Resultats de la cerca

El 1913 actuà a Menorca com a delegat de l’exèrcit en el consell local de Maó dels boy scouts Presidí l’Ateneu de Maó 1931-36 Es retirà amb el grau de coronel Publicà diverses monografies d’història de Menorca, com El desastre de 1798 1922

És un dels noms de referència de la literatura gallega contemporània Estudià art modern i contemporani i ha treballat com a docent i periodista Els títols més importants de la seva narrativa són les novelles Polaroid 1986, Land Rover 1990, Ambulancia 1990, Caixon desastre 1991, Tic-Tac 1993, premi de la Crítica Española i Trece badaladas 2002, Premio Nacional de narrativa Tot i que el 2010 anuncià la seva retirada com a escriptor professional i la represa de l'activitat com a professor de secundària, retornà el 2014 a la ficció literària amb el volum de narracions Sonámbulos…

L’esquerda a la paret d’una presa a Brumadinho, a l’estat brasiler de Minas Gerais, provoca una inundació d’aigua i fang que deixa una seixantena de morts i més de 300 desapareguts S’acusa la companyia minera Vale, que gestiona la presa, del desastre però el govern respon que cal una investigació

Les tropes angleses, gràcies als arquers que desbarataren la cavalleria enemiga, derrotaren totalment les tropes franceses La impressió a França del desastre militar restà reflectida en el Livre des quatre dames d’Alain Chartier La victòria anglesa anà seguida de l’ocupació del nord de França i de la capitulació de Carles VI davant el rei anglès tractat de Troyes , 1420

El seu sòl és constituït per esquists paleozoics molt degradats i en els quals l’erosió ha format nombrosos barrancs Exporta vi i panses Hi tingué lloc el desastre d’Ajarquía , en què Abū-l-Hasan ‘Ali infligí una desfeta a les tropes castellanes manades pel mestre de Santiago Alonso de Cárdenas, quan aquestes intentaven la conquesta de Màlaga durant la campanya de Granada

Escriví novelles que mostren una preocupació filosòfica sobre l’experiència de la vida Aminadab , 1942 Le Très-Haut , 1948 Le dernier homme , 1957, palesa també en la crítica literària i en els assaigs Comment la littérature est-elle possible 1942, La Part du feu 1949, L’espace littéraire 1955, Le livre à venir 1959, L’entretien infini 1969, L’amitié 1971, L’Écriture du désastre 1980, Critique de la critique 1984, etc

Lluità a Cuba 1895-98, i passà al Marroc, on participà en el desembarcament de Casablanca 1908, l’ocupació de Larraix 1911 i les campanyes del 1912 al 1914 Ascendit a general 1913 i a ajudant de camp del rei Alfons XIII 1915, intentà 1920, sota ordres directes del rei i sense consentiment del seu superior, el general Berenguer, una penetració a l’interior del Marroc Abd el-Krim desencadenà l’atac que donà lloc al desastre d'Annual 1921

Bé que hom en data la redacció actual en la qual hi ha influències de la tradició sacerdotal del voltant del s IV aC, un nucli originari —però de difícil determinació— deu remuntar-se al temps de l’activitat profètica d’Ezequiel El llibre constitueix un registre de les experiències místiques del profeta i, de les dues parts en què es divideix, la primera conté primerament profecies de desastre i condemna dirigides a Israel, mentre que la segona, destinada a la consolació, anuncia la restauració del poble

Fill de família benestant i de tradició liberal, participà com a oficial de l’exèrcit espanyol en la campanya del Marroc posterior al desastre d’Annual, fins que fou ferit Intervingué en diverses conspiracions contra la Dictadura de Primo de Rivera, i fou empresonat diverses vegades Membre actiu del Bloc Obrer i Camperol, fou candidat del partit per Barcelona i per Tarragona en les eleccions constituents de la República 1931 Impulsà el grup de Teatre del Proletariat 1931 Fou conegut en aquells anys com El Capitán Rojo

El 1970 rodà en format de 16 mm El desastre de Annual 1970, i posteriorment realitzà Pascual Duarte 1975, segons la novella de CJCela, que fou premiada a Canes el 1976, i Los restos del naufragio 1978, paràbola política en clau d’aventures fantàstiques Després d’una temporada als EUA, on rodà In'n'out , dirigí El sueño de Tánger 1985, Berlin Blues 1988, el documental Después de tantos años 1993, La buena estrella 1997, guardonada amb cinc premis Goya i Lágrimas negras 1998, pellícula que finalitzà FBauluz