Resultats de la cerca
Es mostren 93 resultats
pic de Bergús
Cim
Cim (2 843 m) de la cresta que uneix el gran tuc de Colomers al tuc de Ratera (entre el portell de Colomers, al sud, i la bretxa de Bergús —2 750 m—, al nord), que limita els termes de Salardú (Vall d’Aran) i d’Espot (Pallars Sobirà).
El coll de Bergús 2 765 m el separa, a l’est, de la serra de Crabes Al vessant meridional del pic, formant part de la capçalera de la ribera de Sant Nicolau, hi ha l' estany de Bergús o de Colomers d’Espot 2 450 m alt, que, tot i formar part de la conca de la Noguera Ribagorçana, pertany al terme d’Espot més amunt, a 2 480 m, hi ha els estanys superiors de Bergús Ha estat anomenat també pic del Desengany
Caldesa
Personatge femení, tema d’algunes obres de Joan Roís de Corella
.
Sembla que fou una de les diverses amants de l’escriptor, però no ha estat identificada, i hom suposa que és un nom inventat Tant la narració Tragèdia de Caldesa , de caràcter autobiogràfic, en la qual presenta la traïció de la seva amiga, com el poema Desengany reflecteixen l’amor decebut del poeta en termes lírics En dos altres poemes, de datació probablement posterior A Caldesa i Debat ab Caldesa , la infidelitat de la dona és objecte d’injúries i de violents sarcasmes S'han perdut dues cartes d’amor de Corella a Caldesa
Pere Despuig
Literatura catalana
Cavaller i poeta.
Vida i obra És autor d’un àgil sirventès, Pus que bondat neç abtesa , escrit en forma de dansa, on palesa el desengany de la vida de cort, a la qual hom accedeix no pels mèrits propis sinó pel favor d’alguns poderosos El ritme i l’estrofisme d’aquesta composició segueixen ben a prop els goigs, esdevenint un agradable retaule de l’època Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX València, Institut de Literatura i Estudis Filològics / Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València
Antologia Catalana
Col lecció d’Edicions 62 de Barcelona, dirigida per Joaquim Molas.
Iniciada el febrer del 1965, es proposa d’oferir texts manejables amb vista a formar una antologia de la cultura catalana de totes les èpoques i de tot el domini lingüístic Publica predominantment texts literaris, que van de Ramon Llull fins als nostres dies, però també hi són inclosos texts d’historiadors, economistes, pensadors i polítics, tant si escrivien en català com en altres idiomes i en aquest cas són traduïts, acompanyats d’un pròleg i d’unes taules Ha ofert obres inèdites, com Lo desengany , de Francesc Fontanella, i Lucrècia , de Joan Ramis, i antologies temàtiques o…
Francesc Fontanella i Garraver
Literatura
Escriptor.
Vida i obra Doctorat en dret el 1641, collaborà en la política secessionista del seu pare Joan Pere Fontanella i del seu germà Josep D’aquest any és un Panegíric amb motiu de la mort de Pau Claris, d’un barroquisme extremat El 1642 era superintendent d’artilleria del mateix any és un madrigal als preliminars d’una obra de Francesc Barra, i el 1643 acompanyà el seu germà al congrés de Münster per defensar els interessos de Catalunya davant les potències europees En el viatge escriví als seus amics tres epístoles poètiques amb trets humorístics, entre les quals una culta fantasia…
,
Enric Pous
Teatre
Actor.
Debutà el 1965 al teatre Poliorama amb La zapatera prodigiosa dirigida per E Polls Interpretà obres de M Aurèlia Capmany Un lloc entre els morts , J M de Sagarra El cafè de la Marina o La Trinca Mort de gana show Treballà amb directors com Josep Montanyès, Joan German Schroeder o Ariel García Valdès El 1992 féu Timó d’Atenes i Lo desengany , i el 1997, El florido pensil Es popularitzà en programes televisius com Ahí te quiero ver o Una nit amb Vittorio Gassman , conduïts per Rosa M Sardà Es caracteritzà per la seva verbositat i un humor que s’esforçava a posar en relleu els…
Artur Baratta i de Valdivia

Artur Baratta i de Valdivia
© Fototeca.cat
Música
Compositor i director, nebot de Faust Baratta i Rossi.
Estudià al conservatori d’Isabel II de Barcelona amb Josep Rodoreda i Marià Obiols El 1875 es traslladà a Roma, i el 1876 a París, on estudià al conservatori piano i contrapunt El 1879 tornà a Barcelona, on estrenà el 1882, al Liceu, la seva òpera Lo desengany amb llibret de Conrad Roure Després viatjà per la península Ibèrica i per Amèrica dirigint òpera i sarsuela Visqué últimament molts anys a Palma Mallorca, on dirigí l’orfeó La Protectora Escriví nombroses sarsueles, entre les quals La Santa Pagesa i Na Bet-Maria, un poema simfònic titulat Brisas del mar, una cançó de…
Maria Oleart i Font
Literatura catalana
Poetessa i narradora.
Utilitzà el pseudònim d’ Oleart de Bel Autora d’una breu però intensa obra poètica publicada en cinc llibres La mort i altres coses 1956, Enllà 1974, M’empasso pols quan beso la terra 1983, Versos a Anaïs 1989 i Solitud 1991 La poesia de Maria Oleart es fonamenta en punts de tensió entre austeritat i lirisme, realitat i illusió, desengany i esperança Amb Contes estrafets 1989, la seva única incursió en el món de la narrativa, guanyà el premi Don-na Les onades 1987 i La màgia de les espelmes 1991 són obres de literatura infantil El 2007 es publicà una antologia titulada Jo…
,
Emil Cioran
Filosofia
Filòsof romanès.
Inicialment escriptor en romanès Pe culmile desperǎrii ‘Als cims de la desesperança’, 1933, el 1937 anà, becat per l’institut francès de Bucarest, a París, on residí fins a la mort, i on publicà en francès El seu pensament, asistemàtic i exposat en reculls d’aforismes, assaigs especulatius, ‘confessions’ més o menys literàries, etc, dóna lliure curs a l’expressió d’estats d’ànim com l’angoixa, el desengany o la desesperació davant l’absurd i el dolor d’haver de viure i la inutilitat de la mort com a salvació Précis de décomposition 1949, La tentation d’exister 1956, Histoire et…
Sidonie-Gabrielle Colette
Literatura francesa
Novel·lista francesa.
Casada molt jove amb l’escriptor Willy Henry Gauthier-Villars, que l’inicià en el món de la literatura i sota el nom del qual foren publicades les primeres novelles de la tetralogia Claudine 1900-07 Separada del marit, portà una vida bohèmia durant deu anys La vagabonde 1911 i L’entrave 1913 són d’aquesta època Posteriorment es casà amb el periodista Henri de Jouvenel i es dedicà, també, a la crítica teatral i al periodisme Entre 1919 i 1930 escriví Mitsou 1919, Chéri 1920, Le blé en herbe 1923, La fin de Chéri 1926, Sido 1930, etc El 1935 es casà amb Maurice Goudeket Pertanyen a aquesta…