes del Iemen a l’W i les d’Oman a l’E, forma l’extensió de sorra més gran del món Les dunes, que hi formen cadenes, atenyen alçades considerables fins a 300 m L’habiten tribus nòmades de beduïns
Vänern
Llac
Llac del S de Suècia, el més gran del país i el tercer d’Europa.
És situat en una cubeta tectònica que es prolonga després en la plana de Västergötland Hi desguassen els rius Klar, Tida i Let, i és emissari del Göta, que el comunica amb l’estret de Kattegat A la riba N hi ha la ciutat de Karlstad, i a la SW, la de Vänersborg
bilinga
Botànica
Gènere de grans arbres (més de 25 m d’alçada), de la família de les rubiàcies, de fulles sempre verdes, oposades, fosques.
Viuen a la part tropical de l’Àfrica cubeta del Congo, Guinea, Costa d’Ivori Llur fusta, de color ocre daurat i sense anells de creixença visibles, és difícil de treballar, però susceptible de bon poliment, i per la seva bella coloració és emprada en el revestiment de mobles, en decoració, etc
cerificador
Apicultura
Aparell destinat a l’obtenció de la cera de les bresques mitjançant l’acció calorífica dels raigs solars.
Sol constar d’un caixó de fusta rectangular, que conté una cubeta de xapa de ferro i una tela metàllica formant doble fons, sobre la qual hom diposita les bresques i els fragments Té un tapa de vidre, o millor dues, que tanquen hermèticament, sobre les quals incideixen els raigs solars, que fonen la cera
mar Egea
El por tde Escíatos a la mar Egea
© Fototeca.cat
Mar
Mar de la Mediterrània oriental, entre les costes de Grècia i de Turquia, limitada al sud per l’illa de Creta.
Els enfonsaments terciaris i quaternaris foren l’origen de la cubeta i de les nombroses illes d’aquesta mar arxipèlags de les Espòrades i les Cíclades Al NE de Creta hom troba les màximes profunditats 2298 m Els ports més importants són el Pireu, Tessalònica, Bólos, Mitilene, Càndia i Esmirna Hi és important la pesca d’esponges
Ranes
Història
Antiga alqueria islàmica que esdevingué, amb la conquesta, el lloc de la Llosa de Ranes (Costera).
La séquia de Ranes , que pren l’aigua del riu dels Sants, rega les terres de la Costera de Ranes la Costera termes de Corberà, Rotglà, la Granja, Vallés, Cerdà, la Torre de Cerdà, Llanera, Torrella, Canals, Torrent i Aiacor davant d’aquest poble hi ha el partidor de la Cubeta, on s’inicia la séquia del Gars, i, més enllà, en deriven les d’Almassereta i Quilis