Resultats de la cerca

Es basa en la brillantor intrínseca de l’estel i comprèn, en ordre decreixent de lluminositat, les classes I supergegants brillants, II gegants brillants, III gegants normals, IV subgegants, V estels de la seqüència principal, VI subnanes i VII nanes blanques Forma, juntament amb la classificació per tipus espectral, l’anomenada classificació de Morgan-Keenan

Pot ésser emès en estat sòlid fragments arrencats de les parets de la xemeneia volcànica o en estat de fusió i en aquest cas se solidifica totalment o parcialment durant la trajectòria aèria Els principals tipus de material piroclàstic són, segons un ordre decreixent de mida, els blocs i les bombes volcàniques, els lapillis i les cendres

Els ressorts són emprats per a diverses finalitats, entre les quals cal destacar les d’amortidors de xocs topalls dels vagons de tren, ballestes d’automòbil, etc, d’acumuladors de treball molla dels rellotges, de les joguines, etc, per a repartir esforços en els somiers, etc, de limitadors d’esforç en les premses, etc, per a mesurar forces, com a element d’oscillació espiral dels rellotges, etc, etc Els ressorts poden ésser classificats, segons que la deformació principal sigui per flexió o per torsió, en ressorts de flexió i ressorts de torsió segons la manera com són aplicades les forces,…

Aquesta relació entre quantitat de producte i preu de satisfacció o utilitat que li correspon, que té una tendència decreixent, en disminuir aquesta a mesura que augmenta la quantitat de producte en disposició, permet de superar la dificultat de mesurar la utilitat en termes absoluts La seva anàlisi és a la base de l’explicació de la formació dels preus i la distribució de recursos de l’escola neoclàssica marginalisme

Es caracteritza per un període d’apnea, seguit d’una sèrie de respiracions d’amplitud creixent i unes altres d’amplitud decreixent, per a acabar novament amb una pausa apneica Hom l’observa principalment en la urèmia, en la insuficiència cardíaca congestiva i en tots els processos que cursen amb anòxia del centre respiratori fou descrita per l’escocès Cheyne 1777-1836 i l’irlandès William Stokes 1804-78

En termes infinitesimals i considerant que la funció és contínua i derivable, la productivitat marginal coincidirà amb la derivada parcial de primer ordre PMg = ∂z/∂X v Ensems i amb una tecnologia determinada es pot afirmar d’acord amb el postulat de la llei de rendiment decreixent que ∂ 2 Z/∂X 2 v < O , és a dir, que per increments d' input els increments de l' output seran menors que proporcionals

Si a n ,b n és la successió d’intervals, essent a n una successió no decreixent i b n una successió no creixent tals que la diferència b n -a n es mantingui sempre positiva, però tendint a zero quan n tendeix a infinit, el teorema de Cantor afirma que hi ha un únic nombre real x tal que x és contingut en qualsevol dels intervals a n ,b n

Pel que fa als processos productius, hom considera que el rendiment és la variació que experimenta la producció davant un cert increment dels factors esmerçats, bàsicament el treball, o una modificació en la seva combinació Si la producció augmenta en la mateixa proporció, hom diu que el rendiment és constant si ho fa en una proporció superior, que el rendiment és creixent, i si la proporció és inferior, que el rendiment és decreixent

Es tracta d’un concepte relatiu que ha canviat al llarg dels segles Per als pitagòrics, la consonància era avaluada segons les relacions numèriques entre les longituds de les cordes que produïen els sons Segons l’harmonia tradicional, l’ordre de perfecció decreixent de les consonàncies és l’octava, única consonància absoluta, la quinta i la seva inversió la quarta justa, la tercera major, la tercera menor, la sexta major, la sexta menor, etc

Segons algunes interpretacions, la trirrem significa un tipus de nau amb tres rengles de rems sobreposats, amb els remers disposats irregularment en sentit vertical o horitzontal d’altres, però, creuen que era una nau amb tres remers a cada banc, collocats en sentit decreixent vers l’interior del buc Una tradició atribueix els seus orígens als fenicis a Grècia fou utilitzada primer pels corintis i, posteriorment, pels de Corcira, els grecs de Sicília i els atenesos segle V aC