Resultats de la cerca
Es mostren 439 resultats
Síntesi de l’evolució de la Cadena Ibèrica durant la deformació compressiva terciària
Les dades disponibles sobre l’evolució precenozoica indiquen, malgrat l’escassetat i el caràcter local, que l’estructuració alpina fou condicionada per l’estructuració mesozoica prèvia Així, les grans unitats estructurals compressives alpines se superposen a les conques mesozoiques, amb una disposició geomètrica similar En aquest sentit, els estudis estratigràfics fets als materials mesozoics demostren que la Cadena Ibèrica estructurada, com hem vist, en uns sistemes d’encavalcament NW-SE i E-W durant el Paleogen coincideix amb una regió on, durant el Mesozoic, es van desenvolupar un seguit…
coaxial
Geologia
Dit del tipus de deformació progressiva en la qual els eixos principals de la deformació en cada increment es mantenen paral·lels als eixos de la deformació total acumulada (deformació finita), els quals no experimenten cap rotació.
Un exemple característic de deformació coaxial és la cisalla pura progressiva
cisalla pura
Geologia
Estat de deformació biaxial o triaxial caracteritzat per manca de rotació dels eixos principals de la deformació, tant respecte del material com respecte d’un sistema de coordenades extern.
En dues dimensions, la cisalla pura pot visualitzar-se com la deformació que transforma un quadrat en un rectangle La cisalla pura progressiva és una deformació coaxial, donat que no hi ha rotació entre els eixos de cada increment de deformació i els eixos de la deformació total acumulada
cisalla simple
Geologia
Estat de deformació biaxial i rotacional, és a dir, caracteritzat per rotació dels eixos principals de la deformació respecte d’un sistema de coordenades extern.
En dues dimensions, la cisalla simple transforma un quadrat en un parallelogram Els vectors de desplaçament del material són parallels entre si, definint el que s’anomena direcció de cisalla La cisalla simple progressiva no és una deformació coaxial, i és el tipus de deformació més comuna en zones de cisalla dúctil, on es concentra el desplaçament relatiu entre dos blocs de roca
vorticitat
Geologia
Velocitat angular de rotació dels eixos principals de la deformació respecte d’un sistema de coordenades extern.
És una mesura de la rotació de la deformació progressiva Una deformació irrotacional per exemple, la cisalla pura té vorticitat zero
histèresi elàstica
Física
Tecnologia
Histèresi que presenta un sòlid en aplicar-li una càrrega inferior al seu límit elàstic; així la variació de la deformació en funció de l’esforç no segueix el mateix camí en el procés de deformació que en el de recuperació.
En la representació gràfica de l’assaig esforç-deformació d’un sòlid, el cicle d’histèresi representa la deformació i la posterior recuperació del sòlid quan la càrrega és inferior al límit elàstic
eix tectònic
Geologia
Cadascun dels tres eixos perpendiculars entre si, que corresponen a l’orientació i magnitud de la direcció dels esforços (eixos d’esforços) o a la deformació que ha sofert un material (eixos de deformació)
.
Aquests eixos defineixen l'ellipsoide de deformació
porfiroclast
Geologia
Cristall relicte o residual en una roca transformada per deformació o metamorfisme dinàmic.
Els porfiroclasts corresponen generalment a cristalls de mida gran envoltats per una matriu més fina Són comuns a les milonites, i sovint pertanyen a espècies minerals més resistents a la deformació que l’espècie dominant a la roca per exemple, porfiroclasts de feldespat en milonites quarsítiques
catàclasi
Geologia
Tipus de deformació fràgil de roques que consisteix en la fracturació a escala del gra mineral.
La catàclasi pot ésser reconeguda per evidències de lliscament, rotació i barreja mecànica dels grans o partícules rígides amb poca deformació interna Es dóna en condicions de baixes pressions i temperatures pròpies de la part superior de l’escorça terrestre, sovint associada a falles
geologia estructural
Geologia
Branca de la geologia que s’ocupa de l’estudi de les estructures que es produeixen en les roques de l’escorça terrestre per un procés de deformació natural.
Per estructura s’entén l’arranjament geomètric o disposició que presenten certs plans, línies, superfícies o cossos que hom pot trobar en una massa rocosa Solen existir diversos tipus d’estructures originades en el mateix moment de formació de la roca, les quals reben el nom d’estructures primàries, com ara l’estratificació encreuada que s’ha produït en determinades condicions en el moment de la sedimentació, o bé les fractures que s’originen quan se solidifica un cos magmàtic Hom anomena estructures secundàries aquelles que es produeixen en les roques, una vegada formades, en deformar-se,…