Resultats de la cerca
Es mostren 869 resultats
teorema de Gödel
Lògica
Matemàtiques
Teorema segons el qual, si una teoria T és no contradictòria i si els axiomes de l’aritmètica són teoremes de T, aleshores T no és categòrica (dit d’una altra manera, existeixen relacions indeterminables en T).
D’aquí es desprèn que una teoria que contingui l’aritmètica és no contradictòria
cargola
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les geraniàcies, de 5 a 15 cm d’alçada, amb rabassa llenyosa i ramificada d’on parteixen rosetes de fulles molt dividides, piloses i glanduloses, i les tiges floríferes, amb flors —de 3 a 5— violàcies, grosses, llargament pedunculades.
Desprèn una olor forta viu en llocs rocallosos, sobretot de conglomerats, a la Serralada Prelitoral i als Pirineus
pics de Bassiero
Massís
Massís muntanyós que forma dos cims (2.887 i 2.885 m alt.), a la línia de crestes que separa la vall d’Espot de la vall d’Àneu (Pallars Sobirà), entre les capçaleres de la coma de Bassiero (o coma de Cabanes, on hi ha els estanys de Bassiero o estanys de Cabanes) i de la vall Gerber, unides pel coll de Bassiero, al nord, i la capçalera de la coma de l’Abeller, al sud, dividida en dos ramals per les agulles de Bassiero (2.758 i 2.745 m alt.).
Aquestes agulles són els punts culminants de la cresta que es desprèn al sud del pic oriental de Bassiero
brúcol
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de fulles glabres, grosses, tripinnatisectes, tija dreta, gruixuda, buida i estriada, de 100-200 cm d’alt (comestible quan és tendra) i flors blanques, agrupades en umbel·les de 30 a 40 radis.
Desprèn una olor desagradable Viu en llocs espadats i alts de l’alta muntanya, sobretot entre roques silícies, als Pirineus
torçat
Enologia
Dit del vi de baixa graduació que ha sofert una alteració d’origen microbià que el fa impropi per al consum.
Un vi torçat és tèrbol, d’aroma desagradable i color violaci i, en agitar-lo, desprèn bombolles i forma ones sedoses
carboncle
Heràldica
Figura en forma de vuit bastonets flordelisats que surten d’un anellet abismat.
Té el seu origen, probablement, en una guarnició de ferro que servia per a reforçar els escuts, interpretada posteriorment com un carboncle que desprèn raigs
lluquet
Lluquet
Agronomia
Tros de palla, de caramuixa, de cànem, etc., ensofrat que, en acostar-lo a una brasa, crema amb flama.
Hom l’empra amb freqüència per a treure les emanacions malsanes de les botes perquè, en cremar, desprèn diòxid de sofre, d’acció conservant i antioxidant
diòxid de manganès
Química
Pólvores negroses obtingudes per calcinació del Mn(NO3)2; a la natura el diòxid de manganès forma la pirolusita.
Per escalfament, a 530°C desprèn oxigen És emprat com a despolaritzador a les piles Leclanché i per a eliminar el color verd en el vidre que conté ferro
olosità | olositana
Història
Individu d’un poble preromà de Catalunya, desconegut fins fa poc, ja que no és citat a les fonts grecoromanes, descobert a través d’unes inscripcions sobre plom trobades a Empúries.
Del text es desprèn que era un poble veí dels indigets, i a causa de la relació del nom amb Olot, hom suposa que ocupava aproximadament la zona de la Garrotxa