Resultats de la cerca
Es mostren 213 resultats
argentina
Entomologia
Gènere de papallones diürnes de la família dels nimfàlids, molt vistoses, que es caracteritzen per la presència, a la cara inferior de les ales, d’unes taques nacrades, de tons clars; per la part superior són de tons més foscs, amb taques i ratlles negres i rogenques.
Les ales tenen les vores dentades N’hi ha moltes espècies, europees, i d’altres, de mides més grans, són americanes i asiàtiques
dil·leniàcies
Botànica
Família de gutiferals integrada per uns 18 gèneres que apleguen més de 500 espècies d’arbres, arbusts o lianes propis de les regions tropicals.
Presenten fulles alternes enteres o dentades, flors pentàmeres hermafrodites o a vegades unisexuals i fruits capsulars o bacciformes Algunes dilleniàcies són cultivades com a ornamentals
bolcavagonetes
Transports
Dispositiu de via que serveix per a trabucar les vagonetes i buidar-ne el contingut.
Sol consistir en un tram de via muntat dins un parell de cèrcols o de corones dentades Les vagonetes duen enganxalls rotatius que permeten de bolcar-les sense desenganxar
Ctesíbios
Enginyer i inventor grec.
Gran coneixedor de la hidràulica, hom li atribueix la invenció de la bomba impellent, d’un rellotge d’aigua amb rodes dentades, d’un orgue hidràulic i de diverses màquines de guerra La seva obra és coneguda a través del seu deixeble Filó de Bizanci
escarites
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels coleòpters, de la família dels escarítids, de dimensions grans o mitjanes, caracteritzats pel fet de tenir el cap molt gros i les mandíbules arquejades, punxegudes i grosses, formant una mena de pinça molt visible.
Les potes posteriors són fortes i dentades i els èlitres durs, negres i brillants Habiten a les zones sorrenques a la vora de la mar, on excaven galeries a la sorra L’espècie Scanter bujarius , d’uns 3 cm de llargària, és comuna al litoral català
òrgan
Tecnologia
Peça, dispositiu o mecanisme d’una màquina que serveix per a produir, absorbir, transmetre o guiar un esforç, un moment o un moviment.
Hom parla d’òrgans o elements d’unió reblons, xavetes, cargols, etc, òrgans per a moviments de rotació coixinets, eixos, acoblaments, etc, òrgans per a la transmissió de potència entre eixos rodes dentades, corretges, cadenes, etc, òrgans de construcció de màquines motrius pistons, cigonyals, bieles, etc i òrgans de canalització tubs, maneguets, vàlvules, etc
sangonera comuna
Helmintologia
Anèl·lid hirudini de la subclasse dels antobdels, de la família dels hirudínids, de 6 a 10 cm de longitud i de color gris fosc, que habita generalment en estanys, rius i canals, sobretot infectats.
La boca consta de tres mandíbules dentades, amb les quals pot adherir-se a pells resistents i serrar-les per xuclar després la sang de les víctimes vertebrats i emmagatzemar-la a les expansions laterals de l’intestí durant uns nou mesos Secreta l’anticoagulant hirudina Antigament foren molt utilitzades en medicina per a practicar sagnies sagnia
card beneit
Card beneit
H. Zell (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 10 a 40 cm d’alçada.
De fulles sinuades o pinnatífides, pubescents, de color verd pàllid, amb la nervadura del revers blanca, de flors grogues disposades en capítols grans, solitaris, amb un involucre de bràctees grogoses, dentades i terminades en llarga espina, tot ell enteranyinat, i d’aquenis cilíndrics, bruns, lluents, amb 20 costes i plomall Viu als camps mediterranis Ha estat usat en medecina popular per a combatre les febres intermitents, i té propietats aperitives
escarabat piloter
Dos escarabats piloters
© Fototeca.cat
Entomologia
Escarabat de la família dels escarabeids, d’uns 3 cm de llargària, de cos aixafat i de color negre, amb el cap ample, arrodonit i voltat de sis dents.
Té el protòrax ample i ovalat transversalment, l’abdomen amb èlitres solcats longitudinalment per costelles i les potes anteriors dirigides cap endavant i amb les vores dentades S'alimenta d’excrements bovins, replegant-los i fent-ne boles que empeny amb el cap i les potes anteriors fins als caus subterranis, on les guarda per alimentar-se A l’època de la posta, la femella pon els ous a les boles És comú a les platges dels Països Catalans
lletsó
lletsó oleraci
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les compostes, de fulles simples més o menys pinnatisectes i amb aurícules i de flors en capítols liguliflors.
El lletsó fi , o petit Stenerrimus , biennal, de 20 a 40 cm, té fulles pinnatisectes i capítols grocs creix en parets, en vores de camps i camins, etc El lletsó oleraci Soleraceus , anual, de 30 a 80 cm, té fulles runcinades i flors grogues viu en terres de conreu i en marges de camps i camins El lletsó punxós Sasper , anual, de 30 a 90 cm, té fulles sinuades, dentades i espinuloses, i capítols grocs es fa en conreus