Resultats de la cerca

Especialitzada en esquí alpí, fou guanyadora del Campionat de Catalunya 1954 Guanyà també el III Derbi Internacional de Súper-Molina 1955 El 1956 participà en la Primera Combinada Internacional d’Esquí, també a la Molina Igualment, ha participat en diverses competicions catalanes, espanyoles i europees Fou membre de l’equip femení de la federació espanyola i del Centre Excursionista de Catalunya

Començà pilotant per a Bultaco i, posteriorment, canvià a Derbi Disputà diversos grans premis del Mundial de velocitat, en la categoria de 50 cc, al llarg de les dècades de 1970 i 1980 Finalitzà en sisena posició en el Mundial de l’any 1979 Participà en diverses proves de les 24 Hores de Montjuïc formant equip amb el seu germà bessó, Joaquim

Conegut com Polyccio , és germà del també pilot Aleix Espargaró L’any 2000 fou campió de la Copa Rieju Supermotard i de la Catalunya Conti de velocitat Fou campió de Catalunya de 125 cc 2004 i d’Espanya 2006 Debutà en el Campionat del Món pilotant una Derbi l’any 2006 i finalitzà tretzè en el Gran Premi de Catalunya disputat al Circuit de Montmeló, per la qual cosa es convertí en el pilot més jove de la història a puntuar en el Mundial i el segon més jove, després del seu germà, a aconseguir el Campionat d’Espanya de 125 cc El seu primer podi internacional fou al Gran Premi d’…

S’inicià en el món de l’automobilisme com a mecànic professional El 1967, com a pilot oficial de Derbi, quedà quart en el Gran Premi d’Espanya de 50 cc Guanyà el XVI Gran Premi Internacional de Madrid de 25 cc 1970 Formant equip amb Benjamí Grau, guanyà les 24 Hores de Montjuïc pilotant una Bultaco 360 cc 1972 Es retirà el 1983

Participà en el XVIII Gran Premi d’Espanya – XXIV Internacional de Barcelona 1968 i en el I Premi Internacional Copa Banco Condal 1973 Disputà, formant equip amb el seu germà bessó, Ramon, les 24 Hores de Montjuïc en diverses edicions al llarg de la dècada dels setanta i vuitanta Durant aquest temps, competí en grans premis del Mundial de velocitat amb Derbi, en la categoria de 50 cc

Es traslladà a Barcelona a treballar de mecànic a Bultaco Abandonà la marca i aconseguí el seu primer contracte professional amb Derbi , on s’acabà de formar com a pilot El 1967 guanyà els seus primers Campionats d’Espanya de velocitat, en 50 cc i 125 cc Guanyà vint-i-un Campionats d’Espanya més en diferents cilindrades, quatre en 50 cc 1970, 1971, 1972, 1976, nou en 125 cc 1968, 1971-78 i vuit en 250 cc 1969, 1971-75, 1980, 1981 Fou campió del món tretze vegades, sis en 50 cc 1969, 1970, 1972, 1975, 1977 i set en 125 cc 1971, 1972, 1979, 1981, 1984, i quatre cops subcampió…

El 1947 fou un dels fundadors de la secció ciclista del Club Natació Reus Ploms i en fou nomenat vicepresident Organitzà carreres, fou àrbitre i impulsà els equips ciclistes de l’entitat, el Derbi i el Cife A partir del 1986 dirigí la Volta Ciclista Internacional a la Província de Tarragona i, al mateix temps, accedí a la presidència de la secció ciclista del Reus Ploms El 2003 rebé el reconeixement de la Generalitat de Catalunya per la promoció del ciclisme català i el 2011, la medalla de bronze del Reial Orde al Mèrit Esportiu

Membre de la Secció d’Esquí del Centre Excursionista de Catalunya Pioner dels esports de neu a Catalunya, practicà l’esquí alpí i de fons i els salts El 1951 fundà el Club Esquí Supermolina i participà en l’organització del primer Derbi Internacional Ciutadà Promogué la construcció de trampolins de salt a la Molina i organitzà diverses competicions de salts de trampolí, tant d’àmbit català com estatal Membre del Collegi d’Àrbitres de Catalunya, fou un dels primers jutges de salts de l’Estat Rebé el premi Àliga d’Argent

Debutà com a àrbitre el 1952 en un partit de categoria juvenil i l’any següent dirigí el seu primer encontre a primera divisió en un derbi Reus Deportiu-Reus Ploms El 1956 adquirí la categoria internacional i participà en tres Mundials 1958, 1960, 1964 Es retirà el 1966 amb 760 partits arbitrats, 70 dels quals internacionals, i dos anys després entrà a la Federació Catalana de Patinatge Poc després va ser designat president del Comitè d’Àrbitres de la Federació Catalana i més tard vicepresident del de l’Espanyola, càrrecs que ocupava quan morí

Professional des del 2002, que competí en 125 cc amb l’equip Derbi al Gran Premi de Jerez, l’any següent guanyà el Gran Premi del Brasil en aquesta mateixa categoria El 2005 passà a 250 cc amb l’equip Honda, i el 2006, també en 250 cc, fitxà per Aprilia i aconseguí dos títols mundials consecutius 2006 i 2007 L’any 2008 canvià d’escuderia Yamaha i de categoria MotoGP, en la qual guanyà el Campionat del Món els anys 2010, 2012 i 2015, i obtingué el subcampionat en les edicions del 2009, 2011 i 2013 El novembre del 2019 anuncià la retirada de la competició