Resultats de la cerca
Es mostren 316 resultats
Pau Pontons i Blasco
Pintura
Pintor.
Probable deixeble de Pedro de Orrente, parent de la seva mare Pintor força esmentat però d’obra mal coneguda i delimitada Possiblement són seves algunes de les històries mercedàries del monestir del Puig Hom li ha atribuït el Naixement, l' Epifania i dos sants del retaule major de Santa Maria de Morella, i la sèrie de retrats de reis del Palau de la Generalitat de València
estatocist
Anatomia animal
Cadascuna de les vesícules que constitueixen l’òrgan d’equilibri d’alguns invertebrats aquàtics.
Cada estatocist és format per una cavitat central, delimitada per una paret de cèllules sensorials ciliades amb els cilis dirigits cap a la cavitat central A l’interior de la cavitat central, que pot tenir o no comunicació amb l’exterior, hi ha un corpuscle mòbil, l' estatòlit , que, segons la posició de l’animal en l’espai, descansa sobre unes cèllules o unes altres de la paret, estimulant els diferents cilis d’aquelles cèllules
vall de Juclà
Vall
Capçalera nord-oriental de la vall d'Incles (Andorra), a la parròquia de Canillo.
S'origina als estanys de Juclà , d’origen glacial, com la vall antic circ, a més de 2 300 m alt La conca que els alimenta és delimitada per crestes subverticals la cresta de Juclà al NW i al N, i la de Sisqueró a l’E i al SE, separades pel port de Juclà , que separen la conca de l’Arieja de la de la Valira, on aflueix el riu de Travenc, que escorre la vall
Val di Noto
Història
Divisió administrativa del SE de Sicília des de l’època normanda fins al 1812.
Durant el domini catalanoaragonès era delimitada per les costes de la mar Africana i de la mar Jònica entre els rius Salso i Alcantara, i, a l’interior, per les valls del Salso i del Simeto Hi tingué preponderància el partit català bé que hi era també representat el partit llatí A mitjan s XVI tenia una població d’uns 250 000 h, que augmentà a partir del s XVIII El 1817 el territori fou dividit en tres valli de Catània, de Siracusa i de Caltanisseta
les Escaldes i Engordany
les Escaldes i Engordany
© Gertjan R.
Parròquia
Parròquia d’Andorra, creada el 1978 a partir del quart homònim de la parròquia d’Andorra la Vella.
Sense uns límits ben definits pel que fa a l’ampli de l’antic terme, resta ben delimitada en canvi al sector urbà i forma un continu urbà amb les poblacions d’Andorra la Vella, les Escaldes i Engordany La parròquia comprèn, a més de les poblacions titulars, els barris més pròxims al N i el NE de l’antiga parròquia d’Andorra la Vella, que ja depenien de l’antic quart creat el 1935, i que són els Vilars d’Engordany, Engolasters, el Ferrer, i les bordes de Ràmio i d'Entremesaigües
serra de la Carrasqueta
Serra
Serra (1239 m alt.) de la regió muntanyosa d’Alcoi, al límit entre l’Alcoià i l’Alacantí, formada per un sinclinal, continuació per l’oest, després de la serra dels Plans, dels plecs de la serra de Penàguila i de la Serrella.
El flanc septentrional cabeç de Corbó, cabeç de Quarter encaixa la canal d’Alcoi vall d’Ibi i continua, al sud, l’estructura del Carrascar d’Alcoi el meridional serra de Bugaia domina la foia de Xixona Ambdues depressions es comuniquen pel coll de la Carrasqueta , al nord-est, per on passa la carretera de València a Alacant per Alcoi A ponent és delimitada per la vall del riu Verd, ampliació morfològica de la foia de Castalla, que la separa de la foia de Xixona, a l’est L’extrem sud segueix amb la penya Roja o de Xixona fins a les planes costaneres de l’Alacantí
àrea suburbana
Geografia
Espai situat fora de la ciutat (morfològicament delimitada), però que s’hi integra funcionalment.
Comprèn, doncs, una aurèola de nuclis satèllits i les vies de comunicació, les aigües, els boscs i els camps conreats o no que els separen de la ciutat i entre ells Per això hom ha proposat també el terme d’àrea rururbana Així s’explica que prolonguin funcions intraurbanes residencial, de dormitori, industrial, de distribució comercial i n'assumeixin d’altres d’específiques hortícola, allotjament, annexos urbans els principals, llocs d’esbarjo, etc Una gran ciutat, juntament amb l’àrea suburbana que pot incloure altres ciutats prou importants, és anomenada sovint àrea metropolitana Als països…
illa de Buda

Aus a l’illa de Buda
© Fototeca.cat
Illa
Illa al·luvial de 6 km de longitud, a l’extrem oriental del delta de l’Ebre, dins el municipi de Sant Jaume d’Enveja (Montsià), entre els dos braços del riu (les goles de Llevant i de Migjorn).
Delimitada pels cordons litorals, és de forma triangular l’extrem oriental el cap de Tortosa ha avançat durant algun període fins a 10 m anuals el far de Buda , construït el 1862 al cap mateix, n'és actualment a més de mig quilòmetre A l’interior hi ha les llacunes dites el Calaix Gran o de Dalt , el Calaix de la Mar o de Baix i la bassa de Pradot És, en part, aprofitada per al conreu de l’arròs mitjançant el canal de Buda , parallel al braç septentrional del riu La fauna, sobretot d’ocells migradors, és important Al voltant de l’antiga casa i església de Buda s’ha format, a la…
reparació
Història
Dret internacional
Acabada una guerra, contribució que ha de satisfer l’estat vençut al vencedor, en concepte de rescabalament dels danys materials de la guerra.
Clàusula inclosa en els tractats de pau des del s XVIII, de fet la seva estimació era arbitrària, delimitada únicament per la voluntat del vencedor Els problemes suscitats per la insolvència —sobretot la d’Alemanya en acabar la Primera Guerra Mundial— obligaren a fixar-ne els límits que calia avaluar a partir de les despeses reals de la guerra, de la capacitat de pagament i sota la intervenció collegiada d’altres estats El tractat de Versalles del 1919 excloïa les indemnitzacions en concepte de càstig La conferència de Jalta 1945 les establí a favor de les nacions més aperduades…
Actes dels Apòstols
Cinquè llibre del Nou Testament.
Escrit per Lluc, és la segona part del seu evangeli La finalitat del llibre és apologètica, i àdhuc propagandística de cara al món romà Conté dues grans parts, la primera de les quals és dedicada a l’apòstol Pere i la segona a Pau Són remarcables els discursos que conté set de Pere, un d’Esteve, un del diaca Felip i vuit de Pau, que suggereixen a l’autor la disposició dels fets que hi són contats a continuació amb la finalitat d’assenyalar les etapes de la propagació del cristianisme Lluc era company de Pau, i la seva influència s’hi fa sentir de manera evident L’…